Martí Garriga i Argullós. Arqueòleg. Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental. 1925-2012
 |
| En Martí Garriga parlant amb l'alcalde de St. Feliu de Codines, Pere Pladevall (d'esquena). Foto: any 2007 |
La música clàssica; el teatre; el dibuix; la arqueogia i la paleontología van ser les seves grans passions. El van acompañar des dels 14 anys fins ben aprop del seu final. En aquest post, donada la nostra especialitat, parlarem principalment de les seves activitats arqueològiques, que són a les que més es va dedicar.
Neix a Sant Feliu de Codines dins d'una família de pagesia el 31-març de l'any 1925. Als 22 anys, 1947 va estudiar dibuix amb Jaume Sobré, un professor de l'escola de Belles Arts de Sabadell. Després va estudiar per Delineant amb l'arquitecte professor Isidre Puig Boada, que havia sigut un deixeble d'en Gaudí. També estudiava anatomia artística per correspondència. Primeres aficions: La seva primera afició van ser els fòssils. Treballava a l'empresa Sagalés de transports i segons el servei s'havia d'esperar varies hores per prendre el cotxe de línia de tornada a St. Feliu. Aquest temps el passava passejant, sempre remenant pedres buscant fòssils.
 |
| Membres de la Colla Talp treballant al poblat ibèric del Serrat de la Galaieta (Puig d'Ari). Foto, any 1971 |
Inicis
amb l'arqueologia:
L'afició
va començar quan passant amb el cotxe del Sagalés per la carretera de Riells a
St. Feliu, en un indret que havien fet un rebaix de terres, va veure les restes
d'una construcció. Un dia va anar-hi i va trobar un troç de ceràmica amb una figura en relleu. Va resultar ser
ceràmica romana, "sigillata". La construcció va resultar ser les
restes d'una casa romana. Va ser l'inici d'una fructífera labor d'estudi durant
tota la seva vida.
Colla
Talp:
La
va crear el Martí a principis dels anys 60. La seva finalitat va ser la
d'agrupar sota un sostre comú a tots els col·laboradors que ja treballaven amb
ell en les tasques arqueològiques. Un grup per l'estudi i la conservació del
patrimoni que anaven acumulant. Tot el material obtingut va ser donat a mans
municipals.
 |
| L'actual Museu Municipal de can Xifreda de Sant Feliu de Codines |
Martí
Garriga va ser l'impulsor de que a Sant Feliu es fes un museu municipal per
contenir totes les restes que havien anat trobant en el decurs de les
excavacions del grup i donacions, i que no estaven centralitzades, tot i que la
majoria les guardava ell a casa seva. Al llarg dels anys, Sant Feliu ha vist
obrir tres museus i tancar-ne dos, ja
que per diverses raons van tenir que anar canviant de lloc. El Martí va fer el
disseny de les vitrines, així com els planells de distribució i emplaçament en
tots tres museus.
Primer
museu: Es va inaugurar l'any 1970 a la planta baixa de L'Hospital Agustí
Santacruz, un hospital parroquial. Per problemes de necessitats de l'hospital,
es va tenir que deixar.
Segon
museu: Des de l'any 1978, i durant poc més d'un any, en un antic local del Pas
de la Rectoria.
Tercer
museu: L'Ajuntament va comprar el gran parc de can Xifreda i va destinar-hi un
edifici, el que havia estat la casa de la família Xifreda, exclusiu pel museu
des de l'any 1988, actiu fins avui dia.
 |
| Martí Garriga amb les eines i els garvells utilitzats en les excavacions. Foto, any 2008 |
 |
| Sala nº 2 del museu. Vitrines amb instruments de sílex |
 |
| Martí Garriga i la vitrina de la ceràmica de la cova de Solanes, a la sala nº 3 del museu |
Principals llocs d'excavacions:
Nota: Aquest
és un recull, no exhaustiu, dels llocs en que més es va treballar. Des
d'un punt de vista estrictament espeleològic (que no siguin abrics o treballs a
l'aire lliure), s'enumeren en primer lloc les que podem interpretar-les com a
"cavitats":
-Balma
del Ca. Sant Feliu de Codines. Sílex del Paleolític Mig; Restes Eneolítics i
Celta
.jpg) |
| La Balma del Ca |
 |
| Membres de la Colla Talp a l'entrada de la cova de can Catoi. Foto, any 1967 |
 |
| La cova de can Catoi. Foto, any 1967 |
 |
| Troballes a la cova de l'Endal. A dalt, una foto des de l'interior de la boca de la cova. Sala nº 3 del museu |
-Cova de l'Endal (també cova del Lladre). Gallifa. A la muntanya de Sant Sadurní. Els treballs es van abandonar quan fent una tria del con de derrubis de sota la entrada, es va ensorrar una part. Indústria lítica del Neolític; ceràmica de l'edat del Bronze i època romana
 |
| El cau dels Llimbs. Entrada d'aprox. 1 x 1 m |
-Cova
de la Guilla (també cau de la Guilla). Bigues i Riells. La coneguda cova dels
Cingles del Bertí. Un enterrament
-Cau
dels Llimbs. St. Feliu de Codines. Es van localitzar diversos enterraments i
ceràmica del Neolític
 |
| Foto de la zona de la boca, des de la galeria superior del Cau dels Llimbs |
 |
| Cova dels Maquis: Planta |
 |
| Cova dels Maquis: Seccions |
 |
| Cova dels Maquis: Sala principal, vista des del punt D, de la secció A-B |
-Cova
de Solanes. (també Cau del Toixó). Caldes de Montbui. La cavitat ja havia estat
visitada i, en part excavada, per Pere Bosch-Gimpera entre l'any 1912 i 1915. Molt important material de l'edat del bronze: Diversos enterraments i gran
quantitat de ceràmica. Els treballs es van suspendre per un ensorrament que van
patir durant els treballs, motivat per la molta terra i les grans pedres que es
van anar extraient i que suportaven una bona part del sostre En data 27 de juny del 2008, es va editar el post La cova de Solanes, dedicat a aquesta cavitat. Veure el post.
 |
| Martí Garriga (X) amb els seus col·laboradors, amb una peça de ceràmica de la cova de Solanes, acabada d'extreure. Foto any 1966 |
 |
| Treballs d'excavació a la cova de Solanes. Foto: any 1981 |
 |
| Martí Garriga al costat de la cova de Solanes, durant unes gravacions sobre la història de St. Feliu de Codines. Foto: any 2008 |
Es
citen a continuació els abrics o petites balmes:
-Cova
del Cérvol. Gallifa. Una balma a prop de la cova dels Maquis
-Cau
del Collet. St. Feliu de Codines. A la muntanya de Solanes. Ceràmica diversa i
una peça de molí
-Abric
d'el Fitó. St. Feliu de Codines. Restes de ceràmica ibera i medieval
-Abric
d'en Mas. Sant Feliu de Codines. Materials del Eneolític-Celta
-Cau
-A- de Solanes. Caldes de Montbui. Un abric al Turó de Solanes. També dit el
cau de can Llavorer. Restes del Neolític
-Cau
-B- de Solanes. Caldes de Montbui. Un abric al turó de Solanes. Restes del
Neolític
-Abric
Vernet-Oliveres. St. Feliu de Codines. Paleolític Superior i bronze
Tot
seguit, els jaciments a l'aire lliure:
-Cementiri
romà a l'Ametlla. L’Ametlla. A partir d'unes primeres restes de teules romanes,
va aparèixer un cementiri romà.
-Jaciment
de Can Vedell. A prop de la casa de can Vedell, a Bigues i Riells. Restes d'un
forn iber i varis jaciments amb ceràmica pintada dels ibers i alguna pese
d'època romana. Entre altres, hi va estar treballant l'Eduard Ripoll.
-Can
Barri, Bigues i Riells. Un camp amb quatre sitges, datat dels segles II i I a
C.
-Sot
del Camaló. Caldes de Montbui. Habitació Celta
-El
Feu. Sant Feliu de Codines. Jaciment amb urna cinerària de la primera edat del
Ferro
-Serrat
de la Galaieta (Puig d’Ari). St Feliu de Codines. Poblat ibèric amb cerámica i
altres restes ibers
 |
| Poblat ibèric del Serrat de la Galaieta (Puig d'Ari). Troballa de l'esquelet sencer d'un gos domèstic. Foto, any 1973 |
 |
| Extracció de l'esquelet sencer del gos dins del bloc de terra, i el seu trasllat al museu. Senyalat (X), en Martí Garriga. Foto, any 1973 |
-Can
Garriga. Bigues i Riells. Assentament a l'aire lliure amb indústria lítica del
Paleolític Superior i Magdalenià Final. L'arqueòleg Eduard Ripoll del museu de
Barcelona, va estar personalment a can Garriga
 |
| Martí Garriga (esquerra) treballant al jaciment de can Garriga. Foto, any 1973 |
-El
Margarit. Bigues i Riells.Taller de sílex en superfície i restes de ceràmica
del període romà i Mesolític
-Can Parera. Bigues i Riells. Una vivenda romana entre Bigues i Riells. Ceràmica del
període romà
-Turó
de l'Usart. Als Saulons d'en Deu. Bigues i Riells però només van sortir algunes
peces de sílex
-Puig
alt del Viver. Al costat del castell de Montbui. Caldes de Montbui. Poblat
ibèric, amb diverses sitges i ceràmica
Materials del Bronze i cerámica dels ibers
…I
encara podríem parlar d’una dotzena més de llocs on es va treballar, sempre
entre els termes de l’Ametlla, Caldes, Bigues i Riells i St. Feliu.
Treball
de preparació i catalogació del material trobat:
Les
peces trobades primerament anaven a casa del Martí i ell feia tota la labor de
netejar-les i enganxar els trossos. En les peces de ceràmica més senceres però
que hi faltaven algunes parts, amb escaiola i colorants reomplia les zones fins
a obtenir la forma completa. També s'encarregava de fer els dibuixos de tot el
material. Les datacions també la feia ell, bé fos ell sol o amb la
col.laboració principal d'en Jordi Rovira del Museu Arqueològic de Barcelona.
 |
| Exemplars de la revista Gala |
Creació
de la revista Gala Revista d'Arqueologia, Antropologia i Patrimoni:
Quan
la inauguració del primer Museu, el de l'Hospital, va conèixer Jordi Rovira
Port, que treballava al Museu Arqueològic de Barcelona, establint unes fortes
rel.lacions de treball i d'estudi. Més endavant en Jordi va proposar la creació
d'una revista, fet que l'Ajuntament va tirar-ho endavant. Del comitè de lectura, entre altres, hi formava part l'Eudald Carbonell.
Els volums publicats són cinc:
-1992, Gala nº 1, 152 pp. amb
12 treballs
-1993, Gala nº 2, 280 pp. amb
18 treballs
-1994-1996,
Gala nº 3-4-5, un sól volum amb 440 pp.
amb un total de 29 treballs.
 |
| Placa en bronze, dedicada al Martí Garriga. Descoberta l'11 de setembre de l'any 2007, durant l'acte del seu homenatje |
Treballs
publicats per Martí Garriga:
-Materials
i jaciments arqueològics del Museu de Sant Feliu de Codines. 1988, 26 pp.
Editat pel Museu Arqueològic Municipal - Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Autors: Bustamante, M.; Garriga, M.
-La
cova dels Maquis (Gallifa, Vallès Occidental): Ocupacions i utilitzacions entre
el Neolític Antic i el segle XVII. Gala 1, 1992: 7-44. Autors: Rovira, J.;
Garriga, M.; Ferrer, M.; Pinta, J.
-Una
copa de fusta procedent de Can Mainou
(Bigues, Vallès Oriental) Gala 2, 1993: 277-279. Autors: Casanovas, A.;
Garriga, M.
-El
camp de sitges de can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics
en el Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Gala 2, 1993:
209-217. Autors: Garriga, M.; Pinta, J.; Rovira, J.
Cova
de Solanes (Caldes de Montbui). Treball inèdit. Vuit cares A-4 mecanografiades.
Amb
el meu estimat record del Martí.
Un bon treball sobre un home que va construir, molt a contracorrent i des de la discreció, per a compartir amb Sant Feliu de Codines i Catalunya en general. Serveixi aquest article també per donar a conèixer els seus fidels companys de viatge
ResponEliminaEl món seria millor si hi haguessin més persones com aquestes, que des de la discreció i l'altruisme, compartissin les seves afeccions amb els seus contemporanis. En Martí va ser acompanyat en les seves recerques per molta gent de Sant Feliu i d'altres localitats en un moment o altre però cal fer un esment especial per la seva fidelitat i pels molts anys que li van fer costat en Martí Bustamante, en Joan Flaquer i en Joan Ribas. Tenim un deute amb la Colla Talp dels qui, tard o d'hora, s'haurà d'escriure la seva història. També cal un esment per als molts col·laboradors que han continuat la seva obra mantenint i divulgant el seu llegat des de l'MMCX amb el mateix esperit de la cultura per la cultura
ResponElimina