espeleobloc: Cavitats al Masroig (Priorat)

Com sempre, comencem la jornada d’exploració amb un bon esmorzar a un dels bars de vilatans de Falset. No ens hi entretenim massa però, apressats per l’Enric, que ens manté sempre en estat d’alerta i té cura de no deixar-nos relaxar.

Aviat arribem amb els cotxes a l’anomenat “Moli de l’Antònia”, on amablement ens permeten deixar-los dins els límits de la seva propietat, bo i procurant de no fer nosa. Altrament fora difícil trobar lloc a la vora.

D’allí mateix comença el camí cap amunt, que en suau pendent ens puja fins dalt del turó, coronat per una torre d’alta tensió, referència immillorable.

D’allí dalt estant se’ns presenta una vista panoràmica de la zona a explorar, molt interessant, doncs es tracta d’un paisatge pedregós del tot fracturat i solcat per multitud d’esquerdes i esvorancs, cadascun d’ells podent amagar una sorpresa.

Per arribar-hi però hem de baixar fins la riera per un alzinat corriol i creuar-la, no sense risc de mullar-nos, pel punt més factible que trobem i que tanmateix potser necessitaria d’algun petit arranjament cara a exploracions successives.

Arribats a l’avenc objectiu primer del dia, ens encoratja veure que gaudeix d’una ampla boca, i que tot i que la base del primer pou es ben a la vista a escassos metres, s’albiren clarament continuacions a banda i banda.

L’abundor d’arbres facilita una primera instal·lació d’atac, però més avall, amb tot tant fracturat i descompost, no hi ha lloc on clavar un ancoratge segur per fraccionar, de manera que hem d’admetre un cert fregament de la corda i circular per ella amb cura i sense estrebades.

Mentre Enric i Xavi inicien l’exploració d’aquest primer forat, tot fent-ne la topografia alhora, en Josep indica a l’Emília i en Jordi una altra cavitat uns metres més amunt, i tant a la vora que s’espera que es comuniquin per dins.

Aquest segon avenc té la boca força més petita, el suficient perquè una persona hi passi sense angoixes però poc més.

Altre cop un arbre proper proporciona el primer ancoratge. Els dos següents, a la vertical del pou, es busca posar-los en costats i pedres diferents per minimitzar el risc de despreniment, car igual que abans tot plegat està força inestable.

És l’Emília la primera que emprèn el descens, duent l’equip de topografia i encarregada de valorar si val la pena que baixi algú més o ella sola ja pot amb el que trobi, i en veure que l’avenc te continuacions laterals des de la base del primer i únic pou, crida a en Jordi perquè baixi a ajudar-la amb la topografia.

Inevitablement, per més compte amb que vagi, cauen alguns rocs mentre en Jordi descendeix, però l’Emília ja és a recer començant la topografia d’una de les galeries del fons de l’avenc. En Jordi de seguida se li ajunta i l’assisteix en la tasca. Al cap d’una estona arriba l’Enric que, enllestida l’exploració de la primera cavitat, no podia deixar de visitar la segona. Ell s’encarrega aleshores de fer la topografia de l’altre banda de l’avenc i entre tots tres acaben aviat, podent-se dedicar tots pegats dons a explorar una mica la zona.

Així, es traslladen fins unes esquerdes importants d’allí a la vora, que, tot i que ben conegudes pels excursionistes, no se sap si han estat investigades per espeleòlegs i podrien amagar alguna cavitat.

Ja a l’entrada mateix hi ha un esvoranc sospitós, i Enric i Xavi s’apresten a explorar-lo. Josep, Emília i Jordi segueixen esquerda endins per fer-ne un reconeixement exhaustiu de les seves possibilitats de contenir cavitats.

Ni uns ni els altres obtenen resultats, i ja tard i amenaçant de ploure, es decideix de donar el dia per acabat i tornar-se’n cap a casa.

A la fi el temps es mantingué i no plogué, amb el que tot plegat acabà de la millor manera, sobretot per l’Emília i en Jordi, que abans de tirar cap a Barcelona s’aturaren a Falset a prendre alguna cosa per celebrar-ho.

L’Enric, Josep i Xavi, a la tornada, aprofitem per catalogar una petita cavitat que trobem a la vora de la carretera.