De ben segur que el major atractiu de la
cavitat és la seva fauna subterrània ja que conviuen dos coleopters força
interessants dels que volíem recollir alguns exemplars.. L’avenc és una cavitat
conglomeràtica rígidament estructurada seguint una fractura amb una morfologia
típica de les anomenades cavitats tectòniques amb escasses mostres d’altres
processos morfogenètics.
Des del punt de vista exploratiu presenta dues estretors selectives, la primera a la cota -8m aprox., cal superar-la basculant-se horitzontalment per un lleuger eixamplament artificial. Però pocs metres més endavant, el següent pou, té una estretor incomoda de superar de baixada, però encara més complicada de pujada, especialment pel que ja tenim un perímetre generós. Precisament per aquestes “dificultats” tres dels companys van decidir prescindir de la incursió subterrània i fer un bon passeig per l’espectacular relleu de Sant Honorat.
Des del punt de vista exploratiu presenta dues estretors selectives, la primera a la cota -8m aprox., cal superar-la basculant-se horitzontalment per un lleuger eixamplament artificial. Però pocs metres més endavant, el següent pou, té una estretor incomoda de superar de baixada, però encara més complicada de pujada, especialment pel que ja tenim un perímetre generós. Precisament per aquestes “dificultats” tres dels companys van decidir prescindir de la incursió subterrània i fer un bon passeig per l’espectacular relleu de Sant Honorat.
Tot un seguit de verticals, enllaçades per
rampes, ens condueixen fins la cota -54m on les dimensions de l’esquerda ja no
ens permeten aprofundir més. El recorregut total és de poc mes de 90 metres. Pels
bons grimpadors és pot fer gairebé tota la cavitat sense material de verticals,
però per raons de seguretat i “comoditat”, nosaltres vam equipar tota la
cavitat utilitzant els nombrosos “spits” presents arreu.
Cal anar amb molt de compte amb la caiguda de pedres, molt abundoses per la descomposició del conglomerat, que sense cap aturador, des de les primeres rampes és precipiten fins el fons de la cavitat. Més d’un de nosaltres vam rebre els impactes d’aquests projectils involuntaris, per sort sense gaire conseqüències... bé, una de les andròmines portaflaixos fabricades pel Pere va anar rodolant per tot el forat de pou en pou fins aturar-se en una esquerda final inaccessible.
Cal anar amb molt de compte amb la caiguda de pedres, molt abundoses per la descomposició del conglomerat, que sense cap aturador, des de les primeres rampes és precipiten fins el fons de la cavitat. Més d’un de nosaltres vam rebre els impactes d’aquests projectils involuntaris, per sort sense gaire conseqüències... bé, una de les andròmines portaflaixos fabricades pel Pere va anar rodolant per tot el forat de pou en pou fins aturar-se en una esquerda final inaccessible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.