En Josep, dies enrrera la va localitzar
casualment, tot enfilant-se per una canaleta per fer una foto d’una altra
agulla, va intuir que conduïa a una coveta, així que va culminar l’ascens i
visità la cavitat-tunel que travessa l’agulla Cota 94 (catàleg De Semir)
batejada com Manolito García en record d’un escalador.
 |
| Des de la Bola de la Partió és veu la boca SW de la cova de l'agulla Manolito García |
Rellegint la guia d’escalades.... trobà que
era coneguda pels escaladors que han traçat vies per aquest agulla... però
consultat l’amic Miñarro, l’excel·lent documentalista co-autor de l’Espeleoíndex,
constata que no constava en catàlegs ni
d’altres publicacions del col·lectiu espeleològic.
Calia anar-hi a fer-hi la
topo i algunes fotos.
 |
| Traçat de la via classica i situació de la boca NE |
Situació
Vam fer una ruta circular, d’anada vam
invertir gairebé 1h30’ des de Can Maçana, cap al coll de Guirló, passem per
sota de la Cadireta de les Agulles, i ens enfilem cap el Portell Estret i
continuem fins el Serrat de la Portella des d’en ens endinsem per les agulles,
vorejant la Tri-roca, la Torta, la Bola de la Partió, fins la Manolito García.
 |
| A les parets de la dreta veiem penjats uns curiosos ponts de roca |
 |
| Al primer pla, a l'esquerra l'agulla Manolito García |
Descripció
Des del peu de l’agulla cal enfilar-se utilitzant
a l’inici les arrels i l’arbre que neix a la mateixa canaleta. Continuem per una
grimpada subvertical amb moltes preses, d’uns 15 m de desnivell, en la que podem
instal·lar una corda com ajuda i seguretat. Arribem a la boca de forma de diaclasa
inclinada d’un metre d’ample per uns tres d’alçada.
Es tracta d’un menut túnel de 18m de longitud
que travessa l’agulla de NE al SW a poc més de deu metres del cim del monòlit.
Desenvolupada aprofitant una intercalació pseudo-estrat amb lleugera inclinació
queda penjada per ambdues boques, el que evidencia el seu caràcter residual. La discontinuïtat que ha estat aprofitada
pel desenvolupament d’aquesta cavitat, és la mateixa que dona forma de “barret”
al tram superior de l’agulla.
Constitueix un testimoni més dels processos de fracturació i posterior
alteració pels factors meteorològics dels conglomerats que amb la seva
morfogènesi originen i destrueixen aquestes singulars agulles.
Camí de tornada
De tornada refem al camí per la Portella i passem pels Pouetons, refugi Vicenç Barber i cap a la Maçana potser és un itinerari mes curt.
 |
| Els Pouetons de les Agulles. |
 |
| El refugi Vicenç Barber |
 |
| Imatge de conjunt de la regió d'Agulles |
que bé ho passeu quan no hi sòc jo!!!!!!!!
ResponEliminaTodo un Éxito. Avisadme en cuando la abran al turismo, 12 kilómetros de recorrido, casa na, rectifico 12 metros. Ja Ja Ja . Precisamente yo tengo dos Avencs en Vallirana sin declarar, y una cueva el Santa Creu d´Alorde, y para más coña otra cueva en Barcelona ciudad, En la calle Sant Josep de la Montaña, pero por su escaso recorrido no le doy ninguna importancia. Aclaro. La cueva de Barcelona, ya han construido un edificio sobre ella, precisamente la rampa que va al garaje de la finca.
ResponElimina