dilluns, 22 d’abril de 2013

Grallera Gran del Corralot (2013) 1er.

El dijous 18.04.2013 vam fer una visita fotogràfica a la sala de la Grallera Gran del Corralot situada per sobre dels 1.500m d’altitud, en el Montsec d’Ares, terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.
Realment en una única jornada, anada i tornada des dels diferents orígens del grup (Barcelona, Matarò, Villafranca, Calafell, Corbera, Sant Boi...) son força quilòmetres de carretera, pista de muntanya, i camí a peu. Comprendreu que la nostra fou una visita fugaç, potser preliminar, ja que voldríem tornar-hi aviat, per tal que puguem comptar amb alguns companys, que no han pogut venir per coincidir amb uns preparatius de camp, per la trobada Ibèrica de Biología Subterrania de l’octubre d’enguany.

En el grup d’aquest dijous vam participar-hi dotze companys: Dolors B., Jaume J., Jordi P., José H.,  Juli S., Lluïsa M., Montse R., Pere C., Ricard A., Tomàs M., Toni R., “Víctor”.
La nostra motivació inicial, algú pensarà que només el pretext, era ajudar al Pere Cantons per tal de fer una bona foto de aquesta gran sala subterrània. Fa temps que el nostre amic tenia pensat com estructurar la composició i somniava amb aconseguir uns resultats a l’alçada d’un espai tan esplèndid.

Però començàvem malament, anàvem amb el material justet i no podríem despenjar a ningú per pou de 90m, tampoc comptàvem amb suficients flaixos per il·luminar adequadament aquest extraordinari volum. I com sol passar, els problemes mai venen sols, i a més a més les cèl·lules i disparadors per radiofreqüència mostraven un funcionament erràtic.

Total, calia rendir-se a l’evidència: no disposàvem de les millors condicions. I si això sumem el perfeccionisme, potser exagerat, del fotògraf, era clar que caldria tornar en altra ocasió amb majors garanties. Però ja que hi érem, vam fem alguna cosa, que us presentem tot demanant-vos comprensió. Ben segur que la propera vegada intentarem fer-ho millor.
El carst del Montsec
Des del punt de vista de geomorfologia càrstica  aquest relleus son extremadament interessants  Centrant-nos en el Montsec d’Àres, comprés entre els rius Noguera Ribagorzana i Noguera Pallaresa, ja hem tingut oportunitat de visitar recentment altres tres cavitats de les que hem publicat resenyes en l’Espeleobloc:

Des de les primeres notes d’Alexandre Carreras (Cavernas 9 -1967) fins les d’en Ferran Cardona (Grans Cavitats de Catalunya. I -1989) perfilen un carst d’evolució complexa, que caldria estudiar amb mes detall.
Només apuntarem ara unes dades generals:

- La gran serralada del Montsec està constituïda per una  potent sèrie calcaria del secundari alternant amb uns trams margosos.

- Aquests materials van ésser plegats durant l’aixecament pirinenc de l’eocè.

- El relleu actual ha estat totalment cobert per un potent dipòsit de conglomerats procedents de la destrucció del pirineu axial. Eren com els conglomerats pre-pirinencs ben coneguts pels espeleòlegs que en altres serralades properes han explorat cavitats com la cova Cuberes o l’avenc Montserrat Ubach.

- Les calcaries del cretaci superior on s’emplacen les gralleres van experimentar fenòmens erosius i probablement càrstics abans del dipòsit dels conglomerats i en conseqüència van ésser coberts i fossilitzats.

- El desmantellament dels conglomerats de cobertora, i l’excavació del les Nogueres van representar la represa dels processos de carstificació.

- Dins de la Grallera Gran del Corralot s’han localitzat còdols de quars i pissarres  al·lòctons, recoberts per potents colades, que testimonien una procedència dels citats conglomerats pirinencs. No sabem si reomplien la cavitat, o si, amb més probabilitat, van ser arrossegats al seu interior.

- Les conseqüències d’aquestes profundes alteracions del relleu impliquen una reorganització de la hidrogeologia subterrània i dels seus punts de surgència.

Actualment l’exocarst és prou modest, rasclers i dolines localitzades, i pel contrari l’endocarst és força desenvolupat amb conductes de grans dimensions, que hores d'ara, encara ignorem on s'emplacen  els seus exutoris.
Rascler de formes arrodonides desenvolupat sota coberta vegetal i neu.
Itinerari d’accés
Aproximació en vehicle: Barcelona - Tàrrega (per A-2) - Anglesola - Balaguer (per C-53) - Àger (per C-12). Des d’Ager sortint del costat del cementiri una carretera local asfaltada s’enfila fins la cresta del Montsec d’Ares, passant la desviació que a l'esquerra mena a l’Orservatori Astronòmic, per la dreta arribem a l’aparcament i punt d’enlairament dels practicants de parapent i ala delta.
Segueix ara com pista de terra fins poc més del cim de Sant Alís (1.675m) punt culminant del Montsec d’Ares, on hi ha torres de comunicacions. Seguim fins el pas de Colobor on hi ha una bifurcació que seguim per l’esquerra. A partir d’aquest punt, nomès un vehicle i conductor tot terreny poden avançar. 
Continuem passant al costat de les restes d’un Seat 600, on la pista molt malmesa puja un fort pendent fins el Serrat Alt. Amb els 4x4 es pot anar avançant sortejant matolls i dolines en direcció paral·lela al cingle, fins el primer barranc.
Anirem caminat travessant dos barrancs mes, i passat el tercer, el Pas de Llop, trobarem fites i pintura vermella al terra que ens condueixen fins la cavitat.

Coordenades UTM 31N ED50 de la boca inferior  X 319362, Y 4657327 i 1509 m d’altitud.

La Grallera Gran del Corralot
No farem una descripció de la cavitat, que nomès vam visitar parcialment, tant sols apuntem que presenta un recorregut de 1.509m i un desnivell màxim de -166m.
A la gran sala del Centre Gimnàstic Barcelonés, s'hi pot arribar descendint un pou de 35m (boca inferior) o un de 90m (boca superior). De la seva planta en fort pendent surten 6 vies principals:
- Galeria del primer dia.
- Galeria SAS
- Galeria del LLac de la Verge
- Galeria Última
- Galeria ERE
- Galeria del Centenari
Nosaltres en aquesta ocasió vam baixar pel pou petit, es a dir, per la boca inferior.
S'aterra a l'inicí, del que avui és una humida i molt relliscosa rampa, que baixa prop de 60m. Hi ha trams que el més còmode, gairebé inevitable, es anar amb el cul pel terra. 

Finalitzem aquesta primera part, inserint un vídeo de 9 minuts de l’antic programa Alatul de TVE2 que ens ha estat facilitat per dos del seus protagonistes, els amics Toni Robert i Dolors Boter. La transformació entre els diversos formats, necessària per poder adaptar-se al YouTube, fa que la qualitat resultant hagi estat força malmesa, però, així i tot, creiem que val la pena de visualitzar-ho, encara que només sigui per veure que encara que passi el temps, els companys continuen amb el vigor de sempre.


...segueix en el post de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.