diumenge, 4 de maig de 2014

L'ecosistema subterrani. Epigènic - Hipogènic.


Inserim en aquest apunt un interessant article en pre-publicació que didàcticament reflexiona sobre l’ecosistema subterrani i els coneixements actuals sobre els carsts hipogèniques, tot analitzant, amb unes magnifiques il·lustracions, els casos de les coves de l’Autopista i del Far dins de la comunitat Valenciana.

D'acord amb el text podem dir que la definició clàssica de l'ecosistema subterrani a través de la literatura bioespeleologica, Racovitza (1907), Juberthie (2000), o de Culver i Pipan (2009a) pot resumir-se com la xarxa intercomunicada, de meso i macro espais buits, plens o no amb aigua meteòrica, que s'estén des de la superfície cap al subsòl, permetent el moviment de les comunitats de fauna i nutrients en la seva majoria de la superfície.

Aquests espais estan en la foscor total, amb tendència isotèrmica, sovint prop de la saturació d'humitat de l'aire en el compartiment terrestre i els recursos generalment baixos dels aliments. Això permet l'existència d'troglobiont (i stygobiont) - corresponen a les anteriors denominacions de fauna troglobia terrestre i aquatica- comunitats que es caracteritzen per l'absència de productors fotosintètics primaris, amb poca presència de quimiolitotròfia (excepte per la presència addicional de fonts de sofre o de metà), i una comunitat més o menys abundant dels animals en funció de la quantitat de la ingesta de nutrients de la superfície.

Tenint en compte els carsts hipogenics, Klimchouk i Ford (2009) i la falta de fauna, suggereixen el concepte d'un ecosistema subterrani hipogènic singular separat de l'ecosistema subterrani clàssic o epigénic. Aquest ecosistema subterrani hipogènic s’ha definit com una xarxa de micro, meso i macro espais subterranis, que es van excavar en roques càrstiques en condicions de confinament i per tant aïllat de la superfície, el que resulta una climàtica semi-independent de la superfície, una temperatura lleugerament superior causa de les anomalies geotèrmiques i sense l'aportació de nutrients orgànics de la superfície.

Aquest ecosistema pot albergar una comunitat oligotròfica exclusiva de microorganismes chemolitotrofics que poden ser molt abundants en coves riques en sofre de metà.

La colonització animal només es produeix una vegada que la barrera de confinament amb la superfície o amb un altre ecosistema epigènic subterrani és temporal o definitivament eliminat.

Les coves hipogèniques inclouen algunes de les coves més grans del mon, i sovint no tenen la fauna o acullen una comunitat de troglobionts pobres. Una vegada que el carst hipogènics s'obre a la superfície, podria ser colonitzat per la comunitat faunística en relació amb altres hàbitats subterranis millor connectats amb la superfície, o fins i tot per la forma passiva portada per l'aigua o altres animals (hydrochoria i zoochoria). En el cas del sofre i metà amb bacteris abundànts, es pot produir una rica comunitat faunística si la connexió amb l'ecosistema subterrani epigénic de la superfície ha estat possible, almenys durant un període de temps la relació entre els carst i coves hipogènics i la falta de fauna troglobiont pot tenir conseqüències importants en el nostre coneixement dels patrons de biodiversitat d'espècies subterrànies que poden explicar la manca de fauna troglobiont en ecosistemes subterranis amb condicions ambientals adequades, fins i tot quan es troben dins dels massissos rics en espècies troglobionts. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.