dilluns, 19 de novembre de 2012

Buscant Aphaenops a la sala de la Verna

El dimarts 6 d'aquest mes de novembre, un grup de biospeleòlegs de l'Associació Catalana de Biospeleologia hem estat a França, a la sala de la Verna, col·laborant en un projecte d'estudi dels coleòpters cavernícoles del gènere Aphaenops que colonitzen el complex de la Sima San Martín.

Situació de la Verna, a uns 6 km de Ste. Engrace

Les mides de la sala de la Verna són: Diàmetre 250 m i alçada màx. 190 m. El túnel artificial de l'EDF rebenta a 100 m del fons i a 90 m del punt més alt del sostre, pel que la situació és idònia per tenir una molt bona perspectiva.

Secció vertical de la sala de la Verna, vista des del mirador de més a la dreta (entrant) del tunel de l'EDF

Els sis components de la sortida han estat: Agustí Meseguer; Floren Fadrique; Jordi Comas; Francesc Alfambra i Lluís Auroux.

Els biospeleòlegs francesos Arnaud Faille i Charles Bourdeau, des de fa ja dos anys estan treballant en un projecte d'estudi dels Aphaenops, gènere de coleòpters cavernícoles que es troba repartit pels pirineus i alguna zona propera, en la seva majoria al vessant francès. Coincidint amb la darrera visita que l'Arnaud i en Charles feien a la sala de la Verna, ens van proposar d'acompanyar-los, el que vam acceptar immediatament.

A la Verna té lloc un fet que podríem dir-ne extraordinari: Hi conviuen tres espècies d'Aphaenops i una de Hidraphaenops, i fins i tot, es troben barrejats en un mateix lloc, tot i que algunes de les espècies semblen tenir els seus espais de preferència. Aquestes són les espècies:

-Aphaenops loubensis

-Aphaenops euskalduna

-Aphanops cabidochei

-Hydraphaenops vasconicus ssp. delicatulus

D'esquerra a dreta: els tres Aphaenops que es troben a la sala: loubensi; euskalduna; cabidochei i a més l'Hydraphaenops vasconicus ssp delicatulus, tots a la mateixa escala 

El dia 6 al matí, a l'hotel La Saisson, en Floren Fadrique i l'Arnaud Faille preparant la feina del dia



El permís per accedir en cotxe fins la porta de la Verna

L'aparcament, esquerra i la porta del tunel, a la dreta

La oportunitat era única. Es tractava de poder estar dins la sala fent un comptatge del nombre de coleòpters dels gèneres Aphaenops i Hydraphaenops que s'anessin trobant en una sèrie de zones d'atracció (en podríem dir paranys ) en que els coleòpters són atrets per esquers vius.

Ho expliquem millor: Aquesta mena de coleòpters són depredadors, només mengen altre fauna viva. Podrien estar envoltats d'aliments morts i es moririen de gana. Imperativament han de caçar. Així doncs, se l's ha de presentar una "safata de menjar" a base de petits artròpodes vius que els atrauen.  Aquests solen ser col.lèmbols i àcars. Però aquests artròpodes també els hem d'atraure amb la finalitat de que siguin menjats pels Aphaenops. Es tracta d'aconseguir una part de la cadena tròfica que ens interessi. Així doncs, el sistema és el següent:

-Es busquen troncs de fusta que ja estigui en un alt grau de descomposició. Els que s'han utilitzat van ser  portats de l'exterior. En alguns dels llocs escollits, junt amb els troncs també s'hi va depositar molsa que és un bon atraient per la fauna
 
-Es dipositen en llocs que sempre estiguin mullats per degotalls o filtracions
-Aquesta matèria, junt amb els fongs que els van recobrint, és l'atraient d'uns primers ocupants: col.lèmbols i àcars

-Aquesta fauna inicial és l'atraient dels coleòpters Aphaenops

-En diferents èpoques de l'any (cada 3 mesos) es porta a terme el comptatge dels coleòpters, el que ens donarà com a resultat el grau de poblament de la cavitat (en aquest cas de la sala), així com la incidència que les visites poden tenir sobre la colonització. Desprès del recompte, els individus es retornen a la llibertat. Aquests comptatges sempre són en les mateixes zones habilitades, a la fi de comprovar les variacions  

La caseta-acolliment, al costat del tunel

Els 8 components del grup: D'esquerra a dreta, Ll. Auroux; A. Meseguer; F. Alfambra; J. Comas; F. Fadrique; O. Escolà; A. Faille i Ch. Bourdeau a punt d'entrar
Una zona del tunel artificial, amb restes antigues
Una de les finalitats del treball consisteix en comprovar en aquestes poblacions, la influencia del "contacte" amb les visites, siguin espeleològiques o turístiques. La fauna cavernícola, en particular els Aphaenops, han anat passant per diferents adaptacions evolutives que els ha portat a quedar atrapats en un ambient de factors climatològics que es mantinguin estrictament constants, en especial temperatura i humitat, sense oblidar-nos de l'absència de radiació lumínica. La interferència humana sempre ocasiona alteracions en aquests factors, i si els canvis ocasionats són importants, poden portar al seu desplaçament fora de la sala i fins i tot la seva extinció localitzada.

Tot i el que s'ha dit, i que el nombre de visites és important, no sembla ser que hi hagin problemes d'aquesta mena. A falta d'acabar el treball i treure'n conclusions, sí que hem vist durant la visita que són relativament abundants, fins i tot en llocs molt propers als que es reuneixen les persones durant les visites de caire més "turístic".

La primera zona de compteig, just on el tunel rebenta amb la sala

Aphaenops cabidochei. Foto A. Meseguer 

Dipositant els coleòpters en una safata de porexpan, per fer.ne el compteig

Els bolets també colonitzen la sala. Foto: A. Meseguer

Desprès de baixar fins el fons de la sala, només amb la nostra il·luminació personal, vam poder gaudir de la visió de la sala sencera il·luminada. Va ser fantàstic!

La instal·lació de la xarxa d'il·luminació, cal dir que està feta amb tota l'exquisidesa possible. S'ha mantingut un nivell de llum baix, però que desprès d'uns moments en que els ulls ja s'hi ha adaptat, és més que suficient per "digerir" visualment els 3,6 milions de metres cúbics que tenim davant nostre.

Un detall molt bo és que escampats per tota la sala hi ha una dotzena de maniquins de persones,que convenientment il·luminats permeten donar-nos una idea molt exacte de les proporcions en cada punt.

En total haurem vist un centenar de coleòpters entre tots els esquers de fusta, dels quals aproximadament el 90% són cabidochei; un 6% són loubensi; un 5% són Hydraphaenops i un 2 % són euskalduna. Aquesta quantitat és un somni per qualsevol biospeleòleg, més encara quan aquest grup és un del més evolucionats i dels més característics de la fauna cavernícola.   

L'Arnaud Faille al fons de la sala cercant fauna

La galeria del riu, just sobre l'embassament
Des de l'accés del túnel a la sala es poden fer alguns recorreguts sense gaires complicacions, diem-ne anar a fer el tafaner, com són el fons de la sala ; l'embassament per aprofitament de l'aigua, i l'inici de la galeria per on arriba el riu. Nosaltres, pel fet d'estar sols i sense cap guia, no ens podíem exposar a tenir qualsevol ensurt i carregar-li la responsabilitat i sols van entrar uns centenars de metres a la galeria del riu.

 L'accés a la galeria del riu és molt fàcil, ja que hi ha barres clavades a la paret i cables i cordes a mena de passamans. La tubera que surt de l'embassament fins la central hidràulica, porta un cabal  de 860 l/s i deixa la resta al riu que baixa per la cascada, ja dins la sala.

La baixada fins el fons de la sala, un centenar de metres de desnivell, no té més dificultat que el fort pendent i el relliscós d'alguns trams.


Algunes de les modalitats de visita, en els fulletons divulgatius
Tot i que ens hagués agradat fer fotografies de la gran sala i galeries del riu, ja anàvem amb la idea de no fer-ne, doncs creiem més important la dedicació al tema biospeleològic. Però no podem deixar-ho així. Inserim la foto, potser la millor que s'ha fet en aquest indret, per en Sergio Laburu -Felix Ugarte Elkartea, i publicada a la www.felixugarte.org
La gran sala, fotografia de conjunt
La línia A-B és la discordança entre els materials superiors -Cretàcic- amb els inferiors -Paleozoic-. També s'ha marcat: C, la cascada del riu. G, galeria Aranzadi.

Una activitat sense gaires problemes, que recomanem a tots els amants de l'espeleo. A la pàgina web http://www.laverna.fr trobarem tota la informació necessaria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.