dijous, 12 de desembre de 2013

La cova de les Ermites. Cap Norfeu 1

Visita del dijous 05.12.2013, amb l'objectiu principal de visitar el Cau del Lliri, per una colla de quinze companys, formada per: Agustí, Floren, Dolors, Jordi C., Jordi P., José, Josu, Julià, Lluïsa, Miquel, Pere, Ricard, Toni R., Toni T. i “Víctor”.

De nou pels voltants del terme municipal de Roses, zona especialment interessant pels companys biospeleòlegs, que ja vam coincidir amb les visites a:

Antecedents
Una presentació, en format Scribd, de l’espeleologìa a l’Alt Empordà per Carles Madrueño i el Grup Empordanès d’Investigacions Subterrànies.
El Cap Norfeu
La singularitat del Parc Natural del Cap de Creus constitueix una àrea extensa de notable diversitat tant geològica com biològica, i específicament el Cap Norfeu on es situen les cavitats objecte d’aquestes notes, és d’una gran bellesa paisatgística i alhora d’un elevat interès naturalistic. Per la seva situació geogràfica és un espai litoral actualment poc humanitzat, el que constitueix una excepcional raresa a Catalunya, de manera que ens resulta plaent dedicar-hi a aquest apartat una major extensió de que és habitual en les nostres cròniques.
Aquest relleu constitueix l’acabament oriental dels Pirineus. Els materials que el formen corresponen al sòcol de la serralada pirinenca; per tant conformen les restes de la serralada herciniana. La importància geològica s’ha d’entendre com un referent mundial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió d’aconteixements geològics esdevinguts fa uns 300 milions d’anys, que varen quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles en superfici. En el conjunt del Parc afloren roques metasedimentàries del període Cambroordovicià, que foren plegades, metamorfitzades i intruïdes per granitoides i pegmatites durant els processos deformants –plegaments, esquistositats i cisalla- de l’orogènesi herciniana.
Han estat reconegudes diverses fases de deformació. La sèrie sedimentària es plegà; i es varen formar plecs que originaren esquistositat, que és quasi paral·lela a l’estratificació original: aquesta esquistositat té direcció nord –sud amb cabussament de moderat a alt. Toi i això els plecs no són gaire reconeixibles degut que han estat obliterats per la pròpia esquistositat i per les deformacions posteriors.
El modelat del massís, s’inicià en els darrers temps del terciari; les cales, penya-segats, alvèols, taffoni, coves marines i les nombroses formes rocoses singulars esculpides pels vents humits salins i l’onatge confereixen al massís una notable espectacularitat.
Son diverses les cavitats que apareixen grafiades en els mapes de detall, però seguint el nostre itinerari de camí al Cau del Lliri, només vam visitar la de les Ermites.

El tècnic del Parc Natural, Gerard Carrion, molt amablement ens recomana que inserim aquesta informació:

- La cavitat es troba inclosa dins la Reserva Natural Integral de Cap Norfeu
- L’accés i el retorn a la cavitat només es podrà fer per l’itinerari  
senyalitzat que passa per la torre de Norfeu.
- Només s’hi podrà accedir amb una autorització expressa de l’òrgan gestor  
del Parc Natural, que caldrà aconseguir prèviament. Més informació:  
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cap-creus
La cova de les Ermites
La cova de les Ermites o dels Pastors, es desenvolupa en les pissarres negres del Montjoi i li fan de sostre els nivells de marbres.

... segueix en el post de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.