dimarts, 27 de març de 2012

Avenc Sabarin


Sala de les Banderes.

L’amic Lluís Almela ens proposa que fem difusió d’aquesta interessant cavitat de la Mola de Catí ( massís dels Ports). Trobareu tot seguit, la reproducció integral del seu post del 21.03.2012 al bloc Cavitats Subterrànies, i mes avall indiquem els enllaços a les publicacions del bloc dels companys de la Secció d’Espeleo i Barrancs de la UEC Tortosa.
Article original a Cavitats Subterrànies


Ací us anem a presentar la topografia i una descripció de l'avenc Sabarín, acompanyat de algunes fotografies. Aquesta cavitat esta situada a la Mola de Catí, en el Massis dels Ports, província de Tarragona.

Aquest avenc va ser descobert per Joan Sabaté i Rafel Pulgarín, l’any 2009, sent una de les grans descobertes espeleològiques del Port. Es possiblement la cavitat mes bonica de tot el Port i amb molta formació.

La secció de barrancs i espeleo de la UEC Tortosa varen explorar incansables la cavitat. La exploració es va dur a terme amb un parell de mesos, on Joan Sabaté va ficar molta dedicació. Primerament es va realitzar un croquis de la cavitat. Posteriorment, i amb la col·laboració l’Espeleo Club Castelló i ESPEMO es va realitzar una topografia completa de la cavitat.
Sala GEA.
Els companys de la UEC de Tortosa han decidit que el millor homenatge que li podem fer a Joan Sabaté és treure a la llum la topografia de l’Avenc Sabarín, cavitat per la que va lluitar moltíssim.
Boca de la cavitat.
La cavitat s’obri en la zona est de la mola de Catí, prop de la Cova Terrera. Per accedir a ella deixarem els vehicles prop de l’avenc del Grévol, junt a la pista que creua La Mola. Les seves coordenades son les següents:
Datum WGS 84
Lat: 40º 49’ 2.34” N
Long: 0º 19’ 3.78” E
Topografia de la cavitat (alçat).
La boca de 2,4 x 1,4 m. es fàcil de trobar, no obstant ha passat desapercebuda pera els espeleòlegs durant moltíssims anys. La boca dona pas a un pou de 7,6 m. que ens deixa en l’extrem N de la sala dels Pastors, sala de forma allargada de 36 x 4 x 6 m. (llarg x ample x alt).
Sala dels Pastors.
Des de la sala dels Pastors surten dos pous de 33 i 20 m. respectivament, que ens deixen el la sala Joan Sabaté Gelado. Son el Pou de la concòrdia: de 33 m. amb els seus primers 10 m. molt estrets; i el de la discòrdia: 20 m. volats seguits d’una rampa de 8 m. i una vertical de 4 m. Les capçaleres dels dos pous varen ser desobstruïdes per els seus exploradors. El pou de la discòrdia, el situat mes a prop de la boca (mes al N) es el mes còmode per realitzar el descens.
Topografia de la cavitat (planta).
De la Sala Joan Sabaté Gelado (de 8 x 10 m.), surten dos galeries per l’extrem SO, una dalt d’un resalt de 3 m. i una altra descendent. Una d’elles, la superior, dona pas a una fractura molt alta, que desprès de girar bruscament de direcció cap al N se desfonda en alguns pous de cul de sac. Aquesta fractura ens deixa, desprès de baixar un resalt de 3 m. en la sala del Vivac, coberta de sorra.
Descens cap a la sala Joan Sabaté Gelado pel pou de la Concòrdia.
La sala de Vivac (de 12 x 5 x 8 m.) en direcció SO dona pas a la sala del llac, que com el seu nom indica esta ocupada per un llac. Esta ultima sala es de sostre baix i esta decorada profusament per estalactites. Si continuem des de la sala del Vivac cap al NE accediren a un laminador de uns 20 m. i amb moltes estalactites.
Sala del llac.
Un altre cop en la Sala Joan Sabaté Gelado, si agafem la galeria descendent menarem al riu del sandwich. El riu en direcció N (riu amunt) finalitza desprès de 6 incomodes metres en un sifó impenetrable. Si continuem riu avall (direcció S) avançarem per un estret meandre pel qual corre un petit cabdal d’aigua.
Riu del sandwich.
Després de discórrer 34 m. per l’esmenat meandre aplegarem a un lloc on podem pujar per una rampa fins una sèrie de sales de gran bellesa. La primera d’elles, la sala Pili (de 10 x 7 x 6 m.), esta decorada per unes boniques colades i algunes estalactites i estalagmites.
Sala Pili.
Per mig d’una estretor ascendent entre formacions: el pas dels barrots, accedirem a la sala de les Banderes (de 26 x 3,5 m.), la mes concrecionada de la cavitat. En aquesta sala hi ha una gran estalagmita de quasi dos metres d’alçada, així com uns curiosos gours de gran bellesa. Des de la sala de les Banderes hi ha un balcó que cau sobre la sala Pili (veure secció L de la topografia).
Sala de les Banderes, amb la gran estalagmita.
Des de la sala de les Banderes podem continuar ascendint per un pou de 9,2 m. i un altre de 4 m. equipats en fix fins la sala GEA (Grup d’Espeleologia Autònom). Aquesta sala, de 18 x 10 x 7 m. es de gran volum amb el sostre molt alt.
Sala GEA
Des d’ella es pot accedir a una galeria situada en l’extrem O de la sala, que als poc metres finalitza. Uns metres avanç de finalitzar esta curta galeria, a la dreta, trobem un resalt inclinat de 8 m. que ens deixa en el gorg del tonto, on hi ha un bonic llac de 3,5 x 2 m. i d’un metre de fondària.
Des de la sala existent entre el P-9 i el P-4, una sala amb grans blocs, podem accedir a la xemeneia “Per Ales”, de 12,3 m. i instal·lada en fix, que arriba fins la cota de -11 m.
Bonics gours a la sala de les Banderes.
Un altre cop tornant al riu del sandwich, si en vegada de pujar cap a la sala Pili continuem riu avall, seguirem per un estret meandre actiu. Tindrem que superar algunes estretors (dos d’elles desobstruïdes) com el pas del pit de pollastre per arribar fins un lloc on l’aigua es perd per un forat impenetrable, on la cavitat finalitza a la cota de -56 m.
Sala dels Pastors.
El recorregut total de la cavitat es de 517 m., no obstant la cavitat presenta un total de 7 sales de bon volum, així con un meandre actiu i moltes formacions de gran bellesa, el que li dona a la cavitat un gran atractiu. Lo que fa que la visita a aquesta cavitat sigui de lo mes interessant.
Sala de les Banderes.
Espeleogènesi:
L’avenc Sabarin es troba en un marc geològic immillorable per a la formació de cavitats, en la mola de Catí, una zona d’absorció d’uns 4 km. de llarg per 1 km. d’amplària aproximada on la facturació del terreny facilita la circulació d’aigua. En aquestos casos tenim avencs d’absorció a la plataforma superior de la mola i ullals en les zones perifèriques i a nivells inferiors.
Capçalera del pou de la discòrdia.
Amb aquest panorama veiem que als espeleòlegs encara ens queda molt per fer, ja que en cap cas s’ha connectat un avenc de la plataforma superior amb un ullal. En el cas que ens ocupa trobem un petit curs actiu, fet poc comú a la Mola, ja que tan sols en dos cavitats hi ha una circulació d’aigua regular.
Realitzant les tasques de topografia al pou de la concòrdia.
Amb tot això hi ha que ser sincer, el cabdal es ínfim però significatiu per tractar-se d’una cavitat del litoral mediterrani. La cavitat a l’igual que la majoria de la mola, es una fractura agrandada per l’erosió, però amb la particularitat ja esmenada: el “riuet”.
Sala de les Banderes
En aquesta cavitat trobem dos zones morfològicament diferents:
1. Zona d’absorció: D’una banda tenim la zona que actualment te la funció d’absorbir l’aigua cap al nivell freatic amb dos sectors: el d’entrada amb galeries de bones dimensions i les dos vies de pous, i les sales interiors que formen la zona vadossa: sala Pili, sala de les Banderes i sala GEA.
Sala Pili.
Hi trobem grans processos litogenics on destaquen les banderes, gours i colades que embelleixen la majoria de les sales de la cavitat. Una formació que destaca son els gours que trobem a la galeria de les banderes, que en el seu interior tenen unes cristalitzacions exquisides i d’enorme bellesa.
Sala de les Banderes.
2. Zona vadossa: L’altra zona es el riu del sandwich, que es la zona on es troba el nivell base local o nivell freatic i es per on circula un petit rierol amb un cabdal molt pobre però constant. En el riu s’observen zones d’erosió a pressió i formes sedimentaries en els laterals d’alguns trams de la galeria, representat principalment per arenes.
Sala GEA.
En aquesta zona també trobem alguns processos clàstics molt puntuals a l’igual que els processos litogenics, que en alguns punts obstaculitzen la progressió pel riu del sandwich, com es el cas del pas del pit de pollastre, on ens arrosseguem per una bonica colada.
Sala de les Banderes.

2 comentaris:

  1. Si que es de bonica la cavitat, enhorabona per la troballa Lluís i resta de companys que han participat ales tasques d'exploració i topografia.

    ResponElimina
  2. Os estais currando las topos!!!
    Issos del ECC son topogràfs casi profesionals.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.