La cova de la Guineu a Font-Rubí és una
petita cavitat d’interés arqueológic objecte de nombroses campanyes
d’excavació.
El company Pau Pérez, que ens suggereix aquest
article, ens envia un enllaç a la noticia que publica RTV Vilafranca, del que
reproduïm el següent text d’en Josep M Soler:
“La cova de la Guineu, situada a la serra de
Font Rubí, disposa de la principal seqüència arqueològica de llarga durada que
es pot trobar a la conca del Foix. Són 12.000 anys de presència humana que els
arqueòlegs constaten a través de les seves troballes durant 26 anys de
campanyes.
La utilització de la cova ha estat molt
diversa i ha gaudit d’un ús pràcticament específic en cada moment d’ocupació. A
l’inici de l’Holocè, va ser segurament un lloc d’aturada entre les rutes dels
darrers grups de caçadors-recol·lectors del Paleolític. Més tard, durant el
Neolític antic, va servir com a lloc d’estabulació i magatzem. I, al final del
Neolític, la cova va deixar de ser un escenari domèstic per convertir-se en una
necròpoli, amb una vuitantena d’individus de totes les edats enterrats allà.
Aquest estiu, un equip d’onze persones, entre
la direcció de l’excavació i alumnes de les universitats de Barcelona,
Autònoma, Santiago de Compostela i Saragossa, està treballant a l’inici de
l’edat dels metalls, al nivell del “campaniforme”, anomenat així perquè tot
l’occident europeu feia ceràmiques en forma de campana. Artur Cebrià és el director de l’excavació.
Fa quinze anys, els arqueòlegs van començar a
treballar el paper dels caçadors recol·lectors al final del paleolític i durant
el neolític i el seu pas per la cova de la Guineu. D’aquí també va sorgir
informació més detallada dels seus costums. La història de la cova queda dividida en dues
etapes, abans de la caiguda d’una gran bloc de pedra i després, quan deixa de
ser un espai ample fosc i pla i resulta de més difícil accés, de manera que els
seus usos varien. Deixen de ser usos domèstics i es converteixen en puntuals,
una situació que continua amb els rituals ctònics dels ibers, relacionats amb
la concepció que la cova conduïa al més enllà, o, més endavant, en l’ús de la
cova per part dels carboners.
Recentment, la Diputació de Barcelona ha
publicat dins de les terceres Monografies del Foix un extens article sobre la
Cova de la Guineu que compta amb la participació de l’arqueòleg vilafranquí
Josep Mestres, membre de la Secció d’Arqueologia de Vinseum i primer director
de l’excavació ara fa 26 anys.
L’excavació és possible gràcies
a la generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona a través del
Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i l’Ajuntament de Font Rubí.”
Aquest és un exemple mes dels nombrosos camps
de treball arqueológics que proliferen els estiu als que son cridats a participar-hi
els estudiants universitaris.
Podeu descarregar-vos una extensa memòria (256 pàgines) d'una campanya anterior a :
Aquesta cavitat caldria situarla correctament, ja que encara que se la situa a Font-rubí, en sembla que no es en aquest municipi on pertany.
ResponEliminaLa cova de la Guineu ha tingut una investigadora d'excepció, la Maria Mercè Bergadà, geoarqueòloga i especialista de l'Epipaleolític amb qui he tingut la sort de poder col.laborar des de fa molts anys.
ResponElimina