Amb vehicles tot terreny, escollint pistes i
trencants van aconseguir situar-nos molt a prop de les coordenades que els
companys de l’EspeleÍndex anotaven com aproximades.
Com que l’itinerari que Jordi Lloret i la Montserrat Ubach publiquen en la seva nota no és el que vam seguir, anàvem prou despistats en no trobar la cavitat en les proximitats de les dades disponibles. Vam estar donant-hi voltes, desplegats pel bosc, més d’una hora, quan ja a punt desistir, sentim els crits d’en Toni Torra que ja la a trobat. Adjuntem el track del GPS d’en Jordi Perera, que situa la cavitat a uns 160 m de distància i prop de 40 de desnivell de les anteriors dades. Fent la mitjana de les coordenades obtingudes amb dos GPS el posicionament que considerem vàlid actualment en UTM 31 M / ED 50 és X 417276 Y 4671598 i alt. 1337.
Com que l’itinerari que Jordi Lloret i la Montserrat Ubach publiquen en la seva nota no és el que vam seguir, anàvem prou despistats en no trobar la cavitat en les proximitats de les dades disponibles. Vam estar donant-hi voltes, desplegats pel bosc, més d’una hora, quan ja a punt desistir, sentim els crits d’en Toni Torra que ja la a trobat. Adjuntem el track del GPS d’en Jordi Perera, que situa la cavitat a uns 160 m de distància i prop de 40 de desnivell de les anteriors dades. Fent la mitjana de les coordenades obtingudes amb dos GPS el posicionament que considerem vàlid actualment en UTM 31 M / ED 50 és X 417276 Y 4671598 i alt. 1337.
Senyal molt visible que cal que deixem a la nostra esquerra i seguir sendera amunt |
Encara que no ho sembli, la boca és aqui mateix. |
El track del GPS del Jordi P. |
Un sistema original (i portàtil) de senyalització: rètol sobre un palet al terra. |
La gosseta Duna també ens acompanyà en el primer tram. |
Els còdols de granit és desfan amb molta facilitat per la seva hidratació |
Imatges de la fauna
D'aquest gripau Bufo bufo, que com podeu veure és d'una bona mida en Jordi P. va fer una petita seqüència de vídeo. |
Analitzant les formes que trobem a les
cavitats, sovint ens sorprèn un aspecte o un detall que ens havia passat desapercebut
en una anterior visita, i de ben segur també a d’altres exploradors que ens
precediren. Que fa que ens interessem per aquests detalls que abans segur que
ja veiem, però que encara no havíem “descobert”? És la diferencia entre veure
la imatge d’un objecte i mirar fixant la vista sobre alguna cosa. Potser ara
que sovint visitem petites cavitats tenim més temps per escodrinyar-les o és
que hem anat adquirint el gust pels petits detalls?. Avui volem destacar-vos un
fenomen que mostra alhora dos aspectes que darrerament ens han interpel·lat:
l’ennegriment i les formes cilíndriques buides.
Tal com veiem en la imatge aquesta forma
acanalada s’ens presenta com un solc semicircular vertical com si fos una
columna estalagmítica en procés de buidat i ennegriment. Com s’ha buidat? com
s’ha ennegrit?. Una concreció formada inicialment per aigües saturades que van
precipitant, pot veure alterada el quimisme de les infiltracions per tornar-se
agressives i dissoldre el treball anterior buidant la concreció. També acceptareu
que un ennegriment tant localitzat, no es produeix per fum ni per infiltració
local d’un material intra-estratificat en la roca mare. Caldria acceptar que és
un producte resultant d’una acció orgànica, de microorganismes.
Podríem confirmar-ho tractant-lo “in situ” amb algun producte químic que reaccionés amb la matèria orgànica, fins i tot podríem endur-nos una mostra i analitzar-la al microscopi. Però pensem que per molt que ens encurioseix, encara és més fort el nostre compromís de mantenir les cavitats en el seu estat més natural possible... així procurarem que és conservi intacte per tal que els futurs visitants també puguin dir la seva.
Podríem confirmar-ho tractant-lo “in situ” amb algun producte químic que reaccionés amb la matèria orgànica, fins i tot podríem endur-nos una mostra i analitzar-la al microscopi. Però pensem que per molt que ens encurioseix, encara és més fort el nostre compromís de mantenir les cavitats en el seu estat més natural possible... així procurarem que és conservi intacte per tal que els futurs visitants també puguin dir la seva.
M'ha fet gràcia veure aquesta entrada i reviure la visita que vam fer l'any passat a aquesta bonica cova de la nostra comarca. Bé, això de comarca és controvertit, ja que la cova està dins d'una cua del municipi de Les Llosses, tot i que és més a prop de Sant Jaume de Frontanyà.
ResponEliminaVeig que l'accés que vau fer és una mica estrany. És fàcil, curt i agradable accedir-hi des de la masia de Llobateres, tal com vam fer nosaltres (adjunto enllaç)
http://www.engarrista.com/content/view/472/74/
Com sempre, felicitats per les fotografies i per donar a conèixer el món subterrani català.