Sistema de la Peña del Mediodia 2011

Campanya d’Agost Vernera 2011

Participants: SIE del CEA (Catalunya), Club Espeleologia 8 (Terol) i Espeleo Club Castelló.

Cal destacar que aquest grup d’exploradors, entusiastes, potents i efectius, el que podríem anomenar “mediodia team” (els tres osonencs –Josep, Jordi, Subi-, el tres germans Almela – Jesús, Juan Mª i Luis- i l’Edu del Mas) son una nova generació de joves espeleòlegs, ja que el de més edat tot just acaba de complir els 27 anys.

Sistema de la Peña del Mediodia, Aragüés del Puerto (Huesca)

Noves exploracions i topografia CampanyaAgost 2011= 2.103m.

Total actual: desnivell 902m i recorregut 28.152m.

Resum de la Campanya

La campanya que el SIE de CEA (Secció d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga de Barcelona) realitza anualment a la Sierra de Vernera (Aragües del Puerto – Jaca) enguany, ha centrat els seus treballs el sistema principal de la Peña del Mediodía.

El dia 6 d’agost l’Eduardo Mir amb dos companys del CE8, inicien les tasques de reconeixement del terreny entrant el Pozo Alto de la Chorrota (2a boca més alta del sistema), accedint fins al primer bivac i sortint de la cavitat el mateix vespre.

El matí del dia 7 d’agost, acompanyats fins la boca d’en Josep Pastor (GEB), fa entrada a la cavitat l’Equip 1 d’exploració, format per Jesús Almela (Espeleo Club Castelló), Jordi Codina (SIE) i Francesc Subiranas (SIE), per tal d’accedir al segon bivac i reconèixer el front d’exploració prioritària, galeria Capicua. Un cop arribats al bivac, decideixen confirmar les trajectòries dels dos extrems de la galeria Capicua, moment que amb l’ús d’un sistema d’il·luminació “decent” observen que a l’extrem sud de dita galeria, just sota el pou que es disposaven a flanquejar, hi ha cordes conegudes, procedents del mateix bivac. No obstant, a l’extrem nord de la galeria Capicua, després de superar el ressalt on es va concloure l’exploració l’any anterior, recorren desenes de metres nous de galeries i decideixen retirar-se a dormir, aplaçar-ne l’exploració pel dia posterior.

Entretant, el mateix dia 7 d’agost al migdia, entra a la cavitat l’Equip 2 d’exploració, format per Eduardo Mir (CE8), Juan Maria Almela i Luis Almela (ambdós de l’Espeleo Club Castelló) amb l’objectiu d’arribar al segon bivac a les 4:00 AM del dia següent, incorporant-se a dormir. Camí al segon bivac, els integrants d’aquest segon equip, completen l’equipament de la part final de la Galeria Indiana Jones (descoberta l’any anterior) i inicien una escalada d’una finestra propera al bivac. Enguany, al disposar d’un grup nombrós d’integrants a la campanya, s’ha optat pel sistema de “llit calent”, d’aquesta manera els integrants de cada grup ocupaven el bivac un màxim de 12 hores, per tal que l’equip que tornés d’explorar es pogués incorporar a dormir quan finalitzés les seves tasques.

El dia 8 d’agost a la matinada, l’Equip 1 d’exploració es dirigeix a l’extrem Nord de la Galeria Capicua, on en finalitzen l’exploració i n’inicien les tasques de topografia, després de confirmar el punt d’unió amb el “Pou Clau de 13” (a 20 m de la seva base) i recórrer la part alta dels pous paral·lels (Caladeros) i confirmar l’estat de les seves instal·lacions. El mateix dia 8 a la tarda l’Equip 2 pren el relleu per tal de finalitzar la topografia de la Galeria Capicua Nord i millorar-ne les seves instal·lacions, eliminant els passamans d’accés al balcó final sobre “Els Caladeros” i facilitant l’accés a l’inici de la mateixa.

El dia 9 a la matinada, l’Equip 1, després de desobstruir una gatera pròxima al bivac, la qual no va donar resultats significatius, va procedir a finalitzar de l’escalada de la finestra iniciada el dia 7 d’agost per l’Equip 2, accedint a la nova galeria de “La Corrida” la qual transcórrer per la part superior del meandre que compren els dos bivacs de la cavitat. Concretament, la galeria de “La Corrida” transcórrer per la part final de dit meandre, per aquest motiu es planteja com a alternativa d’accés habitual al segon bivac, ja que estalvia el pas per les cordes inferiors dels conductes que transcorren per sota el meandre, al mateix temps que evita el pas per la zona de “les barbes”, punt de concentració de mirabilita (altament vulnerable al pas d’espeleòlegs). D’aquesta manera, en Jordi Codina i en Francesc Subiranas surten de la cavitat el vespre del dia 9 d’agost, cedint les tasques de topografia a l’Edu Mir i en Jesús, els quals després de finalitzar dites tasques es disposen a dormir per tercera nit a l’interior de la cavitat.

El dia 9 d’agost al vespre, en Juan Maria i en Luís Almela es disposen a sortir de la cavitat, mentre completen l’exploració del tram d’enllaç entre la galeria d’”Indiana Jones” i “La Corrida” i finalitzen l’escalada dels ressalts inicials de la “Cascada Diana” (uns 45 metres de desnivell), abandonant dita exploració a la base d’un pou pendent d’escalar (pou de considerables dimensions, de la capçalera del qual en brolla l’aigua que alimenta la “Cascada Diana”).

El dia 10 d’agost al mati, paral·lelament, fan entrada a la cavitat en Josep Colomo (SIE) i en Jordi Codina  , amb l’objectiu de continuar l’exploració del “Meandre dels Osonencs”, els quals proveïts amb neoprè, remunten el riu que inunda la base de dit meandre. Aquests dos espeleòlegs surten de la cavitat el dia següent després d’una maratoniana jornada de 21 hores, havent realitzat la topografia de 940 metres nous del meandre (el qual, en la seva part alta finalitza en un sifó).

El mateix dia 10 d’agost al migdia, surten de la cavitat els germans Juan Maria i Luís Almela, després de portar a terme les tasques esmentades. Unes hores més tard, i durant la tarda del dia 10 surten a l’exterior l’Edu Mir i en Jesús Almela.

Durant el matí del dia 11 d’agost, els germans Almela, juntament amb l’Edu Mir i en Subi, ascendeixen al cim del “Bozo de Bernera” (passant per la zona de les “X”) amb l’objectiu de davallar la paret nord d’aquest espectacular massís i accedir a la boca inferior dels “Emparedats de l’Ibon Viejo”. Ja en aquesta boca i ascendint per la galeria superior de la mateixa, es descarta una incògnita que restava pendent en aquesta cavitat, després de realitzar la desobstrucció d’un fractura ascendent ubicada a uns 80 m de la boca esmentada. Per finalitzar la jornada, es davalla a la galeria inferior, per tal de reconèixer i fotografiar l’estat de les nombroses formacions de gel present en aquest punt de la cavitat. Finalment, retornen al refugií davallant per “El Valle de los Sarrios”, aprofitant per retirar les cordes velles existents a la part alta d’aquest massís.

El dia 12 d’agost, finalitzant la campanya d’enguany, els germans Almela i en Subi entren de nou pel Pozo Alto de la Chorrota, dirigint-se a la “Cascada Diana”. Un cop el peu d’aquesta cascada, en Jesús i en Subi es disposen a realitzar la topografia del tram escalat fins al moment, mentre en Luís i en Juan Maria escalen una finestra penjada a l’extrem superior d’una bifurcació, per tal de comprovar que no té cap continuació evident.

Després de finalitzar els treballs esmentats a la “Cascada Diana” i comprovar les considerables dimensions del pou on finalitza l’exploració del present any, els 4 espeleòlegs es dirigeixen al final de la galeria del “Fluid” (topografiada per en Colomo i en Subi l’any 2007). En aquest punt, en Luís i en Juan Maria Almela superen inicialment uns passos descendents de dimensions molt reduïdes, els quals, després de davallar per un estret meandre assoleixen la cota mínima del mateix i comproven l’existència del preuat “Fluid” (l’aigua transcórrer per la part inferior d’aquest meandre). Un cop, instal·lats els pous terminals de l’esmentat descens, i amb els 4 espeleòlegs a la base del meandre, s’inicien les tasques de topografia. L’equip abandona la cavitat la nit del mateix dia, deixant oberta l’exploració de la galeria del “Fluid” en el seu extrem superior i en els seu extrem inferior, punts on el riu esdevé molt aquàtic i requereix l’ús de neoprè.

Selecció de fotos de la campanya agost 2011

Text: Francesc Subiranas

Fotos: Luis Almela i Francesc Subiranas