Sovint hem vist als amants del salt base utilitzar parets, torres, ponts i grans pous per practicar els seus descensos amb paracaigudes o ala de pendent.
També amb diferents varietats de salts encordats, (puenting, jumping, etc.) els amants de les fortes descarregues d’adrenalina, ara assagen els salts de pous subterranis.
De fet no es una novetat, els que ja tenim prou anys de pràctica espeleo recordarem els V.I.R.G.A.S. (valents, intrèpids, rapeladors, de grans avencs), que per rapelar en duffler, deixaven uns metres lliures i saltaven als grans pous clàssics del Garraf. Una animalada que algú va pagar amb destrossa de mandíbula.
Ara es troba a la xarxa imatges i vídeos d’uns polacs que ens mostren un salt encordat d’un pou en una mina abandonada. El salt de 60m des d’un punt situat a 80m d’alçada, va necessitar 1000 m de corda i es va repetir 36 vegades. Els saltadors duen una bengala a la mà per il·luminar la seva caiguda.
No conec el sistema de seguretat que utilitzen, que deu d’ésser prou bo, ja que ningú s’ha fet mal, però no deixa de ser una temeritat innecessària, de fet una bestiesa.
una prova més de la imbecilitat humana....
ResponEliminaSuposo que cadascu es lliure a seu compte i risc de practicar la activitat que mes li be de gust Amb tots els respectes amb cadacuna potser dirli imbecilitat allo o quelcom no ens agradi practicar no crec que sia molt respectuos Posat al mateix nivell la exploracio tambe pot eser una imbecilitat oii????
ResponEliminaCaptain Garfio
Deu de ser una passada fer lo que fan estos tios.
ResponElimina