diumenge, 7 de juliol de 2013

Graller de la Pleta de l’Os

Pujant per Vallcebre i desprès de passar el llac de Tumi i el Coll de Pradell, aparquem a la confluència amb el barranc de Llobateres, on trobem uns pals indicadors i tenim una vista esplèndida del Pedraforca.
Agafem el camí que puja, també marcat per senyals de PR i anem seguint el barranc amunt,
 la pujada és continuada i en uns 50-60’ arribarem a un pla que ens dona una mica de respir entre el camí que hem fet i l’últim tram que ens espera.
A partir d’aquí hem  de dirigir-nos a la nostra esquerra (N.) i amb una forta pujada pel mig del bosc anar buscant el millor pas per situar-nos a dalt del cingle (uns 15’), que és on es troba la cavitat.
La boca és ample i al fons del 1er pou està ple de troncs i pedres i com be indica el seu nom, de “guano” de gralles.
Baixem una forta rampa fins a un punt que hi ha un petit pou entre blocs que no cal baixar, perquè es pot passar a l’altra banda per sobre d’un bloc gran i seguim endavant. És recomanable posar una corda de 10-15mt per fer aquest pas que es pot lligar a alguns dels molts blocs que hi han.  ja que tot el terra de la cova és molt relliscós.
Desprès d’un ascens un xic dificultós entre blocs  tornem a baixar una mica fins a trobar la capçalera del pou/rampa de 15mt (amb spits) i pel que portarem una corda de 20 m.
A partir d’aquí continuarem baixant per unes galeries molt amples fins a un dipòsit d’argiles que ens indica el final

Graller de la Pleta de l’Os, Oleguer Escola i Montserrat Ubach. Article publicat a Espeleòleg 9 (sept. 1969)

Text i Fotos: Julio Serrano i Montse Roca

1 comentari:

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.