Una
meravella de la construcció hipogea
Des de petit
m’ha fascinat tot el món subterrani tant el natural com l’artificial, aquest
fet m’ha portat al llarg de la meva vida a explorar/visitar criptes, aljubs,
mines, canalitzacions, subterranis, hipogeus, etc. de gran part de la península
ibèrica.
Actualment
aquest vessant d’investigació/exploració, que s’aparta de l’espeleologia
clàssica és anomenat, generalment, con Espeleologia Urbana. Aquest post pretén
ser l’inici d'un reguitzell més sobre la mateixa temàtica.
Aquí
presentem una immensa cisterna d’aigua, que m’ha fet una forta impressió, tant
per la seva grandària, com per la seva construcció, i les seves columnes.
Arrel de fer
una visita a Istanbul (Turquia), i desprès de visitar mesquites i altres
monuments em vaig interessar pel temes dels hipogeus, que al ser una antiga
ciutat imperial em constava que tenia unes de les cisternes d’aigua més
importants del món.
Ja que
aquesta cisterna, incomprensiblement, no hi era a les rutes o itineraris
turístics que ens van oferir, al preguntar als guies i als recepcionistes de
l’hotel vaig detectar poc interès per aquesta construcció. Més tard, a la Capadòcia , veuria que
aquesta actitud era força general en la gent del país.
Ens van
decidir a visitar aquesta meravella, que es troba a uns cent metres al SO de
l'antiga catedral ortodoxa de Hagia Sofia
mal anomenada Santa Sofia (més tard mesquita i actualment museu).
ANTECEDENTS
HISTÒRICS
La cisterna
és coneguda com CISTERNA BASÍLICA o CISTERNA DE JUSTINIÀ, encara que els seus
noms oficials son els turcs: YEREBATAN SARAYI (Palau Submergit) o YEREBATAN
SARNICI (Cisterna Submergida).
A sota de la
ciutat d’Istanbul (antiga Bizanci i Constantinoble),
és creu que existeixen una seixantena de grans cisternes d’aigua, dic és creu
perquè en realitat no estan totalment inventariades, és un món encara per
descobrir i investigar.
La cisterna
es va construir a l'any 532, en pocs mesos, sota el regnat de l’emperador
bizantí Justinià I. Les impressionants columnes que hi ha al seu interior
semblen provenir de diferents temples pagans de l’Àsia Menor.
El nom
d’aquesta construcció ve de: “STOA DE LA BASÍLICA ” que era una gran plaça pública dins del
Capitoli de Constantinoble.
Si bé la
construcció se l’atribueix a l’emperador Justinià I, antics historiadors parlen
d'una primitiva cisterna feta per Constantí I el Gran, aquesta estructura
posteriorment va ser reconstruïda i ampliada per Justinià I, després dels
disturbis de Niká al 532. Aquesta ampliació es la que li va donar la
magnificència actual.
La
construcció de cisternes a Constantinoble
era degut a que la ciutat s’abastia d’aigua per mitjà dels aqüeductes d’Adrià
(avui Mazul) i de Valente (avui Bozdoḡan), que la portava des dels boscos de Belgrad situats a 19 kms al
nord, i en cas d’asedi aquests aqüeductes eren fàcilment inutilitzats.
La cisterna
Basílica proveïa d’aigua al Gran Palau i als edificis del Capitoli que es
trobaven a prop. Més tard, arran de la conquesta otomana al 1453, abastia al
Palau Topkapi, sobre tot pel rec dels jardins. Al s. XIV va caure en desús, ja
que els otomans preferien l’aigua corrent a l’estancada.
Al s. XVI l’holandès
P. Gyllus va redescobrir l'existència de la cisterna confirmant així els
estranys relats dels veïns que deien que als soterranis d'algunes cases tenien
pous per on treien aigua i a vegades peixos. En Gyllus va trobar l’accés a la
cisterna i va fer un estudi que va publicar al seu llibre de viatges.
Al 1723 és
té notícia de la primera restauració, feta per l’arquitecte imperial d’Ahmet
III, Mehmet Aga de Cesària. Més tard es va
fer una altra restauració per ordre del sultà Abdülhamid II però per
utilitzar-la de magatzem de fusta (!), i va tapar amb un mur una part de 18x15
columnes del sector SO de la cisterna.
Al 1955-1960
es va urbanitzar la part superior de la cisterna (un parc, alguna caseta i una
avinguda), i a tal efecte es van reforçar varies columnes amb ciment. Al 1968
es van reparar escletxes i algunes columnes. No es fins als anys 1985 i 1987
que es procedeix a netejar-la del fang acumulat (diuen que es van treure 50.000
Tones) i es restaura pel Museu Metropolità d’Istanbul, adequant-la per a que pugui ser visitada
turísticament, equipant-la amb passarel·les quasi al nivell de l’aigua (el
nivell es manté estable).
La propietat
i explotació turística és de l’Ajuntament d’Istanbul.
ALGUNES
DADES
Les
dimensions d’aquesta estructura rectangular son d'uns 143x65 m, i una alçada de
9 m , amb
capacitat de 80.000 m³ d’aigua.
El sostre
esta cobert per arcs de mig punt fet amb maons, típics de l’arquitectura
romana.
El sostre
està suportat per 336 columnes de marbre disposades en 12 files de 28 columnes
separades entre elles 4,80 m .
Els capitells de les columnes són principalment jònics i corintis (d’aquests n’hi
ha 98), i uns pocs dòrics. Aquestes columnes es van portar de l’Anatòlia, de
temples més antics, i va ser el material sobrant de la construcció de la
catedral de Santa Sofia
Algunes
d’aquestes columnes porten monogrames, a la zona central trobem una excepcional
columna tallada en forma d’arbre amb branques podades que s’assemblen a
llàgrimes o a la cua d’un gal d’indi.
L’accés a la
cisterna es fa per una escala de 52 esgraons. El mur portant destinat a contenir la
pressió de l’aigua i el terra, es van fer amb maons refractaris amb un espessor
mitjà de 4,8 m ,
revocat amb morter impermeable “d’Horasan”.
Les bases
d’algunes columnes estan fetes amb pedra tallada, amb dues de les quals hi ha
representat el cap de la medusa (cantonada NO de la cisterna), l' orientació
dels caps cap avall i cap al costat es deu a la intenció d'anular els poders de
la Gorgona
que deixa petrificats als que la mirin, segons la mitologia grega.
Si alguna
vegada hi aneu a Istanbul no deixeu de visitar les tres cisternes que estan
obertes al públic: la
Cisterna Basílica , la Cisterna de Binbirdirek, i la Cisterna de Teodosi.
Bibliografia
NUR CINIÇ “La cisterna Yerebatan y las otras cisternas de
Estambul” Pp. 16-21. Ed. Türkmenler Matbaacilik Ltd. Ṣti.
Istambul (2003).
Enric Porcel
Fotografies:
Josefina Anel
Plànol: Núria
Prieto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.