dilluns, 6 d’abril de 2015

Avenc Xixolina (1)

Aquesta menuda cavitat dels relleus de l’Ordal, dins del terme municipal de Begues,  va ésser explorada inicialment per membres de l’UME de Gavà el 14 d'abril de 1996. Ja vam publicar una petita crónica d’aquest avenc en l’Espeleobloc fent ressenya d’una visita del dijous 31.05.2012.
   
Us preguntareu, perquè una nova visita, i encara més perquè un nou apunt d’aquest fenomen aparentment de poca rellevància. També ens ho preguntàvem nosaltres, però teníem un doble “motiu”; en primer lloc pels “nous” companys, ja que amb el temps s’han anat incorporant amics que no el coneixien, i en segon lloc cercàvem una cavitat per fer una matinal, és a dir un viatge de proximitat i suficientment a prop per aprofitar sense gaire esforç el dijous de la “setmana santa”. Dit això, com podreu constatar sempre una nova visita representa la possibilitat de fer noves observacions.

Aquest dijous 02.04.2015 el grupet del dijous era format pels següents set companys i companyes:  Dolors Boter, Manuel Cano, Jaume Julià, Xavier Martínez, Jordi Perera, Toni Robert i "Víctor".
La gran quantitat de fites existents alhora orienten i despisten ja que no totes es dirigeixin cap a la Xixolina
En el nostre apunt anterior va deixar un comentari interessant en Marc Albaigés que ens plau reproduïr a continuació:
L'avenc de la xixolina, no de de can (evidentment no hi viu aquí aquesta senyora) va ser descobert, bateixat i topografiat per membres de l'UME (un dels qual era jo mateix). No sabem per quina raó es va donar el nom de avenc de Can Xixolina i es va refer la topografia (afany de protagonisme suposo). 
L'explicació del donar-li aquest nom, va ser per trasngredir una mica els criteris en què es recomanava llavors (donar el nom del mas més proper etc). La geografia n'està plens de topònims de families poderoses, potser que al subsol (més aviat maltractat per ells) no hi calguin...
La boca és un petit enfonsament mig ocult en un indret amb força vegetació. Entre blocs trobem un forat en pendent que ens condueix al primer ressalt de tres metres. A continuació s’assoleix el pou de 18 metres, tot ell amb amb arestes i  parets “erosionades” amb petites fissures que hi conflueixen fins i tot amb un estret pou paral·lel. La base és una petita pendent amb blocs. A l'extrem inferior s'obre un ressalt de 4 metres fàcilment desgrimpable. Al final un pas lateral dona accés a la saleta terminal amb força decoració litogenètica.
Detall fossilifer

Fauna

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.