El carst de la Utrera guarda excel·lents
valors ambientals que es manifesten per la presència d'hàbitats exclusius i
prioritaris per a la Comunitat Europea i fauna inclosa en l'annex II de la
Directiva d'Hàbitats.
Aquests motius van fer que la federació Ecologistes en Acció proposés la seva
inclusió com a Lloc d'Interès Comunitari de la Xarxa Natura 2000.
A més a més les seves estratègiques condicions com a refugi i talaia de
vigilància l'han fet ser habitada des d'època paleolítica i en distints moments
de la prehistòria i història (poblament discontinu). Aquest fet es posa de
manifest per la gran quantitat de restes i jaciments arqueològics que s'han
trobat en aquest petit torcal.
Per això, entenem que el carst de la Utrera és un magnífic museu i laboratori
de pràctiques de distintes disciplines educatives: biologia, geologia,
història, geografia, espeleologia, educació física…
Els usos passats, presents i futurs d'aquest espai comprenen activitats
d'explotació econòmica, social i cultural, majoritàriament compatibles amb la
conservació de l'espai.
No obstant això, algunes activitats actuals són incompatibles amb el
manteniment d'aquests valors i la seva posada a disposició de les generacions
futures. Això va motivar que el 1991 es produís la sol·licitud de protecció com
“Paratge Natural” davant el Parlament Andalús, expedient que va quedar
paralitzat per falta de seguiment després del següent canvi de legislatura.
Des d'un punt de vista físic el carst de la Utrera ressalta com un espai amb
importants valors naturals relacionats amb la seva originalitat litològica,
geomorfològica, climàtica i florística que es tradueix en una notable aportació
a la geodiversitat i a la biodiversitat de la regió on es troben inscrites. La
convergència d'aquesta gran diversitat de factors i elements naturals
constitueix un sistema original i valuós, tant per la diversitat que aporta,
com pel grau de conservació que manté i el caràcter més o menys estable que
presenta, quelcom que no sol prodigar-se amb excessiva freqüència en el molt
variat món físic que representa la regió andalusa.
Es tracta d'un peculiar i desconegut aflorament calcari marginal d'estructura
anticlinal situat en la Costa del Sol Occidental malaguenya i en greu perill de
desaparició.
Les pròpies característiques del carst de la Utrera fan que sigui
particularment destacable entre els massissos càrstics andalusos per constituir
el “típic carst de taula”, originant un paisatge insòlit, similar, encara que
de menor extensió i desenvolupament al del Torcal d'Antequera. Aquest relleu
encastellat és generatiu de capritxoses geoformes, endorreísme o absència
virtual de drenatge, presència de depressions i fissures, de cavitats
superficials, amb xarxa de drenatge subterrània, etc.
De la mateixa manera, en funció de la gènesi càrstica, també ens trobem amb la
combinació de processos càrstics i fluvials, és a dir, amb un fluviocarst,
patent en el desenvolupament de diverses engorjats que tallen l'anticlinal i
que són denominades al lloc com a canutos.
No obstant això, si bé aquesta dialèctica població-territori s'ha estès al
llarg de tota la història, a partir dels anys seixanta del segle XX l'intens
desenvolupament turístic experimentat pel litoral malagueny ha suposat un
autèntic abandó de les activitats que es desenvolupaven fins llavors, alhora
que ha convertit a aquesta serra en un recurs natural molt abellidor de cara a
l'extracció d'àrids per a la fabricació de ciment.
El sentit de les últimes transformacions, protagonitzades per la pedrera
d'àrids, han apuntat cap a una degradació estètica i ambiental d'aquests
valuosos escenaris com a resultat de la destrucció de les bases en què se
sustenta i les importants mutacions que es produeixen en l'estructura y
funcionament del carst com a sistema natural, la majoria de les vegades
conduents a la degradació del mateix i al seu desestabilització. En aquest nou
context el paisatge càrstic ha quedat clarament desfavorit en la
refuncionalització del territori que imposa l'activitat turística de la Costa
del Sol.
Malgrat existir una àmplia bateria de normes derivades de la planificació
ambiental, històricament no s'han contemplat en les polítiques urbanístiques
locals i estratègies ambientals les peculiaritats d'aquest territori kàrstic,
negant-li el pes específic que mereix dins les polítiques mediambientals, com a
element essencial d'estructuració i cohesió territorial entre la Costa del Sol
i la Muntanya de Ronda. El planejament urbanístic no salvaguarda al carst de la
Utrera dels incessants interessos econòmics derivats de la indústria
extractiva, per la qual cosa els condicionants socioeconòmics continuen
exercint major pes que els valors del medi natural.
Des de la dècada dels 60 aquest carst ha estat escola espeleològica i
d'escalada. Després dels treballs d'exploració subterrània duts a terme en ell,
s'han catalogat més de 50 cavitats, algunes amb importantíssims vestigis
arqueològics que malgrat els esforços dels col·lectius implicats a la zona, no
s'han tingut en compte.
I així cada dia, el carst de la Utrera va perdent les seves entranyes sota la
incessant destrucció del seu paisatge a càrrec de les voladures i extraccions
de la pedrera.
Podeu veure la seva situació en el següent vídeo:
Malgrat els seus valors, molts encara per ser divulgats, el carst de la Utrera
segueix exposat a les agressions urbanístiques sense que s'avaluïn en termes
ecològics els costos d'aquest canvi. Senzillament és una serra poc coneguda, i
per tant, menys respectada.
Per signar la petició dirigir-vos a la següent pàgina:
Per signar la petició dirigir-vos a la següent pàgina:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.