Però no es tracta només d'amor per proximitat. La historiadora Arantza Otaduy, integrant d'Arrasa't Zientzia Elkartea, recorda que el jaciment guipuscoà és un dels centres prehistòrics més importants del nord peninsular. És especial perquè en ell es va localitzar, en les campanyes de Barandiaran entre els anys 50 i 60, la primera resta humana en la CAV (un húmer de dona). És privilegiat perquè reuneix fòssils humans de tres espècies distintes (homo heidelbergensis, neandertal i homo sapiens). És peculiar perquè va albergar un de les últimes mones que va habitar a Europa abans de la seva extinció. També s’hi han trobat nombrosos restes d’osos cavernicoles. És sentimental, perquè està lligada a les llegendes de Mondragón, recollides també per Barandiaran, com les que relacionen una làmia (en la mitologia grega, una làmia era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang) amb un jove d'un caserio de Garagarza; llegendes que, més enllà del seu poder simbòlic, expliquen canvis socials dels bascos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.