Els passats dies 1-XI i 1/2 del XII, el grup format per Josep Pastor (SES del GER); Floren Fadrique; Agustí Meseguer i Lluís Auroux, els tres de la SIE i tots quatre de l’Associació Catalana de Biospeleologia, varem visitar dues cavitats amb la finalitat de recollir mostres de fauna: La Cija, a Fortanete i la cova del Turcacho, a Iglesuela del Cid. El centre logístic es va establir a Miravete de la Sierra, en una casa que hi té en Floren.
En Josep i l'Agustí són uns grans especialistes en fotografia "macro" i van aconseguir unes mostres representatives del que es troba a les cavitats. El problema és quan es vol fotografiar la fauna en viu i en el seu propi hàbitat. Les dificultats d'humitat, goteig, foscor, enfoc, poc contrast de colors amb el fons i sobretot els moviments dels bitxos i la petita mida dels individus, fa necessari aplicar unes tècniques molt específiques per aquest entorn.
Un dels projectes de l'Associació és l'estudi de la fauna cavernícola del Maestrat de Terol. Aquesta zona, amb poques excepcions, no ha estat mai mirada a fons. A més, resulta que no sabem per què, no hi ha gaire representació de fauna i a més sempre és molt escassa en totes les cavitats. Pots anar una hora amb els genolls per terra i trobar només una aranya o un parell de col·lèmbols. Res a veure amb les cavitats de les veïnes zones de Castelló. És molt semblant a les fredes cavitats d'alta muntanya de Pirineus, en les que també costa molt trobar-hi fauna.
La primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, va ser la Operación Turolensis, a principis dels anys 60, amb 23 participants d'un total de 8 clubs, dirigida pel sempre recordat Josep Subils. Ja en aquella ocasió, es comenta a les memòries de la campanya, que referent a la biospeleologia, tot i portar tota mena de material de captura, no es va arribar a recollir cap mostra de fauna subterrània. Una de les primeres i poques (pot ser la primera?) troballes a Terol, la va protagonitzar en Floren Fadrique, que l'any 1997 va descobrir un nou coleòpter Anillini del gènere Microtyphlus: el M. fideli (dedicat al seu amic Fidel Alejo Puig) de la Sima del Latonero, a Castellote. Els Microtyplus tot i trobar-se dins les cavitats, són d'origen endogeu, viuen sota terra en la primera capa de terra i pedruscall, tot i que fàcilment aprofundeixen fins trobar els conductes càrstics que nosaltres explorem.
Cavitats visitades:
-La Cija de Fortanete: També coneguda com La Cija de la Rama, (-115 m i 1350 m de recorregut), a uns 4 km de Fortanete. És un avenc tectònic de grans proporcions interiors, amb unes llargues rampes de pedregam, grans blocs i també grans sales bellament concrecionades. Precisament aquest caus de blocs i pedruscall fa que la recerca de fauna sigui molt complicada, ja que es pot dir que quasi no hi ha zones "netes", que sempre faciliten la recerca, només podent trobar alguna que altre aranya o col·lèmbol. La relativa gran alçada on s'obra la boca, 1.600 m snm, i la baixa temperatura interior, 8,3º (98% d'humitat), són unes dades que quasi sempre asseguren aquesta manca de fauna. Per les seves característiques climatològiques, la podem comparar amb les fredes cavitats d'alta muntanya dels pirineus, en les que trobar-hi fauna es converteix en tot un repte.
-Cueva del Turcacho: Cova desenvolupada molt a prop de la superfície (834 m de recorregut i -25 m de desnivell), a uns 5 km de Iglesuela del Cid. En aquest cas està a 1.216m snm i la temperatura és de 10,4º (96% d'humitat). Aquestes condicions ja comencen a ser més favorables i així hi trobem tota la representació que mostren les fotos. La cavitat té un gran interès faunístic, ja que en Jordi Comas hi va descobrir l' any 2001 una nova espècie de coleòpter Anillini, descrit Microtyphlus comasi (dedicat al Jordi). També hi hem trobat el Lithobius jorbai, un cent-peus cavernícola descrit l'any 1977 d'una cavitat de Castelló (que va ser dedicat a Salvador Vives i Jorba) i després retrobat en aquesta cova. Per sort en Josep el va poder fotografiar en viu (veure la foto).
Encara que no sigui flora o fauna, com a complement s’inclouen unes fotos de les sempre enigmàtiques “perles de caverna”, o sigui, pisòlits per tecnificar-ho més, trobades a les cavitats visitades.
Al llarg d'aquests darrers anys, en Floren ha portat a terme un gran nombre d'activitats per aquesta fantàstica regió del Maestrat, en especial el de Terol, havent aconseguit alguns importants descobriments que per estar encara en estudi no poden ser comentats. Esperem que en poc temps els podrem donar a conèixer.
En Josep i l'Agustí són uns grans especialistes en fotografia "macro" i van aconseguir unes mostres representatives del que es troba a les cavitats. El problema és quan es vol fotografiar la fauna en viu i en el seu propi hàbitat. Les dificultats d'humitat, goteig, foscor, enfoc, poc contrast de colors amb el fons i sobretot els moviments dels bitxos i la petita mida dels individus, fa necessari aplicar unes tècniques molt específiques per aquest entorn.
Un dels projectes de l'Associació és l'estudi de la fauna cavernícola del Maestrat de Terol. Aquesta zona, amb poques excepcions, no ha estat mai mirada a fons. A més, resulta que no sabem per què, no hi ha gaire representació de fauna i a més sempre és molt escassa en totes les cavitats. Pots anar una hora amb els genolls per terra i trobar només una aranya o un parell de col·lèmbols. Res a veure amb les cavitats de les veïnes zones de Castelló. És molt semblant a les fredes cavitats d'alta muntanya de Pirineus, en les que també costa molt trobar-hi fauna.
La primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, va ser la Operación Turolensis, a principis dels anys 60, amb 23 participants d'un total de 8 clubs, dirigida pel sempre recordat Josep Subils. Ja en aquella ocasió, es comenta a les memòries de la campanya, que referent a la biospeleologia, tot i portar tota mena de material de captura, no es va arribar a recollir cap mostra de fauna subterrània. Una de les primeres i poques (pot ser la primera?) troballes a Terol, la va protagonitzar en Floren Fadrique, que l'any 1997 va descobrir un nou coleòpter Anillini del gènere Microtyphlus: el M. fideli (dedicat al seu amic Fidel Alejo Puig) de la Sima del Latonero, a Castellote. Els Microtyplus tot i trobar-se dins les cavitats, són d'origen endogeu, viuen sota terra en la primera capa de terra i pedruscall, tot i que fàcilment aprofundeixen fins trobar els conductes càrstics que nosaltres explorem.
Cavitats visitades:
-La Cija de Fortanete: També coneguda com La Cija de la Rama, (-115 m i 1350 m de recorregut), a uns 4 km de Fortanete. És un avenc tectònic de grans proporcions interiors, amb unes llargues rampes de pedregam, grans blocs i també grans sales bellament concrecionades. Precisament aquest caus de blocs i pedruscall fa que la recerca de fauna sigui molt complicada, ja que es pot dir que quasi no hi ha zones "netes", que sempre faciliten la recerca, només podent trobar alguna que altre aranya o col·lèmbol. La relativa gran alçada on s'obra la boca, 1.600 m snm, i la baixa temperatura interior, 8,3º (98% d'humitat), són unes dades que quasi sempre asseguren aquesta manca de fauna. Per les seves característiques climatològiques, la podem comparar amb les fredes cavitats d'alta muntanya dels pirineus, en les que trobar-hi fauna es converteix en tot un repte.
-Cueva del Turcacho: Cova desenvolupada molt a prop de la superfície (834 m de recorregut i -25 m de desnivell), a uns 5 km de Iglesuela del Cid. En aquest cas està a 1.216m snm i la temperatura és de 10,4º (96% d'humitat). Aquestes condicions ja comencen a ser més favorables i així hi trobem tota la representació que mostren les fotos. La cavitat té un gran interès faunístic, ja que en Jordi Comas hi va descobrir l' any 2001 una nova espècie de coleòpter Anillini, descrit Microtyphlus comasi (dedicat al Jordi). També hi hem trobat el Lithobius jorbai, un cent-peus cavernícola descrit l'any 1977 d'una cavitat de Castelló (que va ser dedicat a Salvador Vives i Jorba) i després retrobat en aquesta cova. Per sort en Josep el va poder fotografiar en viu (veure la foto).
Encara que no sigui flora o fauna, com a complement s’inclouen unes fotos de les sempre enigmàtiques “perles de caverna”, o sigui, pisòlits per tecnificar-ho més, trobades a les cavitats visitades.
Al llarg d'aquests darrers anys, en Floren ha portat a terme un gran nombre d'activitats per aquesta fantàstica regió del Maestrat, en especial el de Terol, havent aconseguit alguns importants descobriments que per estar encara en estudi no poden ser comentats. Esperem que en poc temps els podrem donar a conèixer.
crec que una vegada al menys cada dos messos, serie interesant fer una sortida com aquesta
ResponEliminaEstem d´acord.
ResponEliminaFloren.