dissabte, 7 d’abril de 2012

De petits avencs, o com passar un matí de diumenge al Garraf.



El passat diumenge 25 de març, quatre membres del G.E. Badalona, habituals col·laboradors del Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles i editat per l’Espeleo Club de Gràcia, ens vàrem desplaçar al massís del Garraf per continuar les nostres tranquiles i sempre profitoses tasques de catalogació.
Aquest matí va tocar anar a l’avenc de l’Espígol i a l’avenc del Pi Gros; així mateix teníem la intenció de localitzar l’avenc dels Cops.
Tant l’avenc de l’Espígol com el del Pi Gros ja havien sigut prèviament localitzats pel company Carles Miranda, gràcies a unes coordenades facilitades pel reconegut explorador Lluís Muntan.
Distribuïdes les tasques, Carles i Enric es dirigeixen a l’avenc de l’Espígol i Josep Cuenca i Joan Sebastià al del Pi Gros, els segons amb el propòsit de fer l’instal·lació i exploració prèvia de l’avenc.
L’avenc de l’Espígol esta situat a pocs metres de l’avenc de la Penya-Ginesta avenc que ja va ser motiu d’un escrit a l’espeleobloc (http://espeleobloc.blogspot.com/2011/06/neteja-de-lavenc-penya-ginesta.html), situat aproximadament enfront de la porta de la coneguda gosera “Canópolis, la ciudad de los Perros” tal com diu el rètol de la porta d’aquest recinte.


D’aquest petit avenc, descobert i explorat als anys 60 per la SES-CEP, únicament disposaven de l’escadussera informació que surt a l’Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 3 (J.M. Miñarro, J. de Valles) on se li assigna 6 metres de fondària.

Avenc de l'Espígol
 
La cavitat té una boca circular de 0,45 metres de diàmetre. Baixem fàcilment el pouet de 1,70 metres, superant seguidament un ressalt de -0,70 metres i una petita rampa descendent que fineix als dos metres i mig.
La cota de màxima fondària de l’avenc és de -3,50 metres, per tant sembla que l’avenc ha minvat.
Al final de la rampa i treient pedres, és possible que en un futur es pugui continuar l’exploració.
 D’ací ens desplacem a l’avenc del Pi Gros. Passem per la boca de l’abans mencionat avenc de la Penya Ginesta on veiem que el personal del Parc Natural del Garraf ja ha instal·lat el senyal corresponent.

Després passem per la boca d’un altre avenc que es va quedar sense desobstruir: l’avenc de la Palma, minúscul avenc que ja vam catalogar el passat any, explorat pel GIE de Gràcia als anys 60.

Avenc de la Palma

Arribem a la boca de l’avenc del Pi Gros, i en Joan i en Josep ja han fet la seva feina; en Joan ha hagut de posar dos multimonti, ja que l’espit existent no oferia gens de confiança (és possible que faci anys i panys que no hi baixa ningú a aquest forat). Del pi que dona el nom al forat no en queda res, actualment per ubicar la cavitat em de fixar-nos en un llarg pal de fusta que hi ha a pocs metres per sota(veieu foto a l'inici de l'article).

Avenc del Pi Gros


Davallem un P-9,40 i una rampa ens porta al final de la cavitat, o no?, ja que treient unes poques pedres descobrim una gatera descendent per on podem avançar i guanyar una mica de fondària deixant la cota màxima en -14,50 metres. És possible continuar la la desobstrucció en aquest punt.


En Carles s’estrena fent les seves primeres topografies, i acabada la feina, ens desplacem tots quatre a la recerca del, per ara misteriós, avenc dels Cops, a la zona del Puig del Martell.
Es tracta d’un avenc que consta com a “sense dades”. En principi, sembla ser que va ser descobert i explorat per la SES-Puigmal als anys 60. Però únicament es troba referència de la seva existència a un plànol cartogràfic de la SES


Desconeixem la seva fondària. Més tard en Lluís Muntan i en Josep- Manel Miñarro ens comenten que l’Oleguer Escolà i altres membres de l’ERE, fa anys van anar al rescat d’una gosseta anomenada “Pantoja” que havia caigut a dins del forat. I van baixar l’avenc, situant-lo entre el Camp Rodó i el Puig del Martell. 

Albert Vergés entrant a l'avenc dels Cops.

Per proximitat tampoc ens queda clar que no sigui l’avenc explorat al 1993 per membres de la SIRE-Sants anomenant-lo Avenc del Puig del Martell, de -16,50 metres de fondària.
El cas és que després de patejar la zona des dels costers del fondo de la Guineu al Puig del Martell, el resultat de la nostra recerca va ser nul.
Des d’aquí fem la crida de que si algú sap la úbicació correcta que ens ho comuniqui.

Josep Cuenca i Viñals
G.E. Badalona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.