La Flama a la cova de les Meravelles (3)

Tal com vam anunciar en aquestes pàgines el dissabte 11 de febrer és realitzà la recepció de la Flama de la Llengua i per primera vegada la travessa subterrània a la castellonenca cova de les Meravelles. Aquesta cavitat tan freqüentada com malmesa és una fita obligada per la iniciació a l’espeleologia local.

Fou una amable i ben planificada activitat d’afirmació cultural, a la que participarem una cinquantena d’espeleòl@gs i simpatitzants. Certament la majoria pertanyent a grups locals, i una petita representació de grups del principat (SIE, SES i SE de la UEC Tortosa).

S’inicià la trobada amb un parlament a l’exterior resaltant el necessari esforç que cal fer per protegir també el valuos patrimoni cultural que representa la llengua que ens agermana “valenciana, catalana, balear, o com li vulgeu dir”, tot agraint la presencia a tots els participants.

Els amics organitzadors van habilitar una il·luminació de la sala principal, procediren a la lectura, gairebé escenificació a quatre veus, d’un fragment apropiat per l’ocasió de la llegenda del Tombatossals de Josep Pascual.

Les aventures del mític gegant, que son un antic monument literari procedent del folklore universal, amb uns personatges tan suggeridors com l’Arrancapins, el Bufanúvols, el Tragapinyols, la Cagueme, el Milhomens, el Governasetcases, el Carracua, la Serena de la Mar i els de Tahor i Casse, que representen, llegits i transmutats a l'inrevés, l'horta i el secà de la comarca de la Plana. Tanmateix, l'interès d'aquesta obra, i la seva originalitat, rau en el fet que l'autor hi volgué incorporar una explicació mítica de l'origen històric de la ciutat de Castelló de la Plana.

Seguidament, els “federats”, que eren una trentena, dividits en tres grups acompanyaren la flama (en un fanalet, i també en una torxa) pel recorregut subterrani entre les dues boques.

També és disposà d’un llibre per la recollida de signatures i comentaris.

L’amic Jordi Lloret va improvisar en vídeo un reportatge de l’acte que em plau inserir en aquest post.

Finalitzada la travessa calia desmuntar focus i elements de protecció, oferint una bona oportunitat per tal que el Josep Pastor aprofités per fer-hi unes fotos de la sala.

Cal agrair les facilitats donades pel propietari de la finca on es situa la cavitat, i especialment la tasca de tots els grups espeleològics de Castelló que van saber donar a l’acte un ambient acollidor que traspuava l’amor per la terra, les tradicions i l’espeleologia.

Per acabar aquesta crònica no veig millor cloenda que incloure un curt poema d’en Salvador Espriu, en el que m’atreveix-ho a destacar dues estrofes que lliguen bé amb aquesta incursió de la Flama sota terra.

El meu poble i jo

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo. 

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.


(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna)