L’avenc de la Verdor. Vallirana.

El 24.01.2013, dijous, vam fer-hi una visita a l’avenc del fondo de la Verdor. Vam ser-hi deu: Dolors B., Jaume J., José H., Jordi P., Juli S., Mercé V., Montse R., Tomás M.,“Víctor” i “Vizu”. En Josep Pastor només ens pogué acompanyar a l’esmorzar a Cal Doctor, marxant seguidament per complir amb les seves múltiples ocupacions espeleològiques.

A l’estiu del 1908, aquest avenc fou davallat per primer cop per en Adeodat Marcet Poal, monjo benedictí i botànic amb una important tasca desenvolupada a Montserrat (herbolari, museu d’història natural, etc.). La cavitat havia estat sondejada dies abans, juntament amb d’altres cavitat properes, pel llenyataire i cercador de sal de llop en Josep Cells de Vallirana.

Una boca de 5x4m ens condueix per uns graons en forma de rampa, en els que s’instal·la un passamà auxiliar fins la boca d’un pou de 30m. Aquesta vertical força concrecionada, va augmentat de diàmetre a mida que aprofundeix, passant de 1x4 a la boca fins a 5x5 en la seva base.

Vam fer dues instal·lacions, una d’elles sense fraccionar, per tal d’agilitzar la visita i alhora permetre que cadascú pogués escollir l’itinerari que li resultés més còmode. 

En la planta es formen unes “capelletes” per un considerable recobriment estalagmític, i en part per fragments despresos del lateral del pou. Dels més voluminosos, destaquen un clavat a terra i sobre tot el més gran encaixat a mitja alçada.

De tornada en passar per la boca de l’avenc dels Esquirols, veiem que els companys de Torredembarra, que ens els hem trobat a l’anada, encara encara no han sortit. Tot muntant material propi per la segona boca, alguns de nosaltres no poden resistir la temptació de davallar un parell de pous.

Una entretinguda matinal. Ens acomiadem dels que tenen presa i els altres, retornem a dinar a Cal Doctor, on com sempre rebem un tracte tan afectuós com professional, una combinació altament addictiva que ens té robat el cor.