Avenc de la riera de la Falconera

El 28 de febrer d’enguany, mentre un grup del “dijous” s’anaven fins la grandiosa Betchanka, nosaltres tot i comptant amb un pèssim pronòstic meteorològic ens dirigirem al poble de Garraf. Erem 10 (Dolors B., Jaume J., Jordi P., Josep P., Josu R., Miquel N., Tere H., Toni R., Toni T., “Víctor”) els que d’entrada voliem visitar l’avenc del penya-segat de la Falconera. Però, la pluja i vent, ens aconsellaren canviar d’objectiu, i anarem a la recerca del proper avenc de la riera de la Falconera on interessava intentar la capturar algun exemplar de coleopter cavernícola que fins ara no s’havia pogut aconseguir.

En primer lloc vam inspeccionar les parets de la propera pedrera per descartar l’existència d’alguna cavitat. Sota les ràfegues intermitents de pluja i vent voltarem els sectors propers fins localitzar el pou de l’Eusebi (P50).

Aquest forat, que es troba actualment segellat per una malla soldada, fou excavat artificialment el 1899 formant part del projecte d’Eusebi Güell per cercar cabals d’aigua per l’abastiment de Barcelona, tot i aconseguint l’enllaç amb la important surgència de la Falconera, les intrusions d’aigua marina en aquest nivell no permetien accedir a aigua potable.

El traçat de l’autopista Pau Casals passa per sobre de l’avenc de la Riera de la Falconera, just en la proximitat de la boca est del túnel del Castellot. Però, i aquest si que és un cas extraordinari, els constructors d’aquesta via ràpida, van protegir l’accés a la cavitat creant un pou i una galeria d’accés de 11 metres de longitud, desenvolupada totalment per sota la autopista, fins al bell mig de la mateixa on s’obre la boca de la cavitat. Coordenades GPS (ED50 31T) X: 407143, Y:4567343, alt. 68m. 

Dins d’aquesta galeria d’accés ens trobem amb tres companys de l’ERE de la AEC que com nosaltres, prudentment i a causa de l’adversa meteorologia, han canviat els seus objectius inicials. Per una cavitat de poc més de 30m de fondària, que podríem considerar-la essencialment constituïda per un únic pou amb diversos replans, érem un nombre excessiu de visitants, de tal manera que a mitja cavitat i veient que no aconseguíem capturar els fugissers troglocharinus, vam abandonar la visita deixant la cavitat lliure pels qui ens havien precedit.

Així pues, just a migdia, decidim donar per finalitzada aquesta jornada matinal, esperant que els propers dijous, tinguem mes possibilitats de fruir, passant una major estona visitant aquest mon subterrani que tant ens apassiona.