Art rupestre de la península ibèrica

"El primer art de la Humanitat apareix en l'etapa de la història anomenada Paleolític Superior, que comprèn entre els 30.000 i els 8.000 anys a.C., en nombres rodons. En aquests temps existia a Europa un clima rude, amb alternança de llargs mil·lennis de fred humit i fred sec, sempre dins el que comunament es denomina un període glacial, i amb altres etapes, crides interglacials, de clima menys rigorós i quelcom més curtes.

Els homes que van habitar en aquest període vivien de la caça i la recol·lecció i habitaven a coves o abrics rocosos, de forma estacional. En aquests llocs van desenvolupar un art, el primer de la Humanitat. Les parets de les cavernes van ser decorades amb pintures, alhora que van realitzar petites escultures i objectes d'art moble.

Amb un focus principal a la cornisa cantàbrica, l'art paleolític té nombrosos punts dispersos en la geografia de la Península Ibèrica. En l'Espanya cantàbrica són més de 60 les coves amb art.

L'art rupestre o parietal paleolític a Espanya va ser descobert pel santanderi Marcelino Sanz de Sautuola que, des de 1875, excavava en la cova d'Altamira. Altres dues peces clau en aquests descobriments van ser el clergue Henri Breuil, tota una vida dedicada a l'art prehistòric, i Herminio Alcalde del Rio.

En l'art parietal cal distingir el que es troba a l'interior de les cavitats del realitzat a les seves boques o en abrics oberts. La natura dels suports disponibles condiciona, com és lògic, la realització de les obres. Enregistrat i pintura, o la combinació d'ambdós, dominen a l'interior de les coves.

El repertori de temes de l'art paleolític es concreta en figures d'animals, figures humanes -incloses mans aïllades- i signes de difícil interpretació. Predominen les representacions d'animals, fins al punt que s'ha pogut escriure que l'art del Paleolític és un art essencialment animalista. El cavall és l'animal més representat; li segueixen bisons, uros, cabres i rens.

Al llarg de l'últim segle han existit diverses interpretacions sobre el significat de l'art paleolític, com la de la màgia propiciatòria, la de la reproducció animal i humana, la de l'art per l'art, la del totemisme, etc. Per als investigadors actuals, qui sostingui només unes d'aquestes hipòtesis s'equivoca. Sobre el terreny, en la profunditat de les galeries humanes, davant les figures mil·lenàries, cadascú s'interroga i no sap per quina teoria inclinar-se.

Altamira és el màxim exponent de l'art paleolític espanyol. L'anomenada Sala de Policroms alberga una de les millors col·leccions de pintura rupestre del món. Aquesta sala va ser considerada per Breuil "la Capilla Sixtina de l'Art Paleolític", perquè les figures es caracteritzen pel seu gran realisme i expressivitat.

A banda del Cantàbric, l'altre gran focus d'art rupestre prehistòric a Espanya ho trobem a la zona llevantina. Tant pel seu estil com per la seva temàtica, el denominat art rupestre llevantí és una de les manifestacions plàstiques més personals de la Prehistòria hispana, ja que no hi ha paral·lels pròxims en altres cercles culturals peninsulars, europeus o fins i tot d'altres continents. Aquesta originalitat li ha favorit la catalogació com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.

El marc en què es van realitzar els frisos pictòrics d'aquest art llevantí són les parets i, més rarament, les cornises d'abrics o balmes rocoses, oberts per la natura en diversos punts de les muntanyes del terç oriental peninsular, des dels Pirineus fins a la Penibètica. Cronològicament, aquestes pintures van ser realitzades entre el V i el III mil·lenni a.C.

L'ocupació gairebé exclusiu de la pintura; l'ús de pinzells de pèl o plomes fines; la utilització de vermell, negre i blanc; figures sempre monocromes; i el seu grandària reduït són les característiques principals de l'Art llevantí. Des del punt de vista estilístic, l'Art llevantí mostra tot tipus de concepcions, des del naturalisme fins a l'esquematisme, passant per diverses fases d'estilització i arribant al geometrisme.

Els aspectes que es reprodueixen en l'Art llevantí poden quedar englobats en tres grans apartats: activitats econòmiques, activitats bèl·liques i manifestacions de caràcter lúdic o religiós, si bé hi ha algunes escenes difícils de classificar.

Com ben hem pogut comprovar, l'art rupestre prehistòric a Espanya presenta una àmplia varietat de jaciments, estils i temàtica. Aquest art rupestre, patrimoni de tots, ha de comptar amb la màxima protecció de totes les institucions, perquè l'art dels nostres avantpassats pugui ser admirat també pels nostres hereus."