diumenge, 17 de maig de 2015

Fora del Temps

Un lector pregunta si després del molt elogiat llibre d'espeleologia en català Avencs i Coves d'en Francesc Vicens (1958 Ed. Selecta) si ni hagué d'altres que també és publicaren en català tot i la dificultat que les autoritats franquistes de l'època posaven a la difusió de la llengua catalana.

Aquesta seria una pregunta que podria contestar amb precisió el company Paco Miret i el seu excel·lent blog Bibliografia Espeleològica... però recordant el llibre Fora del Temps títol en fàcil relació amb el retorn al franquisme mes tronat gràcies a l'actual ofensiva, ara més descarada del "ministre" Wert crec que des d'aquestes pàgines podria donar un testimoni personal de la humiliació lingüística que vam viure fins gairebé entrats els anys 70.

- A casa teniem una botiga i ens prohibien utilitzar el català en públic. "Hablen en cristiano o les denuncio" era una amenaça habitual durant dècades (50-60...)
- Els actes al Centre Excursionista Àliga, i també a les conferències, assemblees i fins i tot als cursets de la SIE que era obligatori informar amb antelació al Govern Civil, és presentava un policia que ens recordava que no es podia utilitzar el català en l'acte "porqué yo no lo entiendo y tengo que hacer un informe de lo que se dice".
- Les publicacions dels grups espeleològics catalans de l'època eren obligatòriament en castellà i calia lliurar-ne prèviament uns exemplars al "registre", abans de la seva difusió pública.
- Amb motiu d'un accident al carrer on un vei és precipita pel buit de l'escala ens vam congregar una multitud del barri. Hi acudi un grup de policies i en sentir que jo parlava en català amb la meva mare, se m'endugué detingut a comissaria "por hablar en público en una lengua prohibida y ostentar un pequeño adhesivo en la solapa con las cuatro barras catalanas" -era una etiqueta que et posaven en els aplecs sardanistes-. Despres d'unes hores al calaboç, vexat (catalan rojo de mierda) i maltractat...m'interrogà el Comissari i considerant que era una bretolada del policia hem deixa anar tot i lamentant que ho tenia que fer constar en el meu "expedient" pel que m'aconsellava que "hiciera honor a la patria"...(española, es clar).
- Si volies estudiar català, que no era una assignatura en els estudis, primaris, secundaris ni universitaris, calia trobar un camí gairebé secret...jo vaig seguir algunes classes nocturnes clandestines en el centre privat del CIC (Centre d'Influencia Catòlica -Femenina-).

Aquests son uns detalls de la vida cotidiana probablement de poca rellevància global, però d'un notable impacte en les persones vulnerables, que ja tenien prou problemes per tirar endavant amb les dificultats econòmiques d'aquells anys... ens volien callats i amb el cap cot davant dels "vencedores".

Retornant al tema del títol, que efectivament és correspon amb un temps on el català és volia foragitar i als que teniem sentit d'estimació per les nostres arrels se'ns feia anar a fora del tremps i congelar les nostres inquietuds lingüístiques,.. en la meva prestageria a casa encara conservo un exemplar del Fora del Temps de Michel Siffre en traducció catalana de Miquel Adrover, editat per Bruguera el febrer de 1965. Que inicia les experiències de romandre sota terra, fora del temps i a la glacera! Potser aquest és el segon llibre en català d'aquells temps, segur que fou el meu segon llibre.


1 comentari:

  1. els que tenim a la nostra memòria, moltes de aquestes frases que descrius, t’agraïm la teva publicació i divulgació per els que no les varen viure en primera persona.
    agusti

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.