Un equip d'investigadors desmenteix la teoria que els cavalls pigats que apareixen en les pintures rupestres eren producte de la imaginació dels primers homes. Un estudi genètic prova la presència d'una varietat de cavalls que es creia inexistent en l'Edat de Pedra.
Sobre la paret d'una de les sales de la cova de Pech Merle, a França, hi ha dos cavalls pigats que semblen pasturar indiferents. Algú els va pintar allí fa 25.000 anys i va omplir el seu cos de taques. Els investigadors pensaven fins ara que aquests, i els pocs cavalls clapats que apareixen en altres coves europees, tenien un significat ritual i no reflectien als vertaders equins.
Aquesta varietat pigada, deia la teoria, no havia aparegut a Europa fins que l'home va domesticar al cavall, fa al voltant de 5.000 anys, i va realitzar els primers encreuaments. Els cavalls pigats eren, uns animals simbòlics creats per la imaginació humana amb alguna finalitat ritual.
Però les teories en ciència duren fins que són refutades per noves proves. En un estudi liderat per l'especialista en genètica Arne Ludwig i publicat en Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) –de pagament- , els científics presenten proves que els cavalls pigats van existir en la data en què van ser realitzades les pintures. En concret, els investigadors van analitzar el ADN de 31 exemplars de Sibèria i Europa oriental entre 2.200 i 20.000 anys d'antiguitat i van descobrir que sis d'ells presentaven una varietat genètica que es correspon amb la dels cavalls pigats. D'ells, la majoria eren europeus i tenien uns 14.000 anys, la qual cosa apunta que aquesta varietat no era tan estranya durant els anys en què es van realitzar les pintures rupestres.
Així doncs, aquells primers artistes probablement estaven pintant el que veien més que imaginant noves espècies de cavall. "L'art rupestre", assegura Ludwig, "és més realista del que sovint se suggereix".
Encara que es desconeix quina utilitat tenia per a aquests cavalls la pell clapada, els investigadors suggereixen que potser va constituir un bon camuflatge entre la neu i que posteriorment es va convertir en un desavantatge que va minvar la seva població. La interpretació màgica de les representacions amb pigues encara no es descarta del tot, donat el caràcter simbòlic que s'atribueix a tota pintura rupestre. "No podem excloure que aquests cavalls tinguessin un valor religiós", assegura l'investigador principal en Livesience.
"En el cas de la cova de Pech Merle", apunta l'especialista francès Jean Clottes en Wired, "les grans taques no estan només sobre els cavalls sinó també al seu voltant. Això probablement signifiqui que els punts tenien alguna importància més enllà que el mer desig de pintar els cavalls de forma realista".
Referències: Genotypes of predomestic horses matx phenotypes painted in Paleolithic works of cave art (PNAS) http://www.pnas.org/content/early/2011/11/02/1108982108
La teoria dels cavalls imaginaris estava assentada sobre sòlides proves. De les més de 4.000 figures d'animals catalogades pels arqueòlegs en les pintures rupestres europees, al voltant d'un terç són cavalls i d'ells la immensa majoria són negres o marrons, com els actuals. A més a més, una anàlisi realitzada el 2009 amb els ossos de 90 cavalls amb una edat d'entre 1.000 i 12.000 anys mostrava que tots eren d'un color uniforme i no existia la varietat pigada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.