Avenc de Coll Estret

El 12.04 dijous, vam visitar aquesta petita cavitat d’Olesa de Bonesvalls, en aquesta ocasió érem set : Dolors, Jaume, Jordi P., José,  Miquel, Tere i “Víctor”.

Situat en el vessant de la riera de Begues, aquest dia totalment eixuta, on el topònim de coll estret te tot el sentit del mon, ja que el singular traçat de la vall genera un bonic meandre, que gira gairebé 360º quasi estrangulant-lo. Només deixa un extret coll de separació, que s’observa perfectament en la imatge de l’ortofotomapa.

La pista, molt malmesa, i envaïda per la vegetació només permet l’accés pels vehicles i conductors força agosarats. 

La cavitat no resulta visible des de la riera. Remuntant la tartera veïna  hi ha unes fites que ajuden a la seva localització tot i que recomanem utilitzar l’auxili d’un GPS tot introduint les coordenades que subministrem.

L’avenc constituït per un pou amb un parell de petits replans en rampa assoleix els 32m de fondària. Salvat l’estretor de l’entrada és una bonica i ampla vertical.  

Just en el fons del pou s’obre un nou conducte entre els blocs, que algú ha destapat, donant pas a ressalts i saletes que permeten, de moment,  baixar uns 6 metres més de fondària. 

Evidentment aquest darrer tram no hi figura en les topografies publicades fins ara, que sigui dit de pas, valdria la pena refer-les ja que les considero força millorables morfològicament. 

Aquest nou sector  desenvolupat dins un amuntegament de petits blocs angulosos que permet copsar-ne un gruix considerable, posa en qüestió si aquest ingent esbadregall procedeix exclusivament de la descomposició parietal i/o de l’obertura a l’exterior com acostuma a considerar-ne normal en aquest tipus de cavitats de Garraf. 

Veient que el pou principal presenta una acusada morfologia de dissolució, i vista la situació topogràfica actual, podríem considerar que en un estadi anterior d’excavació de la vall a una cota més alta, l’avenc és desenvolupà per sota del llit de la riera, i que l’obertura a l’exterior es produí quan aquesta ja s’havia anat desplaçant, permetent que la primitiva boca anés engolint runam procedent de la dinàmica evolutiva del vessant, contribuint a l’engruiximent d’una mena de tartera subterrània, també afavorida pel material transportat per les periòdiques crescudes de la riera.  

PD: L'amic Josep Pastor, hem confirma... no podia ser d'altra manera!,  que son els seus actuals companys del SES, els admirats "Dalton" els que fa anys van destapar i buidar aquestes galeries inferiors. Felicitats!