Situada al massís de Garraf-Ordal, entre dues enormes pedreres, dins del terme municipal de Begues, aquesta interessant cavitat de -84m fou dedicada al seu descobridor, un llenyataire d’Olesa de cognom Sellarés.
Tot i la fama de les seves abundants
formacions, concorrien dues circumstàncies que “dificultaven” la seva visita; de
primer, la situació en el fondo de Valldosseres cada cop més envaint per una
densa vegetació de garric que exigien una penosa aproximació, i en segon lloc l’estretor
del seu laminador d’accés.
Vet aquí que passa el temps i tot s’ha endolcit un xic, per una banda, en el ben entès que coneixem la seva ubicació, l’accés des de la pista que discorre per la carena del Montau (recomanable 4x4), ens permet arribar-hi en només uns 15 minuts de descens a peu –sortejant vegetació i pedregam- i la famosa estretor fou eixamplada fa uns anys per l'amic Jordi Trujillo i companys, de manera que ara ja no és obstacle per a ningú.
Vet aquí que passa el temps i tot s’ha endolcit un xic, per una banda, en el ben entès que coneixem la seva ubicació, l’accés des de la pista que discorre per la carena del Montau (recomanable 4x4), ens permet arribar-hi en només uns 15 minuts de descens a peu –sortejant vegetació i pedregam- i la famosa estretor fou eixamplada fa uns anys per l'amic Jordi Trujillo i companys, de manera que ara ja no és obstacle per a ningú.
Tot i que no vam poder aplegar-nos tots els
interessats, vam ser tretze els que aquest passat dijous 31,01,2013 vam visitar
la cavitat: Jordi P., Jordi T., José H., Jaume J., Josu R.,
Juli S., Lluïsa, Mercè V., Montse R., Pere C., Ricard A.,“Víctor” i “Vizu”.
Un nombre suficient per a muntar dues instal·lacions, tot i que quan venen companys fotogràficament “exigents” no hi ha manera d’optimitzar el temps, sempre en caldria més, i en aquesta ocasió tampoc vam tenir “ocasió” de visitar la vertical de 50m que segons sembla és la més bonica de la cavitat. En fi, no deixa de ser una sort, que sempre restin coses pendents, que poden justificar una nova excursió, oi?
Un nombre suficient per a muntar dues instal·lacions, tot i que quan venen companys fotogràficament “exigents” no hi ha manera d’optimitzar el temps, sempre en caldria més, i en aquesta ocasió tampoc vam tenir “ocasió” de visitar la vertical de 50m que segons sembla és la més bonica de la cavitat. En fi, no deixa de ser una sort, que sempre restin coses pendents, que poden justificar una nova excursió, oi?
En Miquel i la Tere que no van poder afegir-se
al grup, ens recomanaren que cerquéssim material ossi, ja que d’aquesta cavitat,
en una comunicació a la trobada d’estudiosos del Garraf (2008), ells mateixos van
descriure uns interessants restes de fauna fòssil de l’holocè.
Podeu trobar a la xarxa una descripció
detallada de la cavitat en l’Espeleoíndex i a l’EspeleoSIE 14, aquest darrer digitalitzat i accesible en aquesta adreça:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.