Atrets per l’espectacular massís conglomeratic de Montserrat, del 17 al 18 de maig tornem a Collbató per fer una nova visita fotogràfica a la cova del Salnitre amb el propòsit de completar la tot recent tanda concentrada en el pis superior de la cavitat. En aquesta ocasió fou una sessió nocturna per documentar els sectors a partir del Pou del Diable. En Pere s’havia obsessionat en que ens calia disposar d’un temps sense “turistes”, i sense un horari preestablert per fer-hi fotos “còmodament”.
Ja se sap que si en Pere s’ho proposa... el millor es fer-li cas per que és segur que se sortirà amb la seva, de manera que sense oferir gaire resistència l’assumpte entra amb major suavitat. De fet, obedientment varem fer una jornada de treball “clàssica” de 8 hores, (de 17,30 a 01,30 aprox. ) i sent conscients que els administradors de la cavitat ens concedien aquesta disponibilitat excepcional només érem tres, dos fotògrafs, el propi Pere Cantons i en Josep Pastor i com a figurant el “Víctor”.
Com be sabeu la cova presenta un recorregut de 958m i un desnivell de 43m segons l’acurada topografia d’en Miquel Bosch i Toni Inglès.
L’activitat subterrània finalitzà feliçment per esgotament de les bateries de les càmeres que obligaren a posar-hi punt final a la tasca fotogràfica, per sort un xic abans de que tinguéssim que manifestar el nostre propi esgotament.
Un cop a l’exterior gaudirem d’una lluna esplèndida, mentre una eficient barrera ens confinà sense poder accedir a la carretera general. Visites de diferents dotacions dels mossos d’esquadra i policia local ens amenitzaren l’espera fins que s’aixecà la barrera ja passades les 3h. de la matinada. La nit continuà mogudeta amb els èxodes (desplaçaments) fins Puigdalber, Sitges i Barcelona... de fet fins les 6h no vaig poder arribar a casa. Confiem que passi un temps suficient llarg fins que el Pere la torni a embolicar!
Fer fotos d’aquesta cavitat turística esquivant l’atapeïda xarxa d’instal•lacions artificials d’escales, plataformes, paviments i baranes, per obtenir una visió mes “natural” no fou una tasca fàcil. De la gran quantitat d’imatges obtingudes, he fet una selecció que espero equilibrada, on es mostra una visió personal de cada autor, totes elles igualment interessants. En aquesta ocasió especialment, el format del bloc imposa una reproducció en petit format, que redueix la qualitat de les imatges motiu pel que us demano disculpes tot esperant la vostra indulgència.
Per la darrera foto que correspon a la Sala de la Catedral vam substituir el faixos pel meu frontal de leds (un Viper) amb diverses instantanies que després s’han fusionat en aquest muntatge.
Finalment agraïm a la Lidia, guia de la cavitat, la comprensió i ajuda que sempre hem rebut per les nostres excentriques propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.