dilluns, 10 de juny de 2013

L’avenc Quim Solbas a Sant Llorenç del Munt

Per aquesta sortida del projecte faunístic i fotogràfic de Sant Llorenç i l’Obac del 06-06-2013, ens aplegarem 13 amics i amigues: Dolors B., Emili B.,  Jaume J., Jordi P., José H., Juli S.,  Miquel N., Xavier M., Pere Can., Pere Cas., Toni R., Toni T. i “Víctor.

Com que alguns ja l’havíem visitat feia poc temps l’avenc Quim Solbas, un parell de nosaltres vam dirigir-nos a altres cavitats properes: l’avenc de la canal de la Revella i la cova de les casetes del Bofí, de les que us mostrarem imatges els propers dies.

Els amics del SIS en la nostra primera visita ens van fer saber el seu criteri de no difondre, de moment, les coordenades d’accés a aquesta cavitat “sensible” per la qualitat de les seves formacions i d’aquesta manera dificultar la tasca dels “depredadors”. Ara constatem que el posicionament exacte ja ha estat penjat a la xarxa i a l’abast de tothom. Però tenim dubtes de què els companys de Terrassa hagin estat els autors, ja que han publicat tot recentment la seva monografia i continuen sense difondre-ho directament. Per nosaltres, això podria ser un dilema, voldríem que en aquest bloc, tot i fruint dels paisatges subterranis que considerem patrimoni de tots, servis per compartir-los facilitar-ne l’accés a tothom i per això procurem situar les cavitats en un mapa i afegir les coordenades. Però ens disculpareu que en aquesta ocasió tornem a respectar escrupolosament les indicacions dels descobridors i no us presentem la seva situació exacta.

En aquest primer post reproduíem el complert i molt interessant article publicat a l’ARXIU del Centre Excursionista de Terrassa núm 116- (seguint la petició d'un dels seus autors hem eliminat la reproducció)

Aproximació
Cal seguir la pista que des del Centre d'Interpretació del Coll d’Estenalles, voreja el Montcau, i des del coll d’Eres s’enfila per la carena del Pagès fins el pla dels Ginebrons. 
 Des d’aquí vam davallar per un corriol a la font Flavia, on ens van dividir, els uns, cap els Obits a la recerca del Quim Solbas, i els altres cap la canal de la Revella.
A la font Flavia

... segueix en el post de demà...

11 comentaris:

  1. És una llàstima que alguns pensin que l'esforç que representa publicar aquests articles no tinguin cap valor o siguin incomplets si no s'acompanyen de dades GPS. Sóc del parer que és més bo tenir un criteri per decidir si val la pena publicar dades GPS que no tenir-ne cap i publicar-les sempre. Desitjo de tot cor equivocar-me en aquesta opinió, tot i que la experiència personal no ho avali.
    Salutacions,

    Jordi Guillemot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgur senyor Guillemot, no s’han de deixar influenciar per les cruentes critiques negatives de personatges anònims i/o emmascarats amb pseudònims canviants que encara que volen semblar diferents són de la mateixa autoria. Aquesta és una especialitat que ja ha fet tancar fòrums d’espeleologia.
      Aprofiten el fons d’un interessant dilema, com és en aquest cas, en el que es participa de bona fe, per atacar amb virulència i repetició a la “víctima” que decideixen. Però ja han arribat molt lluny, fins desitjar la desaparició d’algú, del que no diuen explícitament el nom, però queda prou clar.
      Senyor Guillemot i demés autors, rebin el meu respecte i admiració. Continuïn prospeccionant i explorant. Moltes gràcies.

      Elimina
    2. Gràcies sr. Miret

      Mai farem prou per divulgar el coneixement i el respecte pel medi natural. Però és una tasca que no es pot deixar de banda amb pretextos dubtosament científics, i això és especialment cert en un entorn sotmès a una importantíssima pressió demogràfica com és Sant Llorenç del Munt, notòriament castigat per activitats d'espoli.
      Salutacions ben cordials,


      Jordi Guillemot
      PD- constato que cap dels autors ha desaparegut.

      Elimina
    3. Estic amb el mateix parer del Sr Miret I tambe amb el fet de no exposar coordenades
      Cordialment: Captain Garfio

      Elimina
  2. Per mi, personalment el reportatge ho veig molt correcte.
    I el posicionament de les coordenades amb el GPS es circunstancia "sine qua non" perque el treball tigui un minim de rigor cientific. Evidenment el explorador es lliure d'utilitzar-ho o no, pero si no es fa, el treball es força discutible, i com a minim incomplert.

    Pere

    ResponElimina
  3. Plena llibertat d’informació i d’accés, o limitació “protectora” No us capfiqueu, en el fons hi ha un debat que en tot cas cal afrontar-lo amb serenitat i sota una supervisió imparcial per tal que les posicions contraposades, puguin exposar lliure i equitativament els seus arguments. Tot i això, al final és possible que no s’arribi a un acord acceptable per totes les parts. Probablement l’activitat espeleològica actual a Catalunya sigui un percentatge molt gran, potser 99% que podríem qualificar de visites (cursets, entrenament, catalogació, investigadors, recol•lectors, fotògrafs, etc. etc.) i ni tant sols el 1% restant son veritables exploracions/descobertes. Tot té el seu valor i no devem menysprear als que pensen o actuen moguts per circumstàncies diferents dels nostres.
    Si un descobridor desitja que no es difonguin íntegrament les seves troballes, creiem que hem de fer tot el possible per respectar els seu criteri, i animar-lo a que consideri que aquesta mesura cal que tingui un caràcter temporal en benefici de tota la comunitat per tal que pugui valorar i respectar el patrimoni natural.

    ResponElimina
  4. Victor,

    En aquest mateix sentit estadístic que exposes, el 98% del nostre treball exploratori s'ha donat a conèixer per a les visites. I com es pot apreciar també en aquests posts vostres, el mateix tant per cent es pot aplicar al coneixement de la cavitat Quim Solbas i, si m'apures, fins i tot el 70% de les dades de localització. Per tant, tan difícil i mancat de rigor científic era no publicar les dades gps?
    En parlem d'aquí a dos anys; el temps que la cavitat ha romàs intacte seguint el boca orella teixit amb confiances i que s'anava extenent de forma gradual. A partir d'ara coneixerem de primera mà (en farem el seguiment) si es podrà seguir gaudint de l'espectacle visual que tan bé reflectiu en el vostre reportatge.
    Salutacions,

    Jordi Guillemot

    ResponElimina
  5. Norbert Font i Sagué, a lo largo de su corta pero activa vida, se dedicó entre otras muchas cosas, a descubrir, explorar y sobre todo divulgar la espeleología. Grácias a él y a otros muchos que le sucedieron, hoy en día podemos disfrutar de un enorme legado espeleológico, y a incrementar ese legado, tal y como ellos lo concibieron, siguen contribuyendo hoy en día la mayoria de espeleólogos, excepción hecha de una pequeña minoria.
    Si ellos hubieran actuado de forma egoista, tal como lo hace actualmente esa minoria, hoy estaríamos todavia en la prehistória espeleológica.
    El no facilitar la situación ni coordenadas con la excusa de preservar las cuevas, no se aguanta por ninguna parte, sobre todo cuando esa situación si se facilita a los circulos de amistades, para ellos el resto de espeleólogos no son merecedores de ningún respeto.
    Pero es que encima se otorgan un sentido de la propiedad que no les corresponde, ya que si alguien tiene que establecer algun tipo de limitación al acceso de las cuevas, esta debe ser la administración correspondiente (lease municipio, parque, propietario del terreno, etc) en consonancia con el interés que le corresponda a la cueva y si estos no ponen limitaciones, no tiene que venir ningún autoproclamado censor a imponerlas.
    La cueva no la han inventado ellos, ya estaba ahí antes que los humanos pobláramos el planeta, ellos tan solo han tenido la constáncia y la suerte de encontrarla.
    Tenemos infinidad de ejemplos de cuevas maravillosas, que todo el mundo sabe donde están, y también se conocen los requisitos que hay que realizar en algunos casos para poder visitarlas, pero nadie ha escondido su ubicación.
    También nos suele dar un indicativo de la catadura moral de estas minorias, cuando el ego y la vanidad personal les lleva a poner sus propios nombres a los hallazgos que realizan, en lugar de recurrir a la toponímia local, que sería lo más adecuado y respetuoso.
    Rafa B.

    ResponElimina
  6. ¿Se puede consultar on-line este articulo que decis que es tan interesante de los de Terrasa?
    ¿Se ha retirado porque existe algun tipo de copyright en las publicaciones de espeleologia?
    Como se deduce que de ese trabajo hay varios autores, ¿son todos los que piden que se retire, o es uno solo?
    Espero que lo volvais a colgar.
    Muchas gracias por vuestro ejemplar blog y no hagais mucho caso de los que quieren patrimonizar abusivamente el mundo subterraneo.

    Esperanza Gracia

    ResponElimina
  7. Estic totalment d'acord amb Rafa B. Està clar que ningú té l'obligació de difondre o no les seves troballes, però és evident que el coneixement espeleològic del nostre país no pot avançar sense la difusió de les dades de les cavitats. Els espeleòleg catalans han tingut des de sempre una cura especial en comunicar les seves troballes, i fruit d'això són les nombroses publicacions. Sense la publicació dels resultats per part dels espeleòlegs que ens han precedit l'exploració de cavitats seria impossible. Ningú, llevat d'un grapat d'escollits, coneixeria la situació de les més 7.000 cavitat catalanes. Si la ciència, i l'espeleologia en concret, avança és perquè el coneixement està a l'abast de tothom i tot és susceptible de ser revisat i comprovat.
    En el cas concret de l'avenc Quim Solbas, si tinc dubtes, com podré verificar que la topografia és correcta, o inclús si la cavitat existeix?. Haig de demanar permís als seus descobridors per a poder visitar-la (no sé on està)?.
    Finalment el temps posa les coses al seu lloc i les dades situació d'aquesta cavitat ja han estat publicades.
    ** Únicament la difusió de les dades permet avançar en el coneixement **
    Jordi de Valles

    ResponElimina
  8. Conociendo desde hace tiempo a los de Terrasa dudo que ellos compartan el criterio de retirar un artículo que con mucha ilusión han querido difundir a través de la dignísima publicación de su entidad. Seguro debe ser uno de los autores, que por respeto no digo su nombre, pero me imagino quien puede ser de los tres. A este "señor", si es que así se le puede llamar, se le ha ido la cabeza. Menos mal que son pocas las personas que actúan como él. La mayoría son más normales y no se dedican a tocar las narices a los demás. Gente como este señor hacen más mal que bien. Que desaparezcan!

    Pedro Fortes

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.