dimecres, 26 de setembre de 2012

La Barraca de Pedra Seca del Pla de Campgràs


A la revista Pedra Seca, nº 97 del setembre del 2012, especialitzada en tot el que sigui d’aquest art constructiu, s’ha editat un article d’en Gener Aymamí  LA BARRACA DEL PLA DE CAMPGRÀS AL MASSÍS DE GARRAF (BEGUES)  en el que parla del “refugi” de pedra seca, de la zona, segurament la més freqüentada i coneguda pels espeleòlegs, al menys els que els anys 60 i 70 fèiem activitats en aquest massís. És reprodueix literalment l’article i les fotos.

LA BARRACA DE PLA DE CAMPGRAS AL MASSÍS DE
GARRAF (BEGUES)
Enmig del massís de Garraf, con­cretament a la dolina de Cam­pgras, antic camp de conreu, fa molts anys en desús, es trova  aquesta barraca foto camp que en la dèca­da dels anys seixanta i setanta del segle passat encara havia estat emprada per a sojorn dels espe­leòlegs i que en l’actualitat pre­senta un bon estat exterior, però amb el sostre enfonsat.

Estat actual amb el sostre ensorrat
Es tracta d’una barraca doble, també esmentada com a besso­na-composta, que pel seu aspec­te era coneguda com els “iglús” o els “ous”. Segons el catàleg efectuat pel Centre d’Estudis Be­guetans l’alçada màxima conser­vada és de 2,40 metres, exterior­ment mesura 9,88 m per 5,15 m i a l’interior la de la dreta té 3,40 m i la de l’esquerra 3,25 m. Les parets de la barraca són atalussa­des i les dues cel·les estan comu­nicades per un passadís de 1,21 m d’alçada i 0,43 de llargada.

Al darrera de la barraca hi ha el corral que a meitat del segle pas­sat ja estava enrunat.

A la foto núm. 1, que data dels anys seixanta, podem veure un campament d’espeleòlegs i al da­rrera la barraca.

Les altres fotos són del maig de 2012, observem l’exterior i l’aspecte que presenta la cúpula enfonsada, també es pot veure el petit passadís que comunica les dues estances.

  Gener Aymamí
Aspecte exterior de la barraca. Estat actual

Campament espeleològic al Campgrás (foto nº 1)
La foto del campament en que es veu la barraca, ja va ser publicada en un article al bloc Espeleobloc el 4 de març del 2012, concretament L’Avenc dels corrals de Campgràs i la Cova del Pit-Roig: dues noves cavitats al Garraf?, un treball sota l’autoria del mateix Enric Porcel. M'he permès un virat a sèpia de la foto del campament, per donar una imatge més de l'època.

M’he posat en contacte amb l’Enric, l’autor de la foto del campament i ha explicat quelcom més de la fotografía. Explica que...

El que mira a la càmera es diu José Carrillo; El que està d’esquena és en Pepe Ros, i el que es veu al fons és Antonio Pizarro.

La foto la vaig fer l’any 1976, dins del curs d'Especialista en Espeleologia que impartia la O.J.E. Es va fer un campament d’uns 4 dies al pla del Campgràs aprofitant les vacances de Setmana Santa.

Malhauradament de les cabanes de Pedra Seca del Campgràs (anomenades "igloos" pel col·lectiu espeleológic) apenes existeixen fotografies, i a aquesta surten de casualitat al fons.



La majoria de barraques de pedra seca s’aixequen pel sistema de filades succesives, adelantant cada filada per sobre de l’anterior, és el mètode de la falsa bòveda. D’aquesta manera es va formant la bóveda fins tancar-la del tot. Podem comparar les dues fotos de barraques ensorrades, la del Pla de Campgràs (virat a sèpia per apropar-nos més a l’època, i una altre de referencia i veurem que la técnica constructiva és la mateixa.
Una barraca ensorrada de Sant Feliu de Codines. Veiem la similitut constructiva
Clàssica barraca de pedra seca al mig d'una vinya. Barraca de can Vaca, Sant Feliu de Codines
Avui dia hi ha nombroses associacions i grups que es dediquen a l'estudi i a la preservació i reconstrucció de les edificacions de pedra seca. Seria molt llarg donar adreces, però només cal entrar en qualsevol cercador i trobarem centenars d'entrades que ens donaran tota la informació que desitgem.

Sobre l'actual estat d'ensorrament, en corren moltes versions. Es diu que es va ensorrar per explosions de pots de carbur, molt a la moda d'aquell temps. Semble ser que els del Parc la van reconstruir, però també es diu que més endavant la van aterrar perquè no es podés dormir al seu interior. Difícilment en sabrem la veritat, a menys que es comencin a omplir els comentaris de l'article. I tot i així...



3 comentaris:

  1. Sobre la qüestió de l'esfondrament, trobo difícil que hagi estat a causa de l'explosió d'un pot de carbur, en tot cas hauria d'haver estat un bidó, com a mínim. Estaven molt ben construïdes, i veig poc probable un ensorrament natural.
    Potser el causant va ser algú interessat en què els espeleólegs no passessin les nits allà, com era el costum.

    ResponElimina
  2. Els comentaris de l'epoca deien que va ser intencionat per part de l'empresa que construia l'abocador del Garraf, ja que els espeleolegs, com diu l'anterior comentari, eran un problema per la seva militant oposició contra l'atemptat ecològic perpetrat per les administracions franquistes.
    La oposició de tot el colectiu espeleologic a l'abocador els va fer molt mal als politics i especuladors de llavors.

    ResponElimina
  3. Evidentment aixo de l'esfondrament per una explosió de carbur,no es creible, si fos veritat (que no ho es) se hauria esfondrat únicament ún dels igloos, no tots dos.
    Es va fer a consciencia perque els espeleolegs no pernoctessin allà, ja que feien nosa a les obres de l'abocador.
    Per altra banda no estaria de més, que, tal com se ha parlat a vegades, es pogues reconstruir aquests sostres. La participació dels amics especialistes en pedra seca, com els del Centre d'Estudis Beguetans i ajut del Parc del Garraf seria fonamental.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.