dilluns, 12 de novembre del 2012

Assajant nous sistemes d’ascens

Inspirats en el vídeo d’en Clinton Elmore que ens mostra un nou sistema d’ascens per corda el Texas Ropewalker, dos companys dels dijous volien fer un primer assaig. Vam escollir dues petites cavitats properes de les que ja havíem visitat anteriorment, l’avenc de les Valls i l’avenc de Puigmoltó, a Begues.

Fou el dijous 08.11.2012 que ens aplegarem 11 companys: Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, David Magdalena, Núria Martínez, Jordi Perera, Montse Roca, Juli Serrano, Jordi Trujillo, Mercé Vera, i  Josep Ml. Victòria. 

Ens repartirem entres les dues cavitats, que estan molt aprop una de l’altre, tot i que alguns van aprofitar per baixar a totes dues.

El sistema d’en Clinton parteix d’un pantin en un peu, i com a novetat l’altre peu dins d’un pedal que és traccionat per un elàstic que puja un segon bloquejador a l’alçada de la cintura. No cal croll, però si un anés de pit amb politja, per on passa la corda i un tercer bloquejador per sobre que actua d'assegurança i del que no cal empènyer amb força. Tot això permet pujar sense que les mans facin gaire treball, i tots dos peus vagin avançant amb petits passos com si pugéssim una escala.

El vídeo d'en Clinton Elmore

Detall de l'equip d'en Clinton

Avenc de les Valls
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/avenc-de-les-valls.html
En el grupet de l’avenc de les Valls fou el Jaume qui va fer les seves proves....el resultat fou un esplendid i magnífic fracàs. Potser va aconseguir enfilar-se un parell de metres!. Ens vam pixar de riure mentre ell intentava progressar, si, si, no es bonic, però ja se sap que davant d’uns galifardeus amb ganes de gresca, qualssevol situació s’aprofita per esvalotar-se i fer tabola. Conclusió: la idea no és dolenta però exigeix un equipament realment ben ajustat. Caldrà tornar-hi.

Avenc de Puigmoltó
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/01/lavenc-de-puigmolto.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/01/avenc-de-puigmolto-2.html
En el grupet de Puigmoltò on el Jordi havia fet les seves adaptacions la cosa va anar millor i la Montse aconseguí remuntar els 26 metres de pou sense dificultats, tot i que també consideren que cal fer una bona adaptació i no val utilitzar estris de fortuna.
Com que no en teníem prou, fins i tot penjant la corda d’un arbre, tot just a l’aparcament, tornarem a comprovar que son elements claus per mantenir una correcta posició vertical la politja-arnés de pit, i una cinta elàstica idònia.
Podreu comprovar que en aquestes sortides intranscendents, com a mostra d'una (potser envejable?) salut mental, tenint en consideració la que ens cau a damunt, sovint. sense crueltat, ens riem pels descosits, començant per nosaltres mateixos. Es tracta de riure's del mort i de qui el vetlla.

1 comentari:

  1. Yo también lo he probado y opino igual que vosotros.

    http://torcadelrioperdido.blogspot.com.es/2012/10/practicando-que-se-me-va-olvidando.html

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.