dimecres, 11 de febrer de 2015

Pou de Cal Santó (1 de 5)

Tot un conjunt de circumstàncies i compromisos personals, juntament amb una climatologia extrema (nevades fins a 100m d’altitud i una gran quantitat de vies de comunicacions impracticables) comprometien la viabilitat de l’activitat del dijous (prevista inicialment per una cavitat situada a més de 600m d’altitud). La situació del dimecres, és a dir un dia abans de la sortida, exigien cercar un nou objectiu situat a poca altitud i a ser possible prop de la xarxa principal de carreteres; finalment vam escollir una cavitat amb les millors garanties per resultar accessible situada tant sols a 60m d’altitud.  
Així el 05.02.2015 vam anar a Cunit per visitar una modesta però singular cambra subterrània interceptada accidentalment en l’excavació, a la recerca d’aigua, d’un pou artificial de 22m de fondària: el Pou de Cal Santó. El reduït equip d’aquesta jornada era format per cinc companys: Benjamí Grañena, Jaume Julià, Jordi Perera, Josu Riezu i “Víctor”.

Una primera nota d’aquesta cavitat fou publicada a l’Espeleobloc per l’amic Francesc Miret difonent el treball d’altres companys del GEB i ECG.
Nosaltres ens entretindrem una mica parlant-vos d’algunes particularitats que ens han interessat especialment.

Situació
Des del punt de vista geològic, en superfície veiem uns materials terrígens miocènics que cobreixen un substrat de calcaries cretàciques que el mapa geològic del ICGC al 1:50.000 interpreta com calcaries amb intercalacions dolomítiques del Valangià-Barrenià. Observem una notable tectonització amb presència de falles i un cabussament de 15º.

El Pou d’accés
Probablement com tant d’altres en aquesta contrada el pou s’obrí a la recerca d’aigua. Quan no tenies un corrent d’aigua a prop o ben canalitzat per abastir-ne les  pròpies necessitats s’havien de refiar de les fonts naturals del lloc o en la seva absència l’aigua s’havia de buscar sota terra. Potser una bona solució era fer un pou, això és: un forat vertical fins arribar a una possible beta de l’aigua subterrània o fins la capa freàtica.
Primerament calia localitzar la beta d’aigua subterrània, d’això se n’encarregava el saurí. Un cop decidit el lloc es començava l’excavació ajudats en tot moment per la “caixa”, una bastida circular de fusta de la mida del pou que aguanta les terres i roques mentre es fa l’excavació i ajuda a mantenir l’aplom i les mides del mateix. Poc a poc i a mesura que la caixa anava baixant s’havia d’anar fent paret amb maons per garantir la seva estabilitat.
L’excavació presenta empremtes de barrinades i com mostrem, un primer sector, fou recobert i reforçat per diverses capes de maons.

La cambra interceptada
L’existència d’una cavitat de dimensions suficients com per ser visitada pels espeleòlegs, però sense una via d’accés “natural” ens interpel·la de quin és el mecanisme genètic responsable d’aquesta cambra.  La dissolució de la calcaria i el flux de les aigües subterrànies, juntament amb l’estructura i evolució del relleu, estan governades per lleis físiques que cal tenir en compte i permeten interpretar l’evolució dels grans sistemes de cavitats. En el nostre cas només ens trobem amb un petit espai reomplert per productes clàstics que emmascaren la forma original.  

L'espai està estructurat a favor del capbussament de l'estratificació, de les dues saletes separades pels enderrocs només vam poder visitar la més gran, ja que la segona i més menuda és defen de la penetració per la seva estretor, però no ho vam lamentar ja que personalment vaig restar encisat per la superior.
La proximitat a la vall exterior, deuria d'esser un bon indici pels recercadors d'aigua, i probablement el nivell subalvi o freàtic local fou la causa principal de creació d'un nivell d'incepció espeleogenètica afavoridora de la dissolució de les calcaries i posteriorment del seu reompliment per espeleotemes, amb formes aèries i subaquatiques, i finalment de la seva alteració físico-química.
Trampes per artròpodes, deixades per....?
Deixalles
Temperatura i humitat a la cambra principal
Temperatura i humitat a l'exterior
...segueix en l'apunt de demà...

1 comentari:

  1. Osti, aquestes trampes (fetes amb caixes de cinta Kores per les máquines d´escriure) les vaig posar a les darreries dels anys seixanta....¡¡¡¡. Vaig coneixer aquesta cavitat merçés a un company del treball que tenía un xalet a una urbanització propera, dita Los Rosales.

    Per cert, que la primera vegada que vaig fer aquesta cavitat vaig tindre un ensurt prou fort. Quan hi era per baix de la cavitat, en vam treure la corda i l´elektron que había instalat en una petita grua de la boca. Vaig passar una estona (no recordo quan, pero segur que va resultar mol llarga), amb molta angoixa (acolloniment) perque aquell pou no es podia grimpar, i crec que no habia dit a ningu que hi era allá baix. Al cap d´un temps, van retornar l´instalació i vaig poguer sortir.
    El causant d´aquest desfici va ser (suposo, perque no es va identificar) el masover de Cal Santó, que, a més, había regirtat la motxilla i la cartera, que hi eren a la boca del pou, i es va quedar una tarja de l´Angel Lagar, al que posteriorment va telefonar, per sapiger qui era jo i que feia allá baix.
    De veritat que em vaig recoradr mol de temps d´aquell paio, i no amb massa benevolencia.

    Floren.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.