dimarts, 17 de juliol de 2012

Cavitats oblidades


Nota preliminar de la redacció:
Cert temps fa que varem poder gaudir d'un article del company F. Miret en que ens parlava de petites grans cavitats: Petites grans cavernes, editat el 12 de març  del 2010. Es dona la circumstància que el també habitual col.laborador Floren Fadrique, ha preparat una nota sobre aquestes covetes o avencons que no passen d'unes breus notes als catàlegs i mai més se'n parla, tot i que científicament poden tenir una gran importància. En aquest cas el tema és biospeleològic, doncs en Floren està col.laborant amb el Projecte Troglocharinus portat a terme pel IBE (Ignacio Ribera i Valeria Rizzo) i en el que hi col·laboren també molt activament el Grup dels Dijous capitanejat per en J.M. Victòria -Víctor- i això el porta actualment a voler retrobar les cavitats d'on es varen descriure les espècies típiques d'aquest gènere de coleòpters cavernícoles per obtenir exemplars en condicions de poder analitzar el seu ADN. Però això no sembla que el sigui gens fàcil. Però deixem que ens ho expliqui ell mateix...

Cim del Montsià (La Torreta)

Ens explica en Floren:
"Moltes vegades ens troben amb  problemes per localitzar cavitats que, tot i la gran importància científica que van tenir en un moment determinat, s´han "perdut", degut a l'oblit a que les  han condemnat el seu escàs recorregut o fondària.

Qué podríem dir de la cova Bonica del Montsià, visitada pel Dr. F. Español i I. G. Urgellés als anys seixanta,  o la cova Masega o la cova del Ramer, a Llaveria, topografiades per Llopis Lladó, o bé la cova Tassana, als penya-segats de Cadaqués o la cova de Malaterra, de la que es va arribar a sospitar que tan sols era "un forat impenetrable", o dels avencs de Bonretorn, en que en Àngel Lagar va trobar un nou  Troglocharinus?La llista de cavitats amb aquestes característiques podria ser inabastable: L'abandó del mon a pagès i de pobles sencers, les carreteres i els vehicles a motor que han fet oblidar camins i dreceres, l'acabament del treball al camp, etc. Tot plegat han conduit a l'oblit de molts llocs i de molts noms de llocs.
Podríem parlar també de la cova Bonica, en el Montsià, on Español, Gonzalez Urgellès, Avalo, Vilella i Aguilar van trobar l'any 1964 l'Anillochlamys urgellesi. Hores d'ara, i malgrat les nombroses consultes, encara no s'ha pogut localitzar. I es tracta de la cavitat típica d'aquest coleòpter, detall que, pel que respecta a la biospeleologia, no deixa de ser molt important.
Entrada de la cova del Ramer
Cova del Ramer
Cova del Ramer
Hi ha  cavitats que vaig trigar vuit anys en trobar-les: la cova de can Masega i la cova del Ramer, als voltants de Llaveria. Havien estat topografiades per Noel Llopis Lladó en una època indeterminada, suposem que per documentar la seva tesis doctoral "Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides" publicada l'any 1947.

La cova del Ramer va ser visitada en diverses ocasions per Español, Mateu, Montada i Vives en la dècada dels 40, (encara recordo l'anècdota que el Sr. Vives em va contar, amb una mitja  rialleta, que quan van pernoctar al Mas del Ramer, quan encara hi vivia gent, els hi van donar, per sopar, esquirol rostit), per recerca biospeleològica i als anys 80 es va fer una campanya espeleològica que va incloure aquesta cavitat. El Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 7, diu de la cova de Can Masega: "De localització imprecisa, no tenim dades que hagi estat retrobada recentment. Sembla que està per sota del poblet de Llaveria, terme municipal de Tivissa". A Llaveria fa molts anys que no hi viu ningú, però sort d'un pastor que va adressar-me cap  a un vessant, "que hi havia moltes esquerdes que havia tapat perquè no hi caigués lo ramat". Vaig donar mols tombs i vaig aixecar moltes pedres i brancam, però, al capdavall va aparèixer la cova de Can Masega.
Cova Tassana
A tocar de la cova Tassana
Cova de Malaterra
Altra exemple paradigmàtic va ser la cova Tassana i la cova de L'Aigua Cadaqués ">i ; color: red;">Roses, respectivament. De la primera diu el citat catàleg: "La seva localització es molt difícil i actualment no ha sigut possible trobar-la. Desconeixem les seves característiques". De fet, teníem les referencies de Zariquiey, en 1919 quan va capturar el primer exemplar de l'Anillochlamys raholai, actualment traspassat de gènere, dient-se Pseudospeonomus raholai, però donant unes referències tan minses que no van aclarir res. En l'any 1977 en una de les seves nombroses recerques, Escolà i Comas intenten localitzar la cavitat, situada segons Zariquiey, als voltants de Cala Reparada, al Nord del Cap Norfeu. Davant la vaguetat de les dades, l'intent no te cap èxit, malgrat les indicacions d'uns pescadors. Molts anys després, i amb la col.laboració d'en August Sànchez, de Vilamaniscle; Enric Palou, de Roses i Sebastià Delclos (Pitruk), antic membre de la SIRE de Figueres, l'Oleguer i jo varem retrobar la cova Tassana, encimbellada en un penya-segat, a un centenar de metres per sobre el mar, i impossible de veure-la ni des de dalt ni des de baix. A més, vam tindre la sort immensa de trobar un exemplar del coleòpter curculiònid endogeu Otiorhynchus (Lixorrhynchus) zariquiei, del que tan sols existia un exemplar, el capturat pel mateix Zariquiey en les arrels d'un gerani en un  jardí a Cadaqués.  Aquests companys també ens van mostrar la cova de Malaterra, també citada per Zariquiey, que a la contrada li diuen la cova de l´Aigua, (Malaterra és la partida). El Catàleg Espeleològic la condemna a ser una "cavitat descatalogada" a perpetuïtat, ja que diu "podria tractar-se d'un forat impenetrable del que el Dr. Zariquiey va extreure, mitjançant una trampa lligada a l'extrem d'una canya, algun exemplar de coleòpter". Per sort, vam poder commutar-li la condemna, quan  vam descobrir que no es tractava de cap "forat impenetrable", si més no d'una cova. Petita, però cova.

Otiorhynchus (Lixorrhynchus) zariquieyi 

A hores d'ara, hem "recuperat" altres cavitats perdudes en el silenci de l'oblit i en el racó dels petits fenòmens càrstics: S’ha retrobat la cova del Traça, a Fontscaldetes, prop de Cabra del Camp, on el nostre estimat Dr. Español va trobar el seu primer coleòpter, (Troglocharinus espanoli), i els avencs de la Fontfreda a Bonretorn, prop de l'Albiol, havent trobat exemplars de Troglocharinus orcinus lagari a l’avenc Petit de la Fontfreda. Aquests Troglocharinus són essencials pel estudi molecular que està portant a terme el Institut de Biologia Evolutiva del CSIC, amb la col.laboració de l' Associació Catalana de Biospeleologia, havem trobat la cova Petita, i  la cova Gran, amb l'ajut del Sr. Ignasi Batlle, propietari del mas de Bonretorn i del masover Josep Rius, que va rebre personalment al Dr. Español al començament dels anys cinquanta, en la seva primera visita a aquesta cavitat".

Avenc de la Font Freda, Bonretorn
Avenc petit de la Font Freda, Bonretorn
Encara en resten moltes per tornar a retrobar. Una tasca en que tots podem col·laborar-hi.


Autor: Floren Fadrique

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.