diumenge, 16 de setembre de 2012

Vernera 2012

Un altre any hem tornat a Pirineus per seguir explorant aquest monstre que es el Massis de Vernera. En aquesta ocasió no ens ha pogut acompanyar l’amic Subi, vertader cervell del grup amb el seu carisma i el seu bon humor. Però no obstant la campanya s’ha realitzar com tots els estius. Els dies elegits per la campanya va ser la setmana del 6 al 12 d’Agost.
Els 6 exploradors de la campanya d’estiu de 2012.
En aquest ocasió els participants hem sigut: Josep Colomo (SIE), Ivan (SIE) i Edu Mir (CE8 del Mas de las Matas) en el 1º grup; i els tres germans Almela del ECC de Castelló (Luis, Jesús i Juan Mª) en el 2º grup. El primer grup ha efectuat una permanència de 5 dies en el sistema, tenint com a campament el 2º vivac. I el segon grup va realitzar entrades de una jornada, surtin al exterior per pernoctar.
El “nostre” estimat massís.
DIARI D’EXPLORACIÓ:
El dilluns dia 6 vam sortir cadascú de sa casa per viatjar fins el refugi de Lizara, on ens vam retrobar els 6 components del “Mediodia Team”. Desprès de dinar, el 1º grup es prepara per entrar al sistema per el Pozo alto de la Chorrota. El 2º grup acompanyem als companys fins la boca i ens acomiadem d’ells fins el divendres, que tenen intenció de sortir.
Boca del Pozo alto de la Chorrota
1º GRUP (Josep Colomo, Ivan i Edu Mir)
El dilluns dia 6, a les 6 de la tarda, se internen en el sistema pel “Pozo alto de la Chorrota”. Aquesta mateixa nit arriben al 2º vivac on pernocten.

El dimarts dia 7 inicien l’escalada de “l’Assecador”, per on cau sempre un bon chorro d’aigua. Aprofitant que enguany el sistema esta mes sec de lo habitual, aconsegueixen arribar fins dalt de la primera cascada. En la part superior d’aquesta hi ha una estretor vertical que es complica la continuació. No obstant forcen el pas, tenint que mullar-se fins les orelles, i arriben a un meandre actiu per on continuen avançant. Aquí arriben a una sala des d’on l’aigua es precipita de gran alçada. Avui es impossible continuar escalant.
El dimecres dia 8 es dirigeixen fins la punta mes llunyana de la cavitat: la “sala Tapinyada”. Des del vivac fins la “sala Tapinyada” hi ha unes 3 hores i mitja a 4 hores, durant les quals els espeleòlegs visualitzen algunes possibles escalades per accedir a zones verges. La “sala Tapinyada” es un gran esfondrament del sostre, lo que ha provocat la formació d’un gran caos de blocs.
Els exploradors intenten forçar els distints passos entre blocs sense aconseguir avançar massa metres. Però finalment descobreixen un curs actiu que discorre per un nivell inferior. Malgrat el esforç, el riu tan sols es pot recórrer durant uns pocs metres degut als diversos esfondraments que colmaten la galeria. Se topografien 152 metres.
El 1º grup abans de entrar en el sistema, ja es veu que encara fan bona cara

El dijous dia 9 el grup torna a “l’Assecador” pera recuperar els ancoratges deixats l’altre dia i deixar la escalada ben equipada. Es fa la topografia de la escalada, uns 35 m. Pernocten una vegada mes en el 2º vivac.

El divendres dia 10 el grup surt del 2º vivac cap al exterior. Finalment surten del sistema pel “Pozo alto de la Chorrota” durant la tarda del divendres.
 Riu del Fluid, riu amunt
2º GRUP (Luis Almela, Jesús Almela i Juan Mª Almela)
El dimarts dia 7, a les 9 A.M., entrem al Sistema de la Peña del Mediodia amb l’intenció d’explorar i topografíar la zona inundada del riu del Fluid amunt i avall. De camí entrem a veure la base de la cascada Diana, on volem anar a escalar la jornada següent. Confirmem que per sort per a nosaltres la cascada porta menys aigua que l’estiu passat.

Una vegada en el riu del Fluid ens posem dintre dels neoprens i ens disposem a passar una mica de fred. Primer explorem el sector riu amunt. Primerament ens troben en una galeria inundada per la que tenim que avançar nedant. Esta finalitzà en un sifó, el qual superem per un pas superior. Aquest pas superior ens deixa uns 3 metres per damunt d’un llac per on discorre el curs d’aigua. Baixem al llac i comprovem que sifona per tots els racons. Hem avançat uns 84 metres, a veure si riu avall tenim mes sort.
Riu del Fluid, riu avall
Riu avall encara tenim menys sort, la galeria sifona als 15 metres. Sortim cap al exterior per a recuperar forces per a la jornada següent. A les 8 P.M. estem tots fora. Finalment hem estat 11 hores en es sistema.

El dimecres dia 8 tornem a entrar al sistema de la Peña del Mediodia. Avui entrem a les 11:40 A.M. El nostre objectiu es continuar l’escalada de la Cascada Diana que vam començar l’estiu passat. Una vegada a la base de la tercera cascada, la que van deixar a meitat l’any passat, comprovem que la corda que vam deixar estar prou tocada. La camisa esta totalment trencada per diversos punts.
En la 1º cascada de la Diana
Trèiem la corda i continuem l’escalada, però intenten desplaçar-nos cap a la esquerra, ja que cap allà estem mes lluny de la caiguda de l’aigua. No obstant es inevitable mullar-nos debut a que l’aigua arriba polvoritzada a la base de la cascada. No avancen quasi res en vertical però si desplacem la via de la caiguda d’aigua. Les bateries del taladre es juguen una mala passada i tenim que abandonar l’escalada amb impotència.

Lo únic que pensem es en tornar aviat a la Diana per materialitzar la nostra desitjada venjança. Sortim del sistema a les 8:40 P.M. desprès de 9 hores d’exploració.
El 2º grup desprès de la 2º jornada de exploració
El dijous dia 9 visitem l’Espelunga del Napazal. Entrem a la cavitat a les 3:15 P.M. per fer un reconeixement de la cavitat, ja que quasi no la coneixem. L’intenció es buscar possibles puntes d’exploració i si tenim temps topografíar el meandre actiu. Entrem per la boca inferior i ens dirigim cap al riu per remuntar-lo riu amunt fins el laminador final.
Dirigint-nos cap al laminador riu amunt
Desprès davallem riu avall fins el pou de 11 m. que remuntem i arribem a una petita sala. Aquí mengen i deixem material. Desprès topografiem el meandre actiu, que ja estava explorat però no topografiat. Durant la sessió de topografia trobem diversos aportes laterals, suposem tots ells ja explorats. Finalitzem la topo a prop d’una sala caòtica, on ens retrobem en la galeria principal, ja topografiada.

Dues imatges del meandre actiu.
Per últim reconeixem el final de la cavitat fins el sifó final. Aquesta zona final es la de major amplària de tota la cavitat. I finalment sortim de la cavitat a les 10:15 P.M. Hem estat un total de 7 hores i hem topografiat uns 330 metres nous. Així l’Espelunga del Napazal ja te 2.093 m. topografiats.
Zona final de l’Espelunga del Napazal, prop del sifó final
El divendres dia 10 pugem fins la plataforma superior del Massis de Vernera per visitar la sima Z-3. Aquesta es una de les cavitats amb mes possibilitats de continuació de totes les que es troben en la zona superior del Massis. Te una fondària de -80 m. però l’interrogant per on podem trobar la continuació esta situat en un estret meandre situat a una fondària de -39 m.
Sala d’entrada de la sima Z-3
Invertim unes 3 hores en l’aproximació des del refugi de Lizara fins la boca de la cavitat. A les 4:40 P.M. entren a la cavitat per la boca superior. Davallem fins l’esmenat meandre, que hem batejat com a “meandre del Llençol” i desprès de superar una estretor molt selectiva arriben a una saleta de la que surten 2 xemeneies. Una de elles finalitza a uns 7 o 8 metres d’alçada però l’altra es la que surt de nou a una petita sala en la qual s’obri un pou d’uns 6 m.
Pou de 6 m., on estava situada la punta d’exploració
La capçalera d’aquest pou es l’últim punt explorat de la cavitat. Nosaltres equipem i davallem en pou per comprovar que en la seva base existeix un estret meandre que finalitza al escassos metres. ¡¡ Quina llàstima !!. Però d’altra banda, tampoc esperàvem gran cosa al comprovar que no bufava gens d’aire per la gatera del Llençol.
Pas del Llençol
Davallant cap a el fons de l’avenc.
Com a descoberta interessant, localitzen fauna, un exemplar totalment desconegut per nosaltres. Surtin ens dediquem a topografíar tota la cavitat amb el disto. Ens surt un recorregut de 185 m. Davallem també fins la sala final que es troba coberta de neu. Trobem que hi ha mes neu i tot de la es mostra en la topo de l’any 1994 i això que enguany ha nevat molt poc als Pirineus.
Sortim de la cavitat a les 10:10 P.M. Ja es de nit, hem estat en l’avenc 5 h. 30 m.
Fauna localitzada en la cavitat
BALANÇ DE TOPOGRAFIA (Des de setembre de 2011 a setembre de 2012): 
Entre campanyes:
  • Canicross: 543 m 
Campanya estiu 2012:
En el Sistema de la Peña del Mediodia:
  • Riu del Fluid: 83,7 m
  • Sala Tapinyada (pas inferior): 151,8 m
  • Escalada de l’Assecador (amunt): 35,1 m 
En altres cavitats del massís de Vernera:
  • Sima Z3: 184,7 m
  • Espelunga del Napazal: 329,2 m (passa de 1.770 m. a 2.093 m.) 
Recorregut total del sistema a setembre 2011: 28.152 m
Recorregut total del sistema a setembre 2012: 28.966 m
Desnivell total: 902 m
Sala final de la sima Z-3
No hem tingut massa èxit en aquesta campanya. Esperem que en les pròximes incursions al sistema i les cavitats del Massis tinguem mes sort. Però lo que es segur es que continuarem temptant la sort.

Fotos i text: Luis Almela (Mediodia Team).

4 comentaris:

  1. La il·lusió i la constància sempre tenen recompensa. Endavant i sort!

    ResponElimina
  2. Perseverar, a l'espeleologia, és una molt bona qualitat. Felicitacions!!!

    ResponElimina
  3. Algu sap que es exactament el bichet de la foto??

    M'agradaria saber en qui mos vam trobar alla dalt, perque te que ser algú a qui li agrade el fred.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest "bixet" fins on conec, sembla que es tracta d'un Miriàpoda, Diplòpoda, de l'ordre Julidae; però en la foto no es pot apreciar clarament els detalls per assegurar-ho

      J. Comas

      Elimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.