Oh! Aaaah! Uaoooo!!
No, tranqui, això no es cap web porno que hagis picat per error (de les que tens emmagatzemades a l'historial del teu Google). Això es encara l'EspeleoBloc. I així es com ha de començar un apunt que vol parlar del Trou Souffleur de Salindre.
Perquè aquesta petitíssima cova al departament del Gard a França conté una aglomeració bestial i variadíssima d'excèntriques d'aragonita. Quan superes la seva modesta boca i baixes un curt ressalt, reps una sorpresa agradable, una gran sala descendent just per sota de la superfície, però, a mida que t’acostes a les parets, els teus ulls s'obren com taronges. No et pots creure que tot el que estàs veient en aquest reduït espai sigui possible. Fa poc, en un post anterior sobre l'Aven d'Orgnac, jo parlava de la síndrome de Stendahl.... dons aquí, Stendahl es moriria d'un atac al cor en pocs segons..... Ni síndrome ni hòsties.
Divendres 9 de maig. Ens trobem a la sortida de les feines respectives en Siscu Rise i Magda Martín (GERS de l’AE Muntanya), Jordi Borràs (EC Gràcia), Josep Herrerías (The Boss), Fèlix Alabart (que aquest cop ens acompanyarà per tots el racons de la cavitat) i jo. En dos cotxes recorrem els 430 Km que ens porten a dormir a Mialet i al dia següent ens reunim amb en Laurent Boulard, el company espeleo francès que ens durà a la cova.
Le Trou de Salindre es troba prop d'Anduze, dins d'un àrea càrstica on s'han explorat mes d'un centenar de petites cavitats, restes d'un paleocarst molt antic ara totalment desmantellat per l'erosió. Entre els rasclers del carst actual es troben fragments aïllats de concrecions, residus d'antigues cavitats totalment desaparegudes.
Aquest bufador havia estat descobert a la dècada dels 80 però no va ser fins el 2004 que es va fer una bona desobstrucció i els espeleòlegs de Montpellier van aconseguir ràpidament l'exploració total. Te 29 metres de desnivell i 286 de recorregut topografiat, amb petites noves galeries que permeten superar per poc els 300 metres. Per protegir les seves magnífiques formacions està tancat i solsamènt es permeten 10 ó 12 visites a l'any amb un màxim de vuit persones cada vegada. En Laurent es qui habitualment s’encarrega d’acompanyar (i vigilar) als afortunats visitants.
Desprès d’una curta aproximació arribem a la boca: Un cau a terra que no arriba al metre de diàmetre, completament obstruït per pedres. Es la primera protecció que te aquesta meravella i desprès segueix la clàssica porteta tancada amb clau, al mig de la gatera descendent d’entrada. O sigui que, si volem baixar, ja sabem el que ens toca..... desobstrucció! I quan sortirem, cinc o sis hores mes tard, haurem de tornar a tapar el forat (serà una experiència inhabitual, llençar pedres a una cavitat en comptes de treure-les!).
Desprès d’aquesta baixada gairebé onírica arribem a un dels llocs mes extremadament coberts d’aragonita de la cova, le Petit Lechuguilla.
En aquesta saleta excepcional, em venen a la memòria els versos fàcils de Víctor Balaguer dedicats en els seus anys de joventut als espeleotemes de la cova Les Tosques de Sant Miquel del Fai:
Tantas maravillas leo
absorto, confuso y loco,
que veo lo que no creo
y no creo lo que toco
Es clar que a Salindre no es pot tocar res. Només fem fotografies. Uns amb Scurions, focus xinesos de leds i trespeus; altres amb un o mes flashos coordinats amb la clàssica cèl·lula fotoelèctrica o per radiofreqüència amb moderns transceptors. I al final sortim els sis catalans ben satisfets, tot i que algun malintencionat comenta que, entre el viatge d’anada i el de tornada, per cada metre de cova haurem fet mes de tres kilòmetres de carretera! Per sort, el cap de setmana no s’ha acabat i al dia següent encara farem alguna coseta mes.... però això ja és un altra historia.
Jordi Lloret i Prieto
Un post molt bé amanit, amb els punts de sal i pebre que a mi m'agraden. Tot que, trobo que l'endívia, que és més blanca i petita, li fa més que la Petit Lechuguilla, que és molt més verda i gran
ResponEliminaSalut i records companys!
Realment es així Jordi, els amants de les delicatessens patím constantment de Sthendilisme. Ja que aquestes grottes son úniques. Realment afortunats els que troben, guarden i ensenyen aquestes meravelles. I afortunats els que tením el privilegi de veurele´s. Fins la propera, que serà una altre Sthendal crònic, segur.
ResponEliminaAlgu unic,meravellos, Magnific.
ResponElimina