L’amic F. Fadrique, m’envia, per reproduir-ho en l’Espeleobloc, un interessant article de dos especialistes catalans: Ramon Viñas i Jordi Rosell, Las representaciones rupestres de fauna de Cueva Pintada: Los Cérvidos, publicat en la revista andina Arqueobios.
També reproduïm l’entrevista que la revista Sapiens núm.99 (gener 2011) li dedica a Ramon Viñas.
L'arqueòleg català ens parla dels seus estudis sobre la Cueva Pintada
Quina ha estat la teva principal aportació a la investigació de les coves?L'establiment de les diferents fases cronològiques de la Cueva Pintada i, de retruc, haver incentivat la investigació dels jaciments arqueològics a la Baixa Califòrnia, tant entre especialistes mexicans com estrangers. El meu interès per la Cueva també va acabar suscitant la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Quin element dels teus estudis ha estat més polèmic?Sens dubte, el de la temporalitat de les pintures, és a dir, el de la seva cronologia. Amb el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, vàrem organitzar un primer projecte de tres anys amb l’objectiu de conèixer millor el context i datar les primeres figures del 'gran mural'. El nostre equip va considerar que aquelles pintures s'havien fet en vuit etapes, començant fa 9.000 anys i acabant al segle XVI. Ningú no creia que poguessin ser tan antigues i això va provocar una polèmica que ha durat dues dècades, fins que altres arqueòlegs han aconseguit datacions encara més antigues.
Actualment, quin aspecte seguiu estudiant a la Cueva?Tenim un projecte de l'IPHES, “Biodiversidad y sociedades cazadoras recolectoras del Cuaternario de México”, que es realitza amb la codirecció d’un paleontòleg de l'INAH de Mèxic. Per la meva part, estic seguint l'estudi de diversos fronts: les datacions de les fases de La Pintada, la interpretació de les composicions i associacions de figures d’altres conjunts, i les connotacions astronòmiques de certs conjunts i figures com la Cova de la Serp o la dels Músics, que remeten a temàtiques relacionades amb la petició de pluja.
Quin element dels teus estudis ha estat més polèmic?Sens dubte, el de la temporalitat de les pintures, és a dir, el de la seva cronologia. Amb el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, vàrem organitzar un primer projecte de tres anys amb l’objectiu de conèixer millor el context i datar les primeres figures del 'gran mural'. El nostre equip va considerar que aquelles pintures s'havien fet en vuit etapes, començant fa 9.000 anys i acabant al segle XVI. Ningú no creia que poguessin ser tan antigues i això va provocar una polèmica que ha durat dues dècades, fins que altres arqueòlegs han aconseguit datacions encara més antigues.
Actualment, quin aspecte seguiu estudiant a la Cueva?Tenim un projecte de l'IPHES, “Biodiversidad y sociedades cazadoras recolectoras del Cuaternario de México”, que es realitza amb la codirecció d’un paleontòleg de l'INAH de Mèxic. Per la meva part, estic seguint l'estudi de diversos fronts: les datacions de les fases de La Pintada, la interpretació de les composicions i associacions de figures d’altres conjunts, i les connotacions astronòmiques de certs conjunts i figures com la Cova de la Serp o la dels Músics, que remeten a temàtiques relacionades amb la petició de pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.