Espelunga de Meyodía 21 i 22 de gener 2012

Després de dues setmanes, els integrants del “Mediodia Team” no poden viure amb la incògnita de les galeries que s’amaguen a la finestra existent a la part alta del Suco-Pou, i decideixen escapar-se de nou a les entranyes del massís de Vernera.

El dia 21 de gener de 2011, en Jordi Codina, en Josep Colomo i en Francesc Subiranas (del SIE de CEA) juntament amb l’Eduardo Mir (CE8), al voltant de les 11 h del matí fan entrada per la boca intermitja del sistema (l’Espelunga del Meyodia) en direcció al Suco-Pou, per tal de finalitzar-ne la seva escalada i accedir a les galeries que s’aprecien a la seva capçalera. Un cop a la base de l’últim ressalt d’aquest colossal pou, en Colomo es regala amb unes “arriscades” però necessàries tasques de sanejament, doncs la rampa d’accés a la base del desplom culminant del pou presenta múltiples blocs innestables i perillosos per la ruta d’ascens habilitada.

Un cop els 4 membres es troben a la base del desplom que els separa de les galeries pendents de descoberta, fent us de les més avançades tècniques d’escalada artificial contemplades per l’escola moderna (pas dret sobre espatlles amb balanç controlat per tercer), aconsegueixen assolir la capçalera del Suco-Pou, comprovant que efectivament, d’allà en surt una nova galeria.

Tot seguit, els 4 espeleòlegs, ja posseïts per l’afany d’exploració de noves galeries, es disposen a fer-ne la topografia. La Galeria del Canicross (batejada per els mateixos descobridors), s’inicia resseguint el recorregut sinuós de la base d’un meandre amb clars signes d’erosió, resseguint el curs d’aigua de manera ascendent, alternant els passos per la part mes baixa del meandre i els trams on aquest obliga a passar per terrasses elevades d’estètica imponent. Tots seguit, i després de nombroses bifurcacions, la galeria principal es veu afectada per successius esfondraments tectònics que fan alternar els passos baixos per l’inferior de blocs i els passos més elevats per sobre els mateixos. Finalment la galeria principal esdevé un meandre estret d’avanç dificultós i se’n desisteix la topografia.

Després de fer la topografia d’una ramificació de la galeria principal i comprovar les diverses bifurcacions pendents, els  integrants de l’exploració decideixen desfer el camí cap a la boca d’accés i després d’un treballat i fatigant retorn surten a l’exterior a les 4 de la matinada del dia 22 (després de 17h d’exploració).

Francesc Subiranas

Topografiat en aquesta sessió: 543m

Total del Sistema de la Peña del Mediodía: 28.695m de recorregut i un desnivell de 902m.

Per copsar la complexitat del Sistema de la Peña de Mediodía, us mostrem unes imatges d’una part dels cabals que hi circulen. Procedeixen tant d’infiltracions de diverses plataformes fortament carstificades que es situen per sobre dels trajectes subterranis; la ruabe, napazal, zona de les X, etc, com de pèrdues de torrents exteriors.

Dins del sistema majoritàriament mantenen la seva independència sense confluir en un únic col·lector.