Maria Rosa Vinyes

Escuain C9 (1970)

L'amic Ramon Canela hem comunica l'enllaç a la pàgina web d'Espluga, on apareixen aquests apunts biogràfics de la Maria Rosa, que hem plau inserir en l'Espeleobloc.

Nascuda a Badalona l´any 1945, aviat va demostrar la seva passió per la muntanya. De molt petita pressionava als seus pares per fer excursions, encara que les limitacions de la postguerra no permetien anar gaire lluny.

Als anys cinquanta va participar amb els seus pares en l´exploració i topografia de les “Coves de “Montgat”. A les coves hi havia un petit llac que estava contaminat amb àcid d'una fàbrica propera, es va creuar el llac amb una petita embarcació de lona i la tornada va ser extremadament difícil, doncs l´àcid es va menjar la lona deixant la barca inservible.

Als disset anys va baixar el seu primer avenc, “L´Arcada Petita” al massís del Garraf. El pou principal d'uns quaranta metres no va ser fàcil de remuntar, però va ser el bateig que es convertí en el preludi de moltes exploracions.

Aparellada sentimentalment amb en Ramon Canela, es va casar als dinou anys, els tres fills del matrimoni no han seguit les aficions dels seus pares.

La seva tasca espeleològica no ha sigut desenvolupada en cavitats ja conegudes, el descobriment i exploració de noves cavitats ha ocupat la totalitat de la seva activitat a la muntanya.

Primera exploració surgència d'Escuain (1968)

Els anys 60 i 70 va participar en la majoria dels més importants descobriments que es van fer a Catalunya i Aragó.

El 1963, després d'una expedició al Mont Perdut on va fer el primer recorregut a “l'Avenc de les Serps” i a la “Sima Sesenta” fins al sifó,va anar a la Cerdanya per contribuir a establir la comunicació entre la “Cova Gran de Bor” i la “Tuta Freda”.

L'any 1966 va participar molt activament en les exploracions a la Serra de Guara, especialment a la “Grallera” i el “Solencio de Bastaras”.

Però va ser va ser en el 1968 quant els esforços de molts anys varen ser recompensats amb el descobriment del massís de “Escuaín” al Pirineu Central.

Ella i un reduït equip d'altres dues persones van penetrar a “Bibers d´o Campillon” que és una gran surgència, també coneguda com la Font d´Escuaín.

Anys més tard, membres del Grup d'Espeleologia de Badalona sortirien per aquesta mateixa surgència després de recòrrer tot el “Sistema Badalona”, que entrant per l´avenc B15 i salvant un desnivell de 1,151 metres, va ser la primera vegada al món que es feia un recorregut integral de més de mil metres.

Varen ser moltes les cavitats localitzades per Maria Rosa a Escuaín. Una de les més importants va ser l´avenc “C9”on les exploracions encara continuen amb l´objectiu de trobar la comunicació amb el “Sistema Badalona”. Encara que el descobriment més transcendent va ser la “Cova dels Óssos”, on hi ha un enorme volum de restes de l´ós de les cavernes, sent el que es troba a més alçada d´Europa.

Explorant i exercint de mare. Coves de Bor (1973-1974)

Quan la feina de fer de mare ja la tenia absorbida amb els seus dos primers fils, encara va intervenir activament en les desobstruccions fetes a les “Coves de Bor”que varen permetre descobrir les “Galeries Ramon Canela”, que portaren a doblar el recorregut de les coves.

Galeria Ramon Canela (1974)

Encara ara Maria Rosa participa en les anades a Escuaín, després d'haver visitat les muntanyes de llocs tant remots com: Islàndia, Austràlia, Sud-àfrica o Xina.



Fa ja molts anys que conec a la Maria Rosa, sempre suport incondicional d'en Ramon: companya sentimental, d'il·lusions espeleològiques, d'una impressionant aventura empresarial, i evidentment pilar fonamental on tots dos han construït una fecunda vida familiar.

Ja havíem coincidit en algunes sortides al Boumort i a Serradell quan el 1966 GEB i SIE vam iniciar l'anomenada “Campanya Espeleològica al Sub-Pirineo Oscense” amb la sensacionalista exploració de la Grallera de Guara i la particular aventura del Solencio de Bastaras. Tornarem a coincidir a partir del 1976 en les campanyes a Escuain, i després en tantes altres activitats al voltant de l'espeleologia. Certament he tingut la satisfacció de viure unes intenses jornades aprop de la Maria Rosa, aquesta pionera femenina de l'exploració subterrània, i puc donar testimoni de la seva bonhomia i del seu suport tant discret com eficaç al feliç desenvolupament de tants projectes espeleològics.
 
Gràcies Maria Rosa.