divendres, 8 de març de 2013

TASSILI (Algèria) i AKAKUS (Líbia). Un fascinant repertori d’Art rupestre, personatges i paisatges.

L’Espeleobloc del dissabte 25 de febrer de l'any passat ens parlava de les importants manifestacions d’art rupestre conegudes a les muntanyes del Tassili N’Ajjer (Algèria) i al veí Djebel Akakus (Líbia). Com a complement d’aquell post, convé destacar un aspecte que augmenta encara mes l’enorme atractiu d’aquests indrets del Sàhara central, i no es cap altre que els propis relleus muntanyosos on es troben aquestes pictografies i gravats. Agrupacions d’estructures ruïniformes amb canyons secs i extensos laberints de passadissos, desenvolupats en matrius d'esquerdes multipartides per l’erosió, formant un peculiar i extens conjunt de paleo-pseudocarsts en gresos, secs i torturats sota l’implacable sol saharià.
En aquest paratges magnífics, els camps de dunes, promontoris de sorra, mes de 300 ponts de roca rellevants (testimonis d'antics conductes avui arrasats) i les geoformes amb filigranes resultants de l’alteració alveolar, l'erosió eòlica i altres mecanismes fisicoquímics complexos, contrasten amb meandres polits, restes de marmites i altres formes arrodonides, testimonis de l’acció erosiva de l’aigua sobre els estrats gresosos.

Aigües al mig del Sàhara? Veient aquestes formes d’excavació no hi ha dubte. En temps pretèrits això que ara es erm i inhòspit havia estat un verger, un fèrtil ecosistema on rius cabalosos corrien entre la vegetació i establien una xarxa tridimensional de canals, deixant relleus residuals formats per turons aïllats. Però va ser l’observació dels pictogrames el que va permetre als arqueòlegs, a mes a mes, adonar-se de que la desertificació s’havia produït en temps molt recents. Les pintures i petròglifs d’animals com girafes, rinoceronts o fins i tot cocodrils i hipopòtams, especies que viuen en paratges mes humits, demostren que uns humans que vivien de conreus i convivien amb una fauna variada van ser testimonis d’aquestes modificacions tant brutals de la climàtica i fesomia de la regió.
László Almásy ja ho va descriure molt gràficament l’any 1939 en el llibre que porta l'enigmàtic títol  "Nadadores en el desert" (Schwimmer in der Wüste. Auf der Suche nach der Oase Zarzura). Aquest polifacètic aventurer es referia a les figures rupestres antropomorfes que ell i anteriorment altres exploradors anaven descobrint en abrics als massissos muntanyosos que sobresurten de les sorres del Sàhara i que mostren homes i dones en posició horitzontal com si estiguessin nedant.... al bell mig del desert,

El compte Ladislaus Ede Almásy de Zsadány et Törökszentmiklos (1895-1951) va ser un curiós personatge. Nascut a Boros (Hongria, però actualment Bernstein in Burgenland en Àustria), durant la dècada dels anys 30 del segle XX va explorar extenses àrees del Sàhara desconegudes pels europeus, destacant la seva recerca de l'oasi perdut de Zarzura, lloc gairebé mític citat a "Les mil i una nits". En esclatar la guerra mundial, com a ciutadà d'un país aliat de l'Alemanya nazi va col·laborar com a capità de la Luftwaffe amb l’Abwehr, el servei d'intel·ligència alemany, en tasques de sabotatge i d’infiltració d’agents a les línees aliades, mercès el seu extens coneixement del territori. 
Un personatge reial tant intens que resulta ser el protagonista fictici de l’aclamada novel·la de Michael OndaatjeEl pacient anglès” i posterior pel·lícula d'Anthony Minghella amb Ralph Fiennes en el paper principal i guanyadora de 9 Óscars. Tot i que en la ficció d'aquest melodrama Almásy s’enamora de la dona d’un company, es tracta d'una visió distorsionada, ja que a la realitat les seves preferències sentimentals anaven per camins diferents. El seu estimat es deia Hans Entholt, era un oficial de l’Afrika Korps i la seva mort al trepitjar una mina antipersona li va esgarrar el cor.

Una generació mes tard, un altre protagonista important en aquesta història d'aventures i descobriments es l’etnòleg francès Henri Lhote (1903-1991) que des del 1929 realitzà exploracions saharianes i cap a finals dels anys 50 va dirigir expedicions al Tassili per estudiar a fons les seves manifestacions rupestres, contribuint de forma important a la seva divulgació internacional amb el seu conegut llibre "Hacia el descubrimiento de los frescos del Tasili".
Tot i ser posteriorment molt qüestionat pels seus mètodes (en uns delicats moments polítics en que França, recent perduda la guerra imperialista d’Indoxina i a punt de perdre la colònia d'Argèlia, necessitava imperiosament mantenir el seu prestigi nord-africà) seva es la clàssica subdivisió estilística-evolutiva dels pictogrames, amb una dotzena d'estadis diferents que abracen tipologies tan peculiars com "els Têtes Rondes" u homes de cap rodó (5000 a.C.). Son les famoses i estranyes representacions que en la segona meitat del segle XX es van popularitzar perquè recordaven personatges amb el cap tancat dins d'escafandres (avui diríem mes aviat cascs integrals de motorista) i que van fer córrer molta tinta en literatura barata sobre Deus misteriosos o cosmonautes protohistòrics procedents del planeta Mart.
Pels amants del llibres originals: Totes dues obres tenen edicions en castellà, exhaurides, però que amb paciència i sort es poden trobar als portals habituals de publicacions descatalogades a Internet. Sí ! encara corren, nous de trinca i a bon preu, "Lhotes" (Ed. Destino, 1961 i 1975) i "Almásys" (Ed. Península, Altaïr viajes, 1999 i 2002, ambdues edicions enriquides amb l'afegit del "Diari del Comando secret de 1942" u Operació Salam, d'introducció d'agents alemanys a l'Egipte anglès)!

Avui dia, malgrat eventuals moments de terrorisme islàmic (Algèria) i una curta guerra civil (Líbia) la visita a tots dos països es molt recomanable. Al desert impera la llei dels tuareg i la poca població i espais oberts permeten una vigilància policial mes intensa per donar certa seguretat als viatgers. Unes muntanyes espectaculars (potser un xic millor Tassili que Akakus, però totes dues imprescindibles ) i una acumulació d’art rupestre impressionant fan que aquests dos recons tan propers a nosaltres siguin de visita obligada.

 Jordi Lloret i Prieto

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.