dimarts, 24 de juliol de 2012

Estudi biospeleològic de la cova del Toll

L'Associació Catalana de Biospeleologia i membres de la SIE estan portant a terme un projecte per l'estudi de la biodiversitat subterrània a la cova del Toll, Moià. Aquest projecte està recolzat per la Federació Catalana d'Espeleologia i el OAL Museu Municipal de Moià, en que Marta Fàbrega, directora del OAL Museu Municipal de Moià i Parc Prehistòric de les Coves del Toll, ha facilitat el lliure accés a la cavitat durant el període de treball La cova del Toll, a la comarca del Bages, subcomarca del Moianès, està inclosa dins la relació de grans cavitats de Catalunya pel seu recorregut de 1.145 m, que inclou els subconjunts de la Galeria de la surgència; la Galeria condicionada al turisme i les Galeries de l'avenc del Bassot. Arqueologia i Paleontologia són les ciències que més destaquen de la cavitat. Les capes de sediments estudiades sobrepassen els sis metres d'excavació, restant-ne encara molt per fer. La cova, així com algunes petites cavitats properes, es desenvolupen en una capa calcària de molt poc gruix, uns 13 m, i a més, resulta que està quasi aïllada geològicament dels relleus que l'envolten. Per la fauna cavernícola aquesta situació no afavoreix la seva presencia, tot i que en el cas d'haver-n'hi, podria haver evolucionat particularment i donat espècies diferenciades. Aquesta és la teoria i en moltes ocasions es compleix. Si no en tota la fauna, al menys sí en algun dels ordres que hi habiten. Però tot i haver-s'hi descrit dues especies, no sembla ser aquest el cas del Toll, al menys pel que s'ha anat estudiant fins ara.

Precedents de recerca biospeleològica a la cova del Toll:

-Visita del malacòleg Miquel Bech el 16 setembre de l'any 1956, integrant una expedició organitzada pel paleontòleg J.M. Fernández Villalta, en que en Miquel va trobar els primers exemplars d'un nou cargol que viu entremig dels sediments sorrencs/graves del riu temporal de la cavitat, i que recentment també s'ha comprovat que colonitza el mateix hàbitat dels torrents epigeus dels voltants de la zona. A conseqüència de la troballa, Carles Altimira, un altre gran malacòleg, va visitar també la cova per obtenir més material i l'any 1960 va descriure la nova espècie: Moitessieria olleri, dedicant-la a Sebastià Oller de Moià, qui va patrocinar algunes de les campanyes d'exploració. Aquesta espècie està inclosa en l'Annex 4 d'Espècies de la fauna estrictament protegida, del Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya sobre espais Naturals.
Centenars de closques de diferents tipus de moluscs, (entre 2 i 5 mm), entre
ells Moitessieria  olleri, cimentades en el fang  que recobreix algunes parets


-Visites d'Oleguer Escolà: Entre els anys 1962 i 1990, l'Oleguer va visitar en moltes ocasions el Toll i les altres petites cavitats dels voltants, obtenint una important quantitat de fauna i estant tot referenciat en l'arxiu de recol·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aprofitem la ben-entesa per agrair al seu Departament d'Artròpodes, les facilitats que sempre ens donen per la consulta de col·leccions i arxius.
L'Oleguer va enviar material recollit a diferents especialistes isòpodes; quiròpters; mol·luscs, campodeids, etc. Precisament els campodeids van ser una novetat, es va descriure una nova subespècie: Plusiocampa bonneti condei Sendra; Escolà 2004, en que tot i també colonitzar moltes altres cavitats, l'exemplar tipus és una femella de la cova del Toll.



·        En el nostre projecte, es fan visites cada quinze dies / tres setmanes, per controlar la fauna atreta en una sèrie d'esquers distribuïts estratègicament al llarg de la cova i fer un rastreig per comptabilitzar la fauna vista (només en la galeria habilitada al public). En èpoques que el riu és actiu també es col·loquen trampes dins de l'aigua per conèixer si hi ha existència de fauna aquàtica.

·        En les primeres visites s'ha anat capturant algun exemplar de tots els ordres de fauna que hi habiten, però ara ja només es recol·lecten els individus que poden tenir un cert interès pel posterior estudi. No cal "exterminar" la fauna, és inútil conservar gran quantitat de fauna. S'ha de ser selectiu. Això aquí, sempre i en totes les cavitats. La durada de l’estudi, tot i que no hi ha un termini obligat, pot ser fins a finals dàquest any 2012  

En el cas que algú estigui interessat en participar en alguna de les visites, pot contactar amb nosaltres en aquest mateix bloc, o bé al correu electrònic de l'Associació: biosp@hotmail.com

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estic molt content de que la meva topo us serveixi companys, encara que solament surt la galeria sud, és molt precisa; es va publicar a MÉS AVALL nº 1 / novembre 1977.
    http://ostiaelfantasma.blogspot.com.es/2008/05/la-primera-topografia_28.html

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.