Els detalls de les fractures
Com ja heu pogut constatar en els anteriors posts,
el Rec de ses Gralles sen’s presenta com
un conjunt de galeries en fractures en dues direccions principals, gairebé ortogonals.
Aquests espais alts i estrets no mostren senyals de circulació hídrica pel que considerem
que el seu origen es deu al desplaçament diferencial del volum rocós aprofitant
el seu esquerdament. Ens trobem en plena
zona d’esforços tectònics i metamòrfics que han anat alterant la disposició sedimentaria
original.
El moviment que desplaça fins esberlar la massa
rocosa provoca el despreniment de fragments de tota mena que s’encaixen i obturen
els “buits” creats.
També podem veure que les fractures de distensió presenten
en algun cas formes corbades.
La descompressió afecta a les parets despenjant-se
lamines senceres.
En el procés de lliscament el frec de dos fragments
rocosos generen estriacions típiques de les falles, que podem veure en alguns casos
com en aquest abalmament.
Un cas força didàctic on la separació d’un pany
de paret crea dues galeries paral·leles.
Malauradament allí on la litogènesis ha creat una formació de major dimensió a l’abast
dels inconscients vàndals, trobem les empremtes de la seva acció destructiva.
Les taques fosques
En un tram de paret els companys van observar unes taques de color vermellós fosc, com si es tractés d’una pell de lleopard. Per la seva imatge creiem observar que era un recobriment continuat o crosta ferruginosa, que la lixiviació ha anat individualitzant, “rentant” la roca i conservant-se fragments en els llocs que hi havia una major espessor gràcies a les microfractures o petites concavitats.
Proliferació exagerada d'ancoratges
Coloració inesperada
La cèl·lula inalambrica es tan sensible que dispara el flaix fins i tot dins d’una bossa d’espès polièster tèxtil donant-li aquesta coloració vermella.
Les calors de l'estiu conviden a refrescar-se. En aquesta ocasió teníem la platja propera i a més a més amb alguns detalls interès geològic
D’entrada una anomalia, pensàvem que la costa era patrimoni de tots, però
aquí s’han creat una mena de piscina natural en la mateixa línia de costa tot situant
cartells de “prohibició” a l’accés dels no
residents en la immediata urbanització. Com que és una zona de pas i no hi ha cap
tanca creiem que és un abús l’intent de privatitzar-la.. No us sembla?
Poc metres més endavant vam escollir la cala platja
de l’Anastàsia per consumar el bany i alhora observar la seva interessant litologia.Les roques visibles en aquest indret constitueix un mirador excel·lent per introduir-se la geologia del Massís de Begur i el canvi que això suposa en la morfologia litoral que passa d'un modelat granític als abruptes espadats de la costa esculpida en les massisses calcàries marmòries del Cap de Begur.
La quantitat de dics bàsics (lampròfirs) assoleixen
la seva màxima representació en aquesta costa rocallosa que tanca la cala d’Aiguablava.
Una gran densitat de filons que es disposen d'una manera molt regular travessen
els leucogranits rosats d'aquest sector de la costa, formant un conjunt que des
de la perspectiva de paisatge geològic és altament singular, de gran bellesa
i especialment de fàcil interpretació.
La qualitat i singularitat d'aquests
afloraments ha determinat que des de fa molts anys aquest sector de costa ha estat focus
d'interès dels geòlegs però també sovint ha interessat o intrigat als no especialistes que
fàcilment detectem que allí es manifesta una geologia peculiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.