dissabte, 30 de juny de 2012

Campanya per salvar el carst de la Utrera


El carst de la Utrera guarda excel·lents valors ambientals que es manifesten per la presència d'hàbitats exclusius i prioritaris per a la Comunitat Europea i fauna inclosa en l'annex II de la Directiva d'Hàbitats. 

Aquests motius van fer que la federació Ecologistes en Acció proposés la seva inclusió com a Lloc d'Interès Comunitari de la Xarxa Natura 2000. 

A això se suma a la seva espectacularitat geomorfològica. 

A més a més les seves estratègiques condicions com a refugi i talaia de vigilància l'han fet ser habitada des d'època paleolítica i en distints moments de la prehistòria i història (poblament discontinu). Aquest fet es posa de manifest per la gran quantitat de restes i jaciments arqueològics que s'han trobat en aquest petit torcal. 

Per això, entenem que el carst de la Utrera és un magnífic museu i laboratori de pràctiques de distintes disciplines educatives: biologia, geologia, història, geografia, espeleologia, educació física… 
Els usos passats, presents i futurs d'aquest espai comprenen activitats d'explotació econòmica, social i cultural, majoritàriament compatibles amb la conservació de l'espai. 

No obstant això, algunes activitats actuals són incompatibles amb el manteniment d'aquests valors i la seva posada a disposició de les generacions futures. Això va motivar que el 1991 es produís la sol·licitud de protecció com “Paratge Natural” davant el Parlament Andalús, expedient que va quedar paralitzat per falta de seguiment després del següent canvi de legislatura.

Des d'un punt de vista físic el carst de la Utrera ressalta com un espai amb importants valors naturals relacionats amb la seva originalitat litològica, geomorfològica, climàtica i florística que es tradueix en una notable aportació a la geodiversitat i a la biodiversitat de la regió on es troben inscrites. La convergència d'aquesta gran diversitat de factors i elements naturals constitueix un sistema original i valuós, tant per la diversitat que aporta, com pel grau de conservació que manté i el caràcter més o menys estable que presenta, quelcom que no sol prodigar-se amb excessiva freqüència en el molt variat món físic que representa la regió andalusa. 

Es tracta d'un peculiar i desconegut aflorament calcari marginal d'estructura anticlinal situat en la Costa del Sol Occidental malaguenya i en greu perill de desaparició. 

Les pròpies característiques del carst de la Utrera fan que sigui particularment destacable entre els massissos càrstics andalusos per constituir el “típic carst de taula”, originant un paisatge insòlit, similar, encara que de menor extensió i desenvolupament al del Torcal d'Antequera. Aquest relleu encastellat és generatiu de capritxoses geoformes, endorreísme o absència virtual de drenatge, presència de depressions i fissures, de cavitats superficials, amb xarxa de drenatge subterrània, etc. 

De la mateixa manera, en funció de la gènesi càrstica, també ens trobem amb la combinació de processos càrstics i fluvials, és a dir, amb un fluviocarst, patent en el desenvolupament de diverses engorjats que tallen l'anticlinal i que són denominades al lloc com a canutos. 

No obstant això, si bé aquesta dialèctica població-territori s'ha estès al llarg de tota la història, a partir dels anys seixanta del segle XX l'intens desenvolupament turístic experimentat pel litoral malagueny ha suposat un autèntic abandó de les activitats que es desenvolupaven fins llavors, alhora que ha convertit a aquesta serra en un recurs natural molt abellidor de cara a l'extracció d'àrids per a la fabricació de ciment. 
El sentit de les últimes transformacions, protagonitzades per la pedrera d'àrids, han apuntat cap a una degradació estètica i ambiental d'aquests valuosos escenaris com a resultat de la destrucció de les bases en què se sustenta i les importants mutacions que es produeixen en l'estructura y funcionament del carst com a sistema natural, la majoria de les vegades conduents a la degradació del mateix i al seu desestabilització. En aquest nou context el paisatge càrstic ha quedat clarament desfavorit en la refuncionalització del territori que imposa l'activitat turística de la Costa del Sol.


Malgrat existir una àmplia bateria de normes derivades de la planificació ambiental, històricament no s'han contemplat en les polítiques urbanístiques locals i estratègies ambientals les peculiaritats d'aquest territori kàrstic, negant-li el pes específic que mereix dins les polítiques mediambientals, com a element essencial d'estructuració i cohesió territorial entre la Costa del Sol i la Muntanya de Ronda. El planejament urbanístic no salvaguarda al carst de la Utrera dels incessants interessos econòmics derivats de la indústria extractiva, per la qual cosa els condicionants socioeconòmics continuen exercint major pes que els valors del medi natural. 

Des de la dècada dels 60 aquest carst ha estat escola espeleològica i d'escalada. Després dels treballs d'exploració subterrània duts a terme en ell, s'han catalogat més de 50 cavitats, algunes amb importantíssims vestigis arqueològics que malgrat els esforços dels col·lectius implicats a la zona, no s'han tingut en compte. 
I així cada dia, el carst de la Utrera va perdent les seves entranyes sota la incessant destrucció del seu paisatge a càrrec de les voladures i extraccions de la pedrera. 

Podeu veure la seva situació en el següent vídeo: 


Malgrat els seus valors, molts encara per ser divulgats, el carst de la Utrera segueix exposat a les agressions urbanístiques sense que s'avaluïn en termes ecològics els costos d'aquest canvi. Senzillament és una serra poc coneguda, i per tant, menys respectada.

Per signar la petició dirigir-vos a la següent pàgina:

http://www.change.org/es/peticiones/salvar-el-karst-de-la-utrera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.