dilluns, 4 de març de 2013

Avenc de la riera de la Falconera

El 28 de febrer d’enguany, mentre un grup del “dijous” s’anaven fins la grandiosa Betchanka, nosaltres tot i comptant amb un pèssim pronòstic meteorològic ens dirigirem al poble de Garraf. Erem 10 (Dolors B., Jaume J., Jordi P., Josep P., Josu R., Miquel N., Tere H., Toni R., Toni T., “Víctor”) els que d’entrada voliem visitar l’avenc del penya-segat de la Falconera. Però, la pluja i vent, ens aconsellaren canviar d’objectiu, i anarem a la recerca del proper avenc de la riera de la Falconera on interessava intentar la capturar algun exemplar de coleopter cavernícola que fins ara no s’havia pogut aconseguir.
En primer lloc vam inspeccionar les parets de la propera pedrera per descartar l’existència d’alguna cavitat. Sota les ràfegues intermitents de pluja i vent voltarem els sectors propers fins localitzar el pou de l’Eusebi (P50). 
Aquest forat, que es troba actualment segellat per una malla soldada, fou excavat artificialment el 1899 formant part del projecte d’Eusebi Güell per cercar cabals d’aigua per l’abastiment de Barcelona, tot i aconseguint l’enllaç amb la important surgència de la Falconera, les intrusions d’aigua marina en aquest nivell no permetien accedir a aigua potable.
El traçat de l’autopista Pau Casals passa per sobre de l’avenc de la Riera de la Falconera, just en la proximitat de la boca est del túnel del Castellot. Però, i aquest si que és un cas extraordinari, els constructors d’aquesta via ràpida, van protegir l’accés a la cavitat creant un pou i una galeria d’accés de 11 metres de longitud, desenvolupada totalment per sota la autopista, fins al bell mig de la mateixa on s’obre la boca de la cavitat. Coordenades GPS (ED50 31T) X: 407143, Y:4567343, alt. 68m. 
 Dins d’aquesta galeria d’accés ens trobem amb tres companys de l’ERE de la AEC que com nosaltres, prudentment i a causa de l’adversa meteorologia, han canviat els seus objectius inicials. Per una cavitat de poc més de 30m de fondària, que podríem considerar-la essencialment constituïda per un únic pou amb diversos replans, érem un nombre excessiu de visitants, de tal manera que a mitja cavitat i veient que no aconseguíem capturar els fugissers troglocharinus, vam abandonar la visita deixant la cavitat lliure pels qui ens havien precedit.
Així pues, just a migdia, decidim donar per finalitzada aquesta jornada matinal, esperant que els propers dijous, tinguem mes possibilitats de fruir, passant una major estona visitant aquest mon subterrani que tant ens apassiona.

6 comentaris:

  1. No sé perquè, però sempre s'ha dit que el Pou Eusebi tenia 50 metres de profunditat. Jo recordo perfectament les primeres vegades que ho vaig baixar, fa uns 40 anys, que ho fèiem en elektron, empalmant sempre dues peces de 20 metres. I sempre em cridava l'atenció que sobraven un parell de metres entre el pedregam del terra. Sempre he tingut molt clar que només és un P-38.

    ResponElimina
  2. Jordi, jo en canvi tenia entes que te -45 m. Segurament tens raó i te molt menys, ja ho comprovarem, un com de laser del distanciometre i apa.

    Referent a que l'autopista ha respectat a l'avenc, no es per consciencia ecologica de l'empresa concesionaria, crec que la Federació Catalana en el moment oportú va fer la gestió pertinent i per sort va donar resultat, era l'epoca en que teniem de president a l'inefable JM Miñarro.

    ResponElimina
  3. Ho sento Enric, però la Federació poca cosa va poder fer, era una lluita de David contra un munt de Goliats. Juntament amb d'altres col·lectius es va fer el que es va poder per oposar-nos, però possiblemet només va servir per a que la constructora tingués una mica més de consciència ecològica al realitzar les obres i que dels 3 projectes possibles es triés el de menys impacte. De fet vam contemplar la possible desaparició de l'Avenc de la Riera de la Falconera (veure Fulls Informatius de la FCE nº 23 - 1987). L'inici de les obres va ser el 1989 i el gener del 1992 s'inaugurava l'autopista. Desconec les causes que van fer possible la salvació de l'avenc. De fet no vam tenir notícia de l'estat actual de la cavitat fins l'any 2000, quan el company Lluís Julià (aleshores membre del GERP, St.Just Desvern)va retrobar-lo i va fer un petit informe sobre la seva situació.
    JM.Miñarro

    ResponElimina
  4. La salvació de l'avenc la devem als propis treballadors de l'obra de l'autopista; casualment, en un curs a Vilanova ara farà un any, vaig conèixer a un company de classe que treballava a Fomento i em va estar explicant la "gran descoberta" que ell i uns companys van fer de l'avenc. Resulta que van decidir de protegir-lo amb tota la bona fe del món(em va explicar que a casa tenia unes formacions meravelloses de l'avenc, que eren una passada...) i van construir el túnel d'accés voluntàriament aprofitant la maquinària que tenien en aquell moment a disposició.
    Vet aquí el misteri resolt....

    ResponElimina
  5. Gràcies, a tots dos (en Miñarro i en Pastor), vet aqui com ja tenim la historieta completa, i que gracies a uns anonims treballadors es va poguer salvar aquest avenc, que als anys 70 era tot un clàsic.

    ResponElimina
  6. Quant la varem trobar era una mica femer, doncs que hi van llençar de tot queien topis de tot arreu. La galeria era plena de cargols que al trepitjar espetegaven fent una mica d'engunia. L'escala la vam haver de treure del pou, va costar un xic estava encastada en la vertical. I com bé diu el senyor Miñarro varem fer un petit informe amb data 4 de juny de 2000, juntament amb un petit plànol de la galeria artificial ( cercant papers he trobat l'original i ho publicare, és cutre però...). Més tard l'any 2008 aixecarem la topografia de l'avenc que és la que teniu posada en aquest article. http://espeleoiaigua.blogspot.com.es/2008/11/avenc-de-la-riera-de-la-falconera.html. Salut i al forat

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.