Avenc dels Topògrafs

Dijous 03.11.2011 mentre el Julià i el Jordi tornaven de nou a recollir trampes per coleòpters a l’avenc de les Banderes, nosaltres sis (Dolors, José, Josep, Pere, Ricard i “Víctor”) anàrem a l’avenc dels Topògrafs a l’Ordal, municipi d’Olesa de Bonesvalls.

Es tracta d’una petita cavitat descoberta els anys 60-70, situada en el Fondo de l’Arcada prop del gran pont de roca que dona nom al torrent,  i en la immediata proximitat del  conegut Avenc Font i Sagué / Arcada Gran (-102m) amb el que molt probablement té una relació genètica.

Tot i l’atractiu fotogràfic del seu concrecionament, (garantit per les esplèndides imatges d’en Víctor Ferrer publicades en el seu llibre Avencs de Garraf i Ordal) la veritat és que la “inquietant”estretor de 30cm que presenta un tram del seu pou d’entrada, ens feia dubtar que ens permetés accedir-hi a tots.

Descens

No sense algunes precaucions, amb el descendedor penjat de la baga d’acoratge, ens vam anar colant, un a un. En Ricard veient les nostres dificultats, tot i que la gravetat juga a favor en la davallada, es quedà a la superfície per subministrar una ajuda pel retorn.

La Galeria

El magnífic conjunt d’espeleotemes que decoren la galeria-sala d’aquesta cavitat és realment insòlit en aquest massís. N’hi ha de trencades, algunes per causes naturals que han estat reconcrecionades, també hi ha d’esberlades involuntàriament per una circulació poc curosa i molt ens temem que una bona part han estat destrossades vandàlicament.  Igualment cal lamentar la presencia d’algunes pintades que suposem fetes sense malicia, pecats d’incultura juvenil, difícilment tolerable en els nostres dies. Amb tot i això el paisatge continua encisador i feu l’èxtasi dels fotògrafs, de fet hi hagué moments que semblava un espectacle piromusical de tants flaixos esclatant a tort i dret.

El descans dels "figurants"

Detalls d’espeleotemes

L’ascens

Per remuntar en Josep ja havia previst una doble instal·lació amb una politja mini-traxion per afavorir la superació del pas dels 30cm.

Fou una bona idea i una excel·lent ajuda. Jo que tinc la major amplada de caixa del grup, tot i desprenent-me de bloquejadors i arnesos, vaig invertir uns bons minuts per desencaixar-me i superar el pas tot i el suport dels companys que tibaven des d’amunt i també els de baix que procuraven indicar-me els punts per poder-me propulsar.

En fi, una "sortida" força interessant no apte per a claustrofobics. Potser hi tornarem, però per a mi caldrà deixar passar un temps per tal que s’esvaeixi el record, i torni a auto-enganyarme: la cavitat s’ho mereix, però els meus anys (66), vulgui o no, impliquen també una progressiva disminució de facultats.