dimarts, 9 de desembre de 2014

Un hipogeu a Sant Feliu de Codines

Al soterrani d'aquesta casa hi ha un hipogeu


Avui presentem una construcción artificial subterrània a Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.


A Sant Feliu de Codines, el terme hipogeu s’utilitza per referir-se a cavitats artificials excavades per la mà de l’home, sota de cases.


L’hipogeu de can Bussineri:


L’entrada de l’hipogeu s’obre en el nivell més baix de la casa, uns 4 m per sota de l’actual nivell del carrer, sent precisament cap al carrer a on es dirigeix el seu traçat. La boca està picada mig a la paret i mig a terra, i per poder mantenir la forma original, han fet fer a mida unes tapes de reixa metàl·lica que eviten el perill de poder-hi caure, i també permeten la ventilació natural.

Entrada de l'hipogeu, protegida amb panells de reixat

Trets els reixats, apareix l'hipogeu. Les linies grogues dels costats (afegides a la foto), assenyalen el nivell del terra del soterrani


S’accedeix per un graó de poc més de mig metre, seguint ja durant tot el recorregut, un pendent regular en fondària. Consta de tres trams; el primer i el tercer paral·lels, mentre que l’intermedi els uneix a 45°, dirigint-se al centre de la plaça de l’església. Aquesta característica es manté en molts altres hipogeus, quasi tots tenen la galeria a trams angulats. La secció de la galeria es manté regular, amb alçada d’uns dos metres i amplada d’uns 0,8 m, amb el sostre arrodonit. Al final una saleta circular d’uns dos metres de diàmetre i metre i mig d’alçada, amb cúpula esfèrica i amb un banc per tot el seu voltant.


Les galeries estan excavades en materials tous. La base de l’església i els seus voltants, són travertins, amb intercalacions de sorres vermelles provinents dels abundants estrats d’arenisques (localment anomenats Codines, el que dóna el nom de la població: Sant Feliu de Codines). No hi ha constància d’haver-hi trobat cap gravat ni restes de ceràmica ni objectes.


Com a dada complementaria, l’actual plaça que per sota si desenvolupa l’hipogeu, havia estat un antic cementiri.

En Joaquim, la Montserrat, en Lluís i la Maria




Comentari sobre els hipogeus:


L’ús que se’ls donava originalment no està ben definit, podent ser prioritàriament per amagatall temporal o reunions de persones o per la guarda de queviures i/o d’objectes de valor. Si consultem a internet, trobarem la majoria d’entrades amb dedicació als enterraments, però també alguns treballs especialitzats sobre aquestes galeries artificials, en què parlen d’altres usos.


El fet que hi ha moltes referències del seu ús per a reunions secretes de sectes, va originar que als pobles, la gent gran no en volgués parlar ni que fos dita la seva existència, i molt menys si l’hipogeu era sota casa seva. Tant és així que és molt habitual que moltes d’aquestes excavacions fossin reomplerts o el seu accés tapat amb obra, sent redescoberts molts anys després a l’hora de fer remodelacions a l'habitatge.


Historia actual de l’hipogeu:


La meva amiga Montserrat Codina, de can Baió, Sant Feliu de Codines, és una persona molt interessada en temes d’arqueologia, tradicions, pagesia, etc. Un dia, d’això en fa uns cinc anys, m’explicà que coneixia l’existència d’un hipogeu sota una casa del poble. Avançant-se al meu interès pel tema, va dir-me que de moment no podíem anar a veure’l fins a tenir el vistiplau dels propietaris de la casa. Ella n’estava tan interessada com jo, però ha hagut de passar molt de temps fins a poder tenir la possibilitat de veure’l.


Durant molts anys l’hipogeu va estar gairebé reomplert de terra, però per l’any 1980 es va iniciar la feixuga labor de desobstrucció a força d'anar retirant galledes i més galledes de terra, amb la cura de no modificar l’antiga geometria de la galeria. Una recent instal·lació de llum, permet gaudir actualment de tots els seus encants, tot i modificar l’ambient original.


Es tenen indicis d’altres casos semblants, també tots pels voltants de l’església, a la zona de la Sagrera, però hi haurà de passar temps i s’hauran de fer difícils gestions per poder-los veure. Alguns d’ells ja no seran recuperables. Quan es va fer la xarxa de distribució del gas al poble, en van rebentar algunes galeries, buits que es van reomplir immediatament amb terra i ciment per poder seguir l’obra. Jo vaig tenir l'oportunitat de visitar un d’aquests buits, tot i que no va ser un hipogeu, sinó unes galeries per a la captació d’aigua. Veure el post

Traçat de l'hipogeu, quasi tot per l'exterior de la casa


Ubicació de la sala final sota la plaça de l'església


El sobrenom de la casa és can Bussineri, una edificació originària del segle XVI. L’actual amo de la casa, el Sr. Joaquim (abans, el nom de la casa era can Rei), va recuperar tots els recons dels nivells inferiors de la construcció, amb el seny de deixar intacte tot l’ambient: Les parets de pedra, el sostre de voltes de rajola… i també l’hipogeu!


El nostre agraïment al Sr. Joaquim per les facilitats donades per a la visita a l'hipogeu, i pel seu interès per a la seva conservació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.