dijous, 20 de setembre de 2012

L’Espluga de Sorta (Lleràs 4)



En els recents articles s’ha descrit l’Espluguell i l’Esplugallonga, tot i a la mateixa canal, hi domina l’espluga de Sorta, formant part d'un conjunt de restes medievals de caràcter alhora defensiu i civil, que palesen un hàbitat troglodític que aprofita les grans balmes i coves de la regió. 
Pep Coll, l'escriptor de Peramola, recull una llegenda sobre l'antic poblament instal·lat a Sorta. Com moltes llegendes d'arreu del país, se situa en el temps dels moros:

A Sorta hi havia un poble cristià que havia quedat assetjat pels moros, que habitaven a la cova del davant, la d'Esplugallonga. Els cristians estaven a l'última pregunta, gairebé sense aliments. En aquell moment, se'ls va acudir un estratagema: van agafar l'última vaca que els quedava, li van fer empassar tot el blat que els quedava, i quan ja estava ben peixada, la van estimbar pel penya-segat que s'obre dessota la cova de Sorta.

Quan els moros assetjadors van veure caure la vaca, convençuts que s'havia estimbat per accident, es van trobar l'animal mort i amb les entranyes farcides de blat. Això els va desanimar: si els de Sorta es podien permetre alimentar les vaques amb blat, és que tenien recursos sobrers per donar i per vendre, així que van desistir del setge i van abandonar la vall de Serradell. Mentre marxaven vall avall, els de Sorta sortiren rere seu i els van atacar per darrere, fent-ne una bona estossinada. 

Com diu Pep Coll, a La vaca de Serradell, Així va acabar, segons la llegenda, la dominació àrab d'aquestes terres de la vall de Serradell.

1 comentari:

  1. Només a titol informatiu: en Pep Coll és de Pessonada. El que és de Peramola és en Joan Obiols, també escriptor especialitzat en la vida al Pirineu.

    Alfred Montserrat Nebot

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.