dimarts, 27 de maig de 2014

Pou de la Calella. Torroella de Montgrí (1)


Regulació d’accessos
Per la seva situació dins del Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes i a la vorera d’un mirador de gran afluència turística, la cavitat està protegida per una reixa i cadenat amb pany, que administren des de l’oficina de serveis turístic de l’Estartit.

El procés d’autorització s’inicia demanant a la FCE la tramitació del permís. Nosaltres vam enviar un e-mail amb la llista de les vuit persones que volíem visitar la cavitat, però vam haver de rectificar-la ja que:
- hi ha establert un nombre màxim de 6 espeleòlegs.??
- només gestionen els que disposen de Llicència de la FCE i per tant resten exclosos els Federats a Muntanya tot i que disposin de cobertura per Espeleologia.

Dos dies després rebem per correu ordinari una còpia de la sol·licitud de permís que la Federació ha enviat al Parc Natural.

El dijous cap a les 10h. ens presentem a l’Oficina de Turisme a l’Estartit Passeig Marítim s/n. Tel. 972751910 (horaris de 9 a 13 i de 16 a 19h) ens acreditem i recollim la clau del pany que caldrà retornar finalitzada l’activitat.

Situació
Prop de l’espigó del port de l’Estartit, a l’esquerra, comença una carretera que s’enfila per la urbanització cap el dipòsit d’aigua de la població. Deixem els vehicles en l’eixamplament final procurant no entorpir l’accés als xalets. Ens equipem i pugem per les escales fins el proper pla del Cap de la Barra. Uns corriols ens duen en escassos 100m de recorregut a un mirador al damunt del cingle que ens ofereix una visió esplèndida de les illes Medes
Pocs metres més endavant a l’esquerra és ben visible la depressió on s’obre el Pou de la Calella
La visita 
Com que som vuit l’equip de l’Espeleodijous d’aquest 15.05.2014 ( Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons,  José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra i "Víctor" ) caldrà ajustar-se a l’autorització i només sis podrem visitar la cavitat... però no hi ha cap problema el dia és magnífic la situació esplèndida, de manera que no és un gran sacrifici quedar-se voltant per l’exterior, vigilar la gosseta Duna, i anar saludant als turistes que s’apropen a la boca, fins i tot aprofitar alguna estona per fer una dormideta ja que alguns anem curts de son.

Amb relativa sorpresa constatem que el pany no hi es. La cadena que assegura la reixa està tancada amb un “maillon” que fàcilment és desenrrosca deixant lliure el pas. Circumstancia que vam posar en coneixement de l’Oficina de Turisme quan els hi vam tornar la clau a les 17h. Probablement els serveis locals de Medi Ambient se n’ocuparan de restablir la situació.


Les paleoformes del Montgrí
En aquest bloc podeu trobar diversos apunts sobre les campanyes de la SIE de fa pocs anys en aquest interessant relleu, tot i això aquí ens ha semblat apropiat inserir en format reduït els tres notetes que vam publicar en l’Espeleobloc sobre les paleoformes que ens parlen d’una història geomorfològica prou complexa que tal vegada explica el perquè malgrat l'aparent potencial de carstificació la resultant son cavitats de modestes proporcions. Caldrà confiar en els companys espeleosub que potser algun dia s’obrin camí cap a les xarxes de drenatge avui en dia sota el nivell marí. 

La cavitat

... segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.