diumenge, 4 d’agost de 2013

Excavacions a la cova de la Guineu

La cova de la Guineu a Font-Rubí és una petita cavitat d’interés arqueológic objecte de nombroses campanyes d’excavació.



El company Pau Pérez, que ens suggereix aquest article, ens envia un enllaç a la noticia que publica RTV Vilafranca, del que reproduïm el següent text d’en Josep M Soler:

“La cova de la Guineu, situada a la serra de Font Rubí, disposa de la principal seqüència arqueològica de llarga durada que es pot trobar a la conca del Foix. Són 12.000 anys de presència humana que els arqueòlegs constaten a través de les seves troballes durant 26 anys de campanyes.

La utilització de la cova ha estat molt diversa i ha gaudit d’un ús pràcticament específic en cada moment d’ocupació. A l’inici de l’Holocè, va ser segurament un lloc d’aturada entre les rutes dels darrers grups de caçadors-recol·lectors del Paleolític. Més tard, durant el Neolític antic, va servir com a lloc d’estabulació i magatzem. I, al final del Neolític, la cova va deixar de ser un escenari domèstic per convertir-se en una necròpoli, amb una vuitantena d’individus de totes les edats enterrats allà.

Aquest estiu, un equip d’onze persones, entre la direcció de l’excavació i alumnes de les universitats de Barcelona, Autònoma, Santiago de Compostela i Saragossa, està treballant a l’inici de l’edat dels metalls, al nivell del “campaniforme”, anomenat així perquè tot l’occident europeu feia ceràmiques en forma de campana. Artur Cebrià és el director de l’excavació.

Fa quinze anys, els arqueòlegs van començar a treballar el paper dels caçadors recol·lectors al final del paleolític i durant el neolític i el seu pas per la cova de la Guineu. D’aquí també va sorgir informació més detallada dels seus costums. La història de la cova queda dividida en dues etapes, abans de la caiguda d’una gran bloc de pedra i després, quan deixa de ser un espai ample fosc i pla i resulta de més difícil accés, de manera que els seus usos varien. Deixen de ser usos domèstics i es converteixen en puntuals, una situació que continua amb els rituals ctònics dels ibers, relacionats amb la concepció que la cova conduïa al més enllà, o, més endavant, en l’ús de la cova per part dels carboners.

Recentment, la Diputació de Barcelona ha publicat dins de les terceres Monografies del Foix un extens article sobre la Cova de la Guineu que compta amb la participació de l’arqueòleg vilafranquí Josep Mestres, membre de la Secció d’Arqueologia de Vinseum i primer director de l’excavació ara fa 26 anys.
L’excavació és possible gràcies a la generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona a través del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i l’Ajuntament de Font Rubí.”



Aquest és un exemple mes dels nombrosos camps de treball arqueológics que proliferen els estiu als que son cridats a participar-hi els estudiants universitaris.



Podeu descarregar-vos una extensa memòria (256 pàgines) d'una campanya anterior a :

2 comentaris:

  1. Aquesta cavitat caldria situarla correctament, ja que encara que se la situa a Font-rubí, en sembla que no es en aquest municipi on pertany.

    ResponElimina
  2. La cova de la Guineu ha tingut una investigadora d'excepció, la Maria Mercè Bergadà, geoarqueòloga i especialista de l'Epipaleolític amb qui he tingut la sort de poder col.laborar des de fa molts anys.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.