El relleu
La geologia d’aquest vessant berguedà del Moixerò
és realment complexa, correspon a la unitat subpirenaica oriental, amb una gran
varietat litològica. Els materials més antics afloren associats als relleus més
abruptes i corresponen a les calcaries del Devonià i a les pissarres del Carbonífer,
que apareixen encavalcades com resultat de l’orogènia herciniana. Una mostra
d’aquesta complicada estructura entre el mantell del Pedraforca i el del Cadí,
son, el proper aflorament volcànic de les riolites de Grèixer, l’encavalcament
de la Tossa d’Alp, les ignibrites de Castellar de N’Hug, la mina del petroli,
etc.
Els ossaments de cérvol
Des de la seva primera localització, fins la
nostra visita han estat serrades les banyes d’aquest gran herbívor que fou reintroduït
al Parc Natural Cadi-Moixerò l’any 1980.
La mina de Baritina de la Bòfia
Aquestes antigues mines de baritina, avui
abandonades i en estat ruïnós, es relacionen amb una mineralització associada a
un rebliment paleo-càrstic, que va ésser explotat industrialment. Tot i ser la
barita el mineral més abundant del jaciment, també si van extreure calcopirita,
coures grisos, tetraedrita, atzurita, malaquita,
anquerita, i evidentment calcita,
dolomita i quars com ja és freqüent en aquests afloraments de nivells
carbonatats del Devonià.
El paleo-carst
El paisatge geomorfològic que trobem damunt la
mina és força interessant, per una banda els vestigis periglacials, per l’altra
un conjunt de formes càrstiques residuals. En els carrerons, trobem restes de
les cavitats preexistents.
Fragment d'ortofotomapa |
Fragment d'ortofotomapa |
Els companys Miquel i Teresa aprofiten per engruixir el seu inventari de plantes grasses |
...continua en el post de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.