Comptant amb l’amable autorització dels descobridors, companys de la SIS del CET, i amb el guiatge d’en Miquel que ja havia estat en una anterior visita paleontològica, un grupet dels dijous (Enric, Jaume, José, Josep, Josu, Miquel, Lluïsa, Ricard, “Víctor” i “Visu”) i l’amic Manel Llenas, vàrem fer una visita a aquesta bonica cavitat conglomeratica, que està actualment en estudi per la SIS.
Vam assumir gustosament els compromisos suggerits pels seus exploradors, dirigits a preservar el seu bon estat de conservació, i conseqüentment no donarem aquí la seva ubicació, tampoc vam utilitzar altra il·luminació que la de leds, ni vam recollir cap mostra, excepció feta de les captures faunístiques, procurant deixar-ho tot en el mateix estat en que l’havíem trobat.
En el compàs d’espera abans que els amics de la SIS publiquin el seu treball, trobareu uns avançaments de força interès històric en els següents enllaços:
SIS del CET
Cau del Guille
Trail Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Els nostres objectius, a part de visitar aquesta cavitat de descoberta “recent”, eren la recol·lecció biològica i contribuir a la documentació fotogràfica. Malauradament una cosa son els projectes i altra la realitat, en aquesta ocasió els companys biospeleòlegs no pogueren acompanyar-nos i un dels fotògrafs habituals tampoc va poder venir.
El paisatge estava dominat per la blancor de la neu i del glaç que alhora que l’embellien ens feien avançar amb prudència. A migdia en el nostre termohigròmetre elemental podíem llegir 3,0º de temperatura i 40% d’humitat.
Biologia subterrània
Tot i l’absència dels veritables “especialistes”, vam identificar aranyes trogofiles pel projecte Meta 2012, i coleopters cavernícoles troglocharinus kiesenwetteri, entre d’altres exemplars de fauna exterior. El termohigròmetre registrava una temperatura de 13,7º i 89% d’humitat.
L’endocarst
La cavitat (estimem unes dimensions de 35m de fondaria i un recorregut superior als 100m ) s’ajusta rígidament a la fracturació, el primer tram seguint una interclasa, que als pocs metres, presenta un conducte típic dels considerats de conducció amb una reexcavació central, les seves petites dimensions ens obliguen a gatejar.
Superada aquesta estretor desemboquem en una galeria en fort pendent, aquí ja sobre una megaclasa, que es desenvolupa prop de l’exterior com acrediten les notables arrels que entapissen una bona part del sostre. La rampa adquireix més pendent fins a desembocar en un pou d’uns 15m aprox. que està fraccionat. En la seva base s’extén la sala que constitueix la cavitat principal en la intersecció de dues megaclases ortogonals (les mateixes que a l'exterior son responsables de la morfologia acinglerada d’aquest sector del massís).
Cal destacar el magnífic recobriment estalagmític que cobreix tota la paret central amb més de 20 metres d’alçada, i les delicades formacions que constitueixen la sala blanca.
També vam fer fotografies de les que us presentem una selecció.
Bon reportatge i fotografies molt suggerents. Enhorabona. Espero que tinguéssiu una bona jornada de dijous.
ResponEliminaSalutacions,
Jordi Guillemot
Voldrie saber com anar al avenc Quim Solbas
ResponEliminaMoltes Gracies
Tal com hem manifestat en aquest apunt és tracta d'una fràgil cavitat, i ens vam comprometre a no precisar la seva localització per tal preservar els treballs que els paleontòlegs tenien en marxa. Posteriorment, ens consta que els companys de l'Espeleoíndex l'ha ubicada correctament en la seva fitxa, tot i que l'accés pot passar desapercebut.. també se sap que en alguna època hi van posar una tanca... Crec que el millor és posar-se amb contacte amb la SIS de Terrassa per saber quina és la situació actual i tal vegada, si ho plantegeu bé, us puguin acompanyar.
EliminaSort.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina