dilluns, 24 de novembre de 2014

L’avenc d’Ancosa a fons (1)

Els antecedents històrics, situació, comoditat d’accés, senzillesa d’exploració, fan que l’interès d’aquesta modesta cavitat d’accés vertical constitueixi un objectiu agradable per una activitat matinal.

Un grup de l’Espeleodijous vam repetir la visita el passat 13.11.2014 ( Ricard Alsina, Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Antoni Torra i “Víctor”)
El grup d'aquest dijous + en Jordi que fa de fotògraf

Situació
Des de la població de La Llacuna cal anar cap a Torrebusqueta, agafar la pista del coll del Corral passant per les vores d'un dipòsit i més endavant per les runes d'un projecte de convent cistercenc. Seguint la pista més fresada en direcció SO, surt a l'esquerra el camí de la Plana Roja, el qual cal seguir tot passant pel singular Roure d’Ancosa i a pocs metres mes endavant en mig de la Plana d’Acosa, a l'esquerra, es veu la petita depressió amb la boca de l'avenc.

El roure monumental d'Ancosa
En la immediata proximitat del nostre objectiu, paga la pena deturar-se un moment per gaudir de aquest roure (Quercus cerrioide) que va ser declarat arbre monumental el 8.02.1990.
Els antecedents històrics
La primera exploració de l'Avenc d'Ancosa el 11.08.1907 representa l'inici de les activitats espeleològiques portades a terme per l'aleshores acabat de fundar Club Muntanyenc. Primer va baixar Faura i Sans, i seguidament Có de Triola, Josep Colomines, Pau Obiols i molts de la resta d'acompanyats a la sortida. 

Có de Triola, Josep M. (1909).- 'L'Avenc d'Ancosa' Sota Terra  (I): 27-41. Club Muntanyenc.

...segueix en l'apunt de demà...

1 comentari:

  1. Jajajajjaj el victor como siempre presidiendo la mesa.
    Salut.......

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.