dimecres, 14 de novembre de 2012

Cisterna Basílica d'Istanbul, Turquia



La Cisterna Basílica d’Istanbul

Una meravella de la construcció hipogea

Des de petit m’ha fascinat tot el món subterrani tant el natural com l’artificial, aquest fet m’ha portat al llarg de la meva vida a explorar/visitar criptes, aljubs, mines, canalitzacions, subterranis, hipogeus, etc. de gran part de la península ibèrica.

Actualment aquest vessant d’investigació/exploració, que s’aparta de l’espeleologia clàssica és anomenat, generalment, con Espeleologia Urbana. Aquest post pretén ser l’inici d'un reguitzell més sobre la mateixa temàtica.

Aquí presentem una immensa cisterna d’aigua, que m’ha fet una forta impressió, tant per la seva grandària, com per la seva construcció, i les seves columnes.


Arrel de fer una visita a Istanbul (Turquia), i desprès de visitar mesquites i altres monuments em vaig interessar pel temes dels hipogeus, que al ser una antiga ciutat imperial em constava que tenia unes de les cisternes d’aigua més importants del món.

Ja que aquesta cisterna, incomprensiblement, no hi era a les rutes o itineraris turístics que ens van oferir, al preguntar als guies i als recepcionistes de l’hotel vaig detectar poc interès per aquesta construcció. Més tard, a la Capadòcia, veuria que aquesta actitud era força general en la gent del país.

Ens van decidir a visitar aquesta meravella, que es troba a uns cent metres al SO de l'antiga catedral ortodoxa de Hagia Sofia mal anomenada Santa Sofia (més tard mesquita i actualment museu).

ANTECEDENTS HISTÒRICS

La cisterna és coneguda com CISTERNA BASÍLICA o CISTERNA DE JUSTINIÀ, encara que els seus noms oficials son els turcs: YEREBATAN SARAYI (Palau Submergit) o YEREBATAN SARNICI (Cisterna Submergida).


A sota de la ciutat d’Istanbul (antiga Bizanci i Constantinoble), és creu que existeixen una seixantena de grans cisternes d’aigua, dic és creu perquè en realitat no estan totalment inventariades, és un món encara per descobrir i investigar.

La cisterna es va construir a l'any 532, en pocs mesos, sota el regnat de l’emperador bizantí Justinià I. Les impressionants columnes que hi ha al seu interior semblen provenir de diferents temples pagans de l’Àsia Menor.

El nom d’aquesta construcció ve de: “STOA DE LA BASÍLICA” que era una gran plaça pública dins del Capitoli de Constantinoble.



Si bé la construcció se l’atribueix a l’emperador Justinià I, antics historiadors parlen d'una primitiva cisterna feta per Constantí I el Gran, aquesta estructura posteriorment va ser reconstruïda i ampliada per Justinià I, després dels disturbis de Niká al 532. Aquesta ampliació es la que li va donar la magnificència actual.

La construcció de cisternes a Constantinoble era degut a que la ciutat s’abastia d’aigua per mitjà dels aqüeductes d’Adrià (avui Mazul) i de Valente (avui Bozdoan), que la portava des dels boscos de Belgrad situats a 19 kms al nord, i en cas d’asedi aquests aqüeductes eren fàcilment inutilitzats.


La cisterna Basílica proveïa d’aigua al Gran Palau i als edificis del Capitoli que es trobaven a prop. Més tard, arran de la conquesta otomana al 1453, abastia al Palau Topkapi, sobre tot pel rec dels jardins. Al s. XIV va caure en desús, ja que els otomans preferien l’aigua corrent a l’estancada.

Al s. XVI l’holandès P. Gyllus va redescobrir l'existència de la cisterna confirmant així els estranys relats dels veïns que deien que als soterranis d'algunes cases tenien pous per on treien aigua i a vegades peixos. En Gyllus va trobar l’accés a la cisterna i va fer un estudi que va publicar al seu llibre de viatges.

Al 1723 és té notícia de la primera restauració, feta per l’arquitecte imperial d’Ahmet III,  Mehmet Aga de Cesària. Més tard es va fer una altra restauració per ordre del sultà Abdülhamid II però per utilitzar-la de magatzem de fusta (!), i va tapar amb un mur una part de 18x15 columnes del sector SO de la cisterna.

Al 1955-1960 es va urbanitzar la part superior de la cisterna (un parc, alguna caseta i una avinguda), i a tal efecte es van reforçar varies columnes amb ciment. Al 1968 es van reparar escletxes i algunes columnes. No es fins als anys 1985 i 1987 que es procedeix a netejar-la del fang acumulat (diuen que es van treure 50.000 Tones) i es restaura pel Museu Metropolità d’Istanbul,  adequant-la per a que pugui ser visitada turísticament, equipant-la amb passarel·les quasi al nivell de l’aigua (el nivell es manté estable).
La propietat i explotació turística és de l’Ajuntament d’Istanbul.


ALGUNES DADES

Les dimensions d’aquesta estructura rectangular son d'uns 143x65 m, i una alçada de 9 m, amb capacitat de 80.000 m³ d’aigua.


El sostre esta cobert per arcs de mig punt fet amb maons, típics de l’arquitectura romana.
El sostre està suportat per 336 columnes de marbre disposades en 12 files de 28 columnes separades entre elles 4,80 m. Els capitells de les columnes són principalment jònics i corintis (d’aquests n’hi ha 98), i uns pocs dòrics. Aquestes columnes es van portar de l’Anatòlia, de temples més antics, i va ser el material sobrant de la construcció de la catedral de Santa Sofia


Algunes d’aquestes columnes porten monogrames, a la zona central trobem una excepcional columna tallada en forma d’arbre amb branques podades que s’assemblen a llàgrimes o a la cua d’un gal d’indi.



L’accés a la cisterna es fa per una escala de 52 esgraons. El mur portant destinat a contenir la pressió de l’aigua i el terra, es van fer amb maons refractaris amb un espessor mitjà de 4,8 m, revocat amb morter impermeable “d’Horasan”.


Les bases d’algunes columnes estan fetes amb pedra tallada, amb dues de les quals hi ha representat el cap de la medusa (cantonada NO de la cisterna), l' orientació dels caps cap avall i cap al costat es deu a la intenció d'anular els poders de la Gorgona que deixa petrificats als que la mirin, segons la mitologia grega.


Si alguna vegada hi aneu a Istanbul no deixeu de visitar les tres cisternes que estan obertes al públic: la Cisterna Basílica, la Cisterna de Binbirdirek, i la Cisterna de Teodosi.

Bibliografia

NUR CINIÇ “La cisterna Yerebatan y las otras cisternas de Estambul” Pp. 16-21. Ed. Türkmenler Matbaacilik Ltd. ti. Istambul (2003).



Enric Porcel
Fotografies: Josefina Anel
Plànol: Núria Prieto

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.