divendres, 20 de març de 2015

Avenc del Pla de Picamill, i Forat de la Dou (Baix Camp)

 Presentem les fitxes de dues cavitats de la comarca del Baix Camp

AVENC DEL PLA DE PICAMILL

T.m.: La Febró (Baix Camp)
Lloc: Pla del Picamill. Serra Plana.
Coordenades: UTM 31N ETRS89 333704,4571730
Altitud: 956 m
Espeleometria: Desnivell: -27 m. Recorregut: 68 m
Topònims de l’entorn

Els Motllats, La Febró, mas del Barret, mas Xacona, maset de l’Ermitanet, Pla de l’Ermitanet, Pla del Picamill, Serra de Voltora, Picorandan, Serra Plana. 

Accés

Cal agafar una pista forestal que surt del coll de Capafons i seguir-la quasi 2 km en direcció al Pla de l’Ermitanet deixant el Picorandan amb les antenes repetidores a la nostra esquerra i baixar cap uns camps de conreu enmig de lloanques calcàries, dels quals és diu que van pujar la terra amb carros per poder fer els minsos conreus. Passarem pel costat del maset i remuntant per la pista arribarem a la cota 970 de la Serra Plana on deixarem els vehicles tot terreny, seguint en direcció SW com si anéssim cap a la Febró, deixant dos torrentets a la nostra dreta, dirigint-nos cap a la cinglera, havent de caminar uns 700 m per terreny força planer, fins trobar la llarga, diàclasi que forma la boca.
Història

Es tracta d’una cavitat inèdita que ens donà a conèixer l’amic Rafel Farré de Reus, el qual a la tardor del 2014 ens dóna la descripció del lloc on era situada.

El 2/11/14 els montblanquins Ramon Sendra i Joan Pallisé, efectuaren la primera exploració, davallant primer per la part situada més cap a N, on n’hi ha una sèrie de pouets de menor desnivell i una forta rampa que ens condueix fins un eixamplament de la cavitat formant una sala. I posteriorment per la part més vertical a prop del cingle.

El 15/02/15 els exploradors anteriors i un nombrós grup de companys del GE Badalona i altres clubs col•laboradors visiten la cavitat per fer la topografia i acabar el seu estudi.
Descripció

Situant-nos a la vessant N, dins una petita depressió amb força vegetació trobarem un primer pouet de 3,5 m, al seu fons segueix una rampa que aviat ens duu a un segon pou d’uns 2,9 m, a continuació davallarem un últim pou de 1,8 m.
El pou va fent-se més ample en fondària i al seu fons comença una forta rampa amb molta fullaraca i blocs que encara deix entrar llum de l’ampla i llarga boca exterior, si bé a mesura que progressem en profunditat ja queda totalment subterrani alhora que va ampliant-se fins formar una saleta més arrodonida de 4x8 m amb el terra ple de pedruscall i terra. Més endavant ens trobem davant una rampa ascendent que aviat queda obstruïda per un despreniment de blocs i fang, per la qual cosa no assolirem la sortida per baix de la cinglera.

La seva descripció i topografia ens evidencia que ens trobem davant una altra cavitat tectònica, tant freqüents a la zona, però prou interessant. 
Biospeleologia

A la primera exploració vàrem capturar exemplars de Troglocharinus orcinus, del Trechidae Duvalius berthae, quilòpodes, un pseudoescorpí, observant molts araneids, col•lèmbols, diplurs, mol•luscs i algun rat penat.

Climàtica

A la sortida del 15/02/15 la temperatura exterior a les 11:00 h era de 7ºC, mentre a l’interior al fons de la sala era de 6ºC que si bé sembla anormalment baixa, val a dir que un parell de setmanes abans havia fet una copiosa nevada.

Participants

Dia   2/11/2014 Ramon Sendra i Joan Pallisé (GIEM)
Dia 15/02/2015 Ramon Sendra, Joan Pallisé (GIEM), Enric Porcel, Josep Cuenca, Aleix León, Armand Ramal, Luz Obregón, Manuel Castillo, Joan Sebastià (GEB), Montserrat Mañosa, Jordi Navarro (CE Castellar) i Archi Litago (GREC).
Fotografies,  Archi Litago, Josep Cuenca i Jordi Navarro

FORAT DE LA DOU 
                                
Sinònim: Cova de la Dou
T.m.: Arbolí (Baix Camp)
Lloc: La Dou, Mas del Gallarí, vall d’Arbolí, font del Bres
Coordenades: UTM ETRS89  326751,4566872
Altitud: 599 m
Espeleometria: Recorregut: 77 m. Desnivell: 10 (-8/+2) m
Terreny: Calcàries dolomítiques del Muschelkalk inferior

Topònims de l’entorn

Coll d’Alforja, Puig del Mas d’en Vinyes, Mas d’en Gallarí, font del Bres, molí de l’Agustí, riu Arbolí
Tipus de cavitat: Tectònica

Accés

Des del Coll d’Alforja s’ha d’agafar la carretera TV 7012 en direcció Arbolí, queda a la nostra dreta una pedrera que rodejarem fins arribar a un indret pla, als volts del- Km 3, anomenat els Malecons on a l’esquerra n’hi ha un descampat i l’inici d’una pista forestal. Des d’allí vorejarem el Puig del mas d’en Vinyes fins arribar a una cadenat que barra el pas.

Per la pista seguirem fins el mas del Gallerí i vorejant la tanca metàl•lica dels camps d’avellaners al sud del mas, que queda a la nostra esquerra, trobarem una pista a la dreta, que deixarem al poc, per baixar a la dreta per un caminoi. Llavors seguirem en direcció NW fins trobar un grau poc transitat que va recuperar l’amic Rafel Farré de Reus. Desprès de baixar uns 70 metres el deixarem per endinsar-nos a un estret corriol per la nostra dreta tot vorejant la cinglera per sota, veient a l’altra vessant la Vall del riu Arbolí i el molí de l’Agustí. Després de seguir uns 300 metres s’ha de pujar en diagonal cap a la cinglera fins trobar la boca de la cova que a peu del cingle.

Atès que fa anys que la zona és poc transitada, és una mica complicat trobar el punt de baixar el grau i el lloc on s’ha de pujar cap a la boca de la cova, si bé aquesta és a prop del camí. Indispensable la utilització del GPS i les coordenades per arribar a la cova.
Història 

La cavitat fou descoberta per J. Lloret l’any 1934 i va ser excavada pel Dr. Vilaseca amb la col·laboració del propietari, Josep Salvadó, i Joan Carrer, ambdós d'Arbolí. El mateix any aparegué la corresponent publicació al Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense(1). També es poden trobar referències de les diverses troballes d'Arbolí en els tres llibres de síntesi de Vilaseca (2) (4) (5), Maluquer, J. (3) i De la Pinta, J.Ll. (7)(8).

L’any 1984, al volum nº 7 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (6) els autors diuen no haver-la localitzat. 
No tenim constància de cap més exploració fins que amb motiu de la preparació del llibre sobre cavitats de la serra de Prades, i després de visitar l’avenc del Pep Ton, l’estiu de 2014 ens posàrem en contacte via correu electrònic amb Rafel Ferré de Reus que en un bloc de camins antics indicava que l’havia localitzat:

En Joan Josep Estivill comentà d’una cova allà a l’obaga de la Vall d’Arbolí, que no va ser localitzada pels autors del Catàleg Espeleològic de Catalunya i que mirava de trobar. Llavors vaig recordar un rastre que havia resseguit a l’hora de cercar el Grau del Gallarí. Així que vaig tornar-hi i, més o menys, aquell rastre tenia continuïtat. A més, vaig poder localitzar la cova: El Forat o Cova de la Dou, que va ser explorat pel Dr. Salvador Vilaseca. Aquesta cova va ser localitzada inicialment entre els anys 1920 i 1930 pels mestres d’Arbolí, Sr. Porta, i el d’Alforja, Sr. Lloret, que l’ajudaven en la recerca pel seu territori.

El nom sovint fa la cosa, però aquell forat no tenia res a veure amb una surgència. Per tant, no podia ser una dou, o font en català antic. Tanmateix, és gràcies als arqueòlegs que ha perviscut aquest topònim a la documentació escrita.
Tanmateix, el dubte em queda més viu que mai. Al Mas de Gallarí em varen comentar que la Dou feia referència a aquell territori, és a dir, a una partida de terra del terme d’Arbolí, tot i ser ben conscients del significat de Dou.
Podria ser que la Dou fes referència realment a la Font del Bres? Aquesta font és una de les surgències més importants de les Muntanyes de Prades i ha estat aprofitada des d’antic per una munió de molins. La resposta no la sé” (9).
El mes d’octubre de 2014 ens hi acompanya el mateix Rafel Ferré i realitzem l’exploració i les primeres recerques biospeleològiques localitzant els primers exemplars de coleòpters cavernícoles. En una visita posterior hi posàrem trampes i el 14 de desembre de 2014, membres del GIE Montblac i GE Badalona efectuaren un ampli reportatge fotogràfic i la topografia de la cavitat.

Descripció 

L’entrada de forma triangular,de 0,70x2,50 metres, permet entrar-hi dret. Als pocs metres observem una segona boca al sostre, un lucernari o eixida per on entra el llum, i ens trobem un passadís rectilini orientat al SE. Als 8 metres hi ha una petita i impenetrable galeria a la nostra esquerra, i als 10 metres tenim una derivació a la nostra dreta. 
Si ens fiquem per aquesta derivació, ens trobem a una galeria descendent, d’uns 10 metres de recorregut, amb varis ressalts que ens porta al terminus de la cova i a la seva màxima fondària de -8 metres. Aquesta diaclàsi te unes dimensions d’uns 0,4 metres d’amplada per alçades variables de 1 a 3 metres. El final es un petit bassal d’aigua acumulada quan plou. Tornant a la desviació, ens trobem una diàclasi de 6 metres d’alçada, on grans blocs encastats fan un pis superior. Avançarem seguint la direcció SE de la galeria d’entrada uns 3 metres, ací trobem un altre bifurcació. Si anem a la dreta una rampa ens portará a un r-2,3 m, deixant a la nostra esquerra petites derivacions sense continuïtat. Baixat el ressalt trobem una petita sala “Mortuorium” on ens movem entre restes remogudes de ossos i ceràmiques del jaciment de l’edat del bronze, malauradament el poc que queda dels saquejos fets per aficionats i d’antigues excavacions arqueològiques que ho deixaren tot remenat i fora de context.
Tornat a la bifurcació esmentada de la galeria principal (la situada 3 metres després de la derivació), seguim endavant i baixem altre r-2,30 m. Als 3 metres la galeria gira lleugerament a l’esquerra direcció E, de fàcil trànsit acabant als 6 metres de recorregut. Tres metres abans un passatge ens porta a unes gateres que es van tancant, excepte una que gira a l’esquerra al poc d’entrar i torna a la galeria fent algunes ziga-zages.

Per últim, si tornem a la bifurcació d’abans, haurem d’escalar un E+2,20, i amb facilitat accedim al pis superior (Superior Locus) a sobre d’uns rocs caiguts on es forma una sala, si ascendim direcció S, trobarem una gatera que fineix als 4 metres. Si anem baixant direcció N, als 5 metres baixarem un r-1,70 m i tanquem un circuit, ja que hem arribat on comença la primera derivació de la galeria d’entrada.

Climàtica

El 5/10/14 a les 10:30 a l’exterior hi havia una temperatura de 15ºC mentre a l’interior era de 13ºC, mentre que a la sortida del 14 de desembre mentre a l’exterior era d’uns 12 ºC a l’interior era de 8,5ºC, fet que sembla mostrar una forta influència de l’exterior. 

Arqueologia

Pel que fa a l’arqueologia S. Vilaseca hi trobà una gran quantitat de materials arqueològics, amb una cronologia des de l'Eneolític, però principalment del Bronze antic.

Participants a l’activitat
Ramon Sendra, Joan Pallisé, Josep Cuenca, F. Xavier Samarra i Enric Porcel

Bibliografia

(1) VILASECA, S. (1934).- “Les coves d’Arbolí” Butlletí Arqueològic. 49, p. 382-385 Societat                   Arqueològica Tarraconense.
(2) VILASECA, S. (1936).-La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i                   extensions.
(3) MALUQUER, J. (1946).- "Las culturas hallstátticas en Catalunya" Ampurias (7-8):115-184
(4) VILASECA, S. (1953).-Las industrias del sílex tarraconenses.
(5) VILASECA, S. (1973).- Reus y su entorno en la Prehistòria 2 Vols.
(6) BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1984).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.           7. Barcelona (Nº 2)
(7) PINTA, J.Ll. de la (1985).- "Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de                   Tarragona" Exploracions (9):22-42
(8) PINTA, J.Ll. de la (1986).- "Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província          de Tarragona" Exploracions (10):7-10
(9) R. Farré (2014) http://blocs.tinet.cat/caminsoblidats/2014/04/25/do/
        MIRET, F. (1997).- "Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya"           Cavernes (24):95-112

Fotografies, F.X. Samarra, E. Porcel i J. Cuenca

Text, Joan Pallisé i Clofent (G.I.E. Montblanc). Enric Porcel i Caro (G.E. de Badalona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.